Tots els graus universitaris públics tindran el mateix preu el curs que ve
El conseller Nadal defensa els pressupostos pactats amb el PSC, que també abarateixen el preu dels màsters habilitants
BarcelonaGarantir l’equitat en l’accés a la universitat és un dels deutes pendents a Catalunya. Per capgirar la situació, la conselleria de Recerca i Universitats preveu noves rebaixes dels preus públics de les matrícules a partir del curs que ve i tots els graus universitaris públics tindran el mateix cost, que s'equipararà al de les carreres humanístiques, fins ara les més econòmiques del sistema. Així, tots els crèdits tindran un cost de 17,69 euros, independentment del grau, i cada curs costarà 1.061 euros (sempre que es vulguin cursar els 60 crèdits disponibles). A efectes pràctics, això implica que, si s'aproven els comptes, a partir del curs que ve estudiar medicina valdrà el mateix que fer un grau de filologia catalana, amb la rebaixa d'un 4% del preu de la matrícula dels graus científics. A més, també es preveu que els màsters habilitants, els que qualifiquen algú per exercir una professió com a advocat o arquitecte, tinguin el mateix preu que el grau. Si els pressupostos reben llum verda, doncs, al sistema universitari públic a Catalunya només hi haurà dos tipus de preus de matrícula: el de tots els graus i el dels màsters habilitants (17,69 euros per crèdit) i el de la resta de màsters (els 27,67 euros per crèdit actuals, un cost que fa només cinc anys s'havia enfilat fins als 65,87 euros).
Per aconseguir aquest important pas endavant, el Govern destinarà 7 milions d'euros dels comptes del 2024 que encara ha d'aprovar el Parlament. Ho ha anunciat aquest dimarts el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, defensant la proposta de pressupostos del Govern a la cambra. “Per a nosaltres continua sent una prioritat que ningú es quedi enrere per motius econòmics”, ha subratllat el conseller, que també ha afegit que es preveuen destinar 5 milions d'euros a exempcions per començar a equiparar les famílies monoparentals a les nombroses a l'hora de fer front al cost dels estudis universitaris.
Nadal ha reivindicat el pressupost de 1.682 milions per al 2024 del sistema universitari i de recerca, gairebé un 7% més que l'anterior, com a "raonable i suficient", però ha admès que el marc general continua sent "insuficient" i que hi ha un "decalatge" entre les necessitats del sistema i les possibilitats pressupostàries. Tot i això, ha assegurat que la gratuïtat de les matrícules universitàries és "plausible" sempre que hi hagi els recursos necessaris, però mentre això no arriba ha remarcat l'increment de pressupost que s'ha fet per reduir els preus públics.
La política de beques i el preu de les taxes universitàries han centrat part de l'exposició de Nadal en comissió parlamentària, en què ha presentat els comptes acordats amb el PSC per al 2024, a l'espera de l'aval dels comuns. El conseller ha insistit que, "des de l'any passat i aquest encara més, els preus universitaris no són dels més cars d'Espanya" i estan en un terme mitjà. Ha assegurat que "el 50% d'estudiants de grau reben una beca o un descompte" i ha recordat que la matrícula és gratuïta per als estudiants amb matrícula d'honor, tant a batxillerat com en formació professional (FP), així com per als alumnes amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%.
Relleu generacional
Les universitats públiques (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili i Universitat de Girona) rebran 1.091 milions d'euros, 69 més que el 2023. D'aquests, 100 milions es destinaran a compensar la rebaixa del preu de les matrícules. A més, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Vic, que són centres híbrids publicoprivats, rebran una aportació del departament de 35 i 13,5 milions, respectivament. Nadal ha detallat que les universitats públiques destinaran l'import net transferit per la conselleria pràcticament a atendre l'augment de la despesa de personal. En concret, es destinaran 30 milions per abordar el relleu generacional del personal i per donar resposta a la precarització del sector. Aquesta darrera partida forma part d'un pla de xoc a tres anys per "afavorir la contractació de professorat a temps complet" i que també inclou una partida per tecnificar el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis. Encara pel que fa al personal, els comptes que proposa l'executiu preveuen 141,5 milions per consolidar els increments retributius del personal universitari.
Un altre dels eixos de treball del departament és la retenció del talent investigador. El Pla Serra Húnter per incorporar personal altament qualificat a les universitats, els centres ICREA i el desplegament de la llei de la ciència són algunes de les accions descrites pel conseller per aconseguir els objectius en aquest àmbit. En concret, cada iniciativa rebrà 22, 42 i 30 milions, respectivament.