Les grans ciutats del país volen més català a l’escola

BarcelonaJust avui fa un mes que, en una maniobra inesperada, ERC, Junts, els comuns i el PSC van anunciar un canvi a la llei de política lingüística per regular els aprenentatges de les llengües a l’escola amb l’objectiu d’evitar que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui acabi decretant automàticament el 25% en castellà. L’acord polític va aixecar molta polseguera: la CUP va acusar els quatre partits de carregar-se la immersió, Junts va desdir-se’n i el va posar al “congelador” i un mes després, els partits segueixen encallats buscant un nou redactat que generi més consens. En canvi, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, que és del PSC, va ser de les primeres en defensar públicament l’acord: podria servir per reforçar el català a la segona ciutat més gran del país, fonamentalment castellanoparlant. “El castellà es parla a tot arreu, el que cal és garantir l’aprenentatge del català perquè tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats que la resta. És qüestió de sentit comú”, va dir. 

Arran d’aquestes declaracions, l’ARA ha preguntat als ajuntaments de les 10 principals ciutats de Catalunya la seva opinió sobre l’ús del català als centres. Exceptuant Mataró i Badalona, que han declinat participar-hi per qüestions d’agenda, les alcaldies de Barcelona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona, Santa Coloma i Reus aposten –amb matisos– per reforçar el català a les escoles i instituts. També Girona, que s’ha inclòs al reportatge en tant que capital de demarcació. Aquests municipis sumen més de 3,2 milions de persones.

Al govern de Barcelona ho tenen clar: “No conec cap cas d’un infant escolaritzat a Barcelona que acabi l’ESO i no sàpiga parlar en castellà”, afirma el regidor d’Educació, Pau Gonzàlez, dels comuns, que deixa clar que “no fa falta reforçar el castellà” a les escoles de la capital catalana. “Ni molt menys”, afegeix. Només dos de cada deu joves barcelonins d’entre 15 i 29 anys tenen el català com a llengua habitual. És per això que Gonzàlez assegura que els problemes del català “no són a l’escola”, sinó fora, en l’ús social, que ha anat baixant progressivament. 

Al Vallès Occidental el català també està reculant: el 2018 només l’utilitzaven com a llengua inicial el 23% dels habitants. “No podem millorar aquesta xifra només des de l’escola”, insisteix Teresa Ciurana, regidora d’Educació i Normalització Lingüística de Terrassa. Mestra de professió, ha experimentat des de les aules els canvis demogràfics de la ciutat: “Fa 40 anys teníem famílies que arribaven des d’altres punts de l’Estat i ara tenim col·lectius d’arreu del món. Som una ciutat d’acollida”. Diu que a finals dels 80 hi havia “més consciència” de la importància d’aprendre català, principalment de les famílies castellanoparlants, que van veure-hi una via per ascendir socialment. Ara, en canvi, tot és “més complex”: hi intervé l’aprenentatge de l’anglès, la convivència amb centenars de llengües i “la campanya que hi ha hagut per associar el català amb l’independentisme”, lamenta. Ciurana proposa “reforçar el català” dins de les aules –“sobretot” als instituts– però també fora, a les extraescolars, al menjador, al pati, al passadís.

Des de la cocapital vallesana, també demanen “protegir especialment el català” tant dins com fora de l’escola, amb l’objectiu que els alumnes “dominin” els dos idiomes quan acabin l’escolarització. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, apunta que cal basar l’aprenentatge de les llengües en “criteris estrictament educatius, mai polítics”, i insisteix en “despolititzar tant la llengua com l’escola”. “Ni arraconar el castellà ni espanyolitzar els nens catalans”, resumeix la socialista. 

La immersió “funciona”

Qui també vol “deixar de polititzar” aquest debat és Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, bressol de la immersió lingüística. Treu pit, orgullosa, que a les escoles de la seva ciutat s’implantés per primera vegada aquest model pedagògic que va garantir que els nens i nenes castellanoparlants aprenguessin el català. Parlon diu que el camí que s’ha de seguir és aquest: “El model ens funciona, estem en el camí adequat”, diu, i assegura que els alumnes del municipi “parlen bé el català tot i que al pati parlin en castellà i a casa parlin en urdú”. “Hem de reforçar l’ús social, però això no millorarà imposant percentatges cartesians”, avisa. La recepta passa per deixar “autonomia” als centres i aprofitar les metodologies educatives més flexibles i innovadores per “no encotillar” l’aprenentatge de les llengües en percentatges. L’enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat del 2018 va evidenciar que al Barcelonès Nord només el 15,3% dels veïns tenen el català com a llengua habitual, un dels percentatges més baixos del país.

Però fins i tot allà on el català té més bona salut reclamen no relaxar-se. Més del 50% dels habitants de Girona tenen el català com a primera llengua, però el vicealcalde, Quim Ayats, creu que no hi ha motius per al triomfalisme: “No ens podem permetre relaxar-nos encara que la nostra realitat sigui millor que la d'altres indrets del país. Reforçar el català a l’escola, que és una llengua minoritzada, sempre és una cosa positiva”, afirma el republicà. A Reus, on la presència del català i el castellà està força equilibrada, alerten d’un “cert retrocés progressiu i constant” del català entre els alumnes, sobretot d’ESO. “Cal fixar-se en els resultats dels estudiants en català i castellà i reforçar els que estiguin més afeblits, i ara mateix, és el català”, afirma Carles Pellicer, alcalde de Reus (PDECat). 

Modificar en favor del català

A Lleida i Tarragona, dues ciutats molt segregades residencialment i econòmicament, també volen més presència del català als centres. “A Lleida no hi ha cap centre on calgui reforçar el castellà”, assegura Sandra Castro, regidora d’Educació, que aposta per deixar marge perquè cada centre defineixi el seu projecte en funció del tipus d’alumne. “No hi hauria d’haver grans modificacions i, si n’hi ha, hauria de ser per reforçar el català”, afirma: “La canalla parla perfectament castellà tant si el parlen a casa com si no”, argumenta, i diu que a l’inrevés no passa tant. És el mateix que ha copsat el tinent d’alcalde i conseller d’Educació de Tarragona, Manel Castaño, també d’ERC: “L’ús correcte del castellà està garantit, però al revés no passa. I si volem que l’èxit escolar estigui garantit en les dues llengües cal reforçar el català”, sentencia. Segons l’última enquesta de població activa, l’any 2018, menys del 50% dels ciutadans que viuen a Catalunya fan servir el català en el seu dia a dia, i el 20% no el saben parlar.