Grans centres especialitzats, però poca proximitat: el mapa final de la FP a Barcelona
L'any 2030 la capital catalana tindrà 35 centres especialitzats de formació professional
Barcelona"Entendre que la formació professional no és un model formatiu que hagi de garantir proximitat, sinó que ha de tenir un caràcter metropolità i de ciutat situant centres especialitzats en emplaçaments estratègics". Aquesta és la principal idea que ha servit de base per reorganitzar tota la FP de la ciutat de Barcelona. Una reordenació que implica que el curs vinent es posaran en marxa quatre nous centres de FP especialitzats a la ciutat. Tot plegat seguint un full de ruta que ha d'acabar l'any 2030 amb un total de 35 centres especialitats integrats que conformaran el mapa de la formació professional a la capital catalana.
D'aquesta manera, el curs 2024-2025 Barcelona estrenarà l'Institut de FP Sanitària Vall d'Hebron, que tindrà partenariat amb el mateix hospital i també amb altres institucions hospitalàries de la zona, i l'Institut de Seguretat, Prevenció i Mobilitat de Barcelona situat a Nou Barris, que estarà associat amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Bombers de Barcelona i TMB. També començaran a caminar l'Institut de Serveis a les Empreses a Horta-Guinardó i l'Institut de Disseny Gràfic de Barcelona, que estarà vinculat a la Impremta Municipal i se situarà al barri de Sant Andreu.
Per altra banda, de cara al 2030 es posaran en marxar sis nous centres: l'Institut d'lmatge i Benestar de Barcelona, l'Institut Tecnològic de la Moda Mundet de Barcelona, l'Institut d'Indústria Intel·ligent Mundet de Barcelona, l'Institut de Gastronomia i Restauració de Barcelona, un institut d'ensenyaments postobligatoris a l'actual Institut Pablo Ruiz Picasso i un altre centre de formació professional vinculat al món sanitari.
Tancament de línies
Ara bé, aquesta reordenació comportarà dos problemes. El primer és que per obrir nous centres ha calgut o caldrà tancar o traslladar instituts de secundària per deixar espai als centres especialitzats. És el cas dels instituts Vall d'Hebron, la Guineueta, Pablo Ruiz Picasso i la Bastida, que han sabut que el curs vinent perdran línies d'ESO i de batxillerat, tancaran estudis de formació professional (FP) i en rebran de nous.
El segon canvi és que la idea que els alumnes de FP puguin estudiar a prop de casa, en molts casos, desapareixerà: de cara al futur, ja no hi haurà centres de formació professional que ofereixin una mica de tot. "És una concepció que trenca amb la realitat preexistent d'instituts atomitzats que generaven una oferta disgregada. En contraposició a aquest escenari es proposen grans centres especialitzats, imbricats en l'ecosistema laboral i empresarial del seu sector i amb la integració de tot l'itinerari formatiu postobligatori", asseguren des del Consorci d'Educació de Barcelona. En el mateix sentit, asseguren que la proximitat no és una prioritat per als alumnes, ja que només el 14% dels joves de grau mitjà i el 9,7% dels que cursen un grau superior estudien al mateix districte on resideixen. També defensen que el 35,8% de l'alumnat de grau mitjà i el 53,4% del superior són de fora de la ciutat.
“Un salt endavant com mai”
“En pocs anys l’FP ha fet un salt endavant, com mai ho havia fet”, ha defensat aquest dijous la consellera d’Educació, Anna Simó, a l’acte “El món canvia. L’FP també. Reptes i aliances per una Barcelona activadora de talent i oportunitats” al CosmoCaixa per presentar aquest nou “projecte estratègic de l’FP” per a la capital catalana. La consellera ha destacat que el Govern ha fet una aposta clara per aquests estudis, incrementant els espais i equipaments, així com l’oferta formativa i el nombre de docents. També ha subratllat la creació de col·laboracions amb empreses que participen de manera activa en la formació dels estudiants.
Enguany, el total de places ofertes a l’inici de la preinscripció en ensenyaments de formació professional arribava a les 30.025, 299 més que el curs passat. I per a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “l’FP és una qüestió clau per al present i futur” de la Ciutat Comtal. “Els lligams que existeixen entre els centres, les empreses i les institucions són el nostre potencial com a ciutat”, ha valorat.