Més electricistes i menys esteticistes: els graduats de FP que Catalunya necessita

BarcelonaPas de gegant per definir com ha de ser la formació professional a Catalunya en els pròxims anys. Aquest matí l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (Agència FPCAT), ha presentat l’Informe General de Prospectiva 2023-2026. L'estudi, que és pioner a tot l'Estat, aporta dades concretes per territoris i per famílies professionals sobre quins graduats de FP necessitarà Catalunya des d'avui fins al 2026, i fa un càlcul de les oportunitats d’ocupació que hi haurà fins al 2030. La radiografia situa professions com electricistes o cuidadors com les que tindran més demanda i marca també les que poden tenir menys sortida, com ara esteticistes o modistes.

La recollida de dades és exhaustiva –es pot arribar a saber quin percentatge d'empreses de cada municipi de més de 20.000 habitants necessitaran professionals d'un sector o d'un altre– serà la base per decidir quins graus de FP s’han de potenciar –augmentant-ne l'orientació i l'oferta– i en quins cal estabilitzar el nombre de vacants perquè no hi haurà tanta demanda de graduats. Tot plegat ha de servir per reordenar el sistema de FP a Catalunya i establir els criteris de planificació del mapa de centres de la formació professional de cara al 2035. Tal com ha anunciat el president, Pere Aragonès, aquest dijous, aquest mapa serà una realitat el juliol d'aquest 2024 i es farà basant-se en l'informe presentat avui i mitjançant un procés de diàleg amb el sector empresarial i el territori. De moment, però, l'informe –que Aragonès ha definit com "el document en majúscules de la FP"– ja dona tres grans directrius de com iniciar el procés que, en paraules del president, ha d'aconseguir que "la FP sigui la palanca de canvi de la transformació de l'economia" de Catalunya.

Els graduats de FP que es necessitaran en un futur pròxim

Per arribar a la conclusió de quines accions cal prendre per reconfigurar el sistema de FP català a l'informe de prospectiva s'han creuat les dades que s'havien recollit amb enquestes a més de 32.000 graduats de FP i preguntant les necessitats futures a tots els ajuntaments, consells comarcals i consells territorials de formació professional o equivalents de Catalunya. Amb aquesta informació han conclòs que, des d'avui fins al 2030, les famílies professionals de FP on es necessitaran més treballadors qualificats són instal·lació i manteniment; sanitat; hostaleria i turisme; informàtica i comunicacions, i electricitat i electrònica. De fet, es calcula que més del 90% de municipis catalans de més de 20.000 habitants necessitaran professionals d'aquests cinc sectors en un futur pròxim.

Més enllà de poder fer rànquings, l'estudi presentat avui també permet accedir a una eina on l'usuari pot consultar en quines comarques es necessiten més professionals d'un sector de graduats de FP, i a la inversa, és a dir, fixar-se en un territori concret per saber quins professionals es demanen més. Per exemple, si agafem la comarca de l'Alt Camp, podem veure que les famílies professionals més demanades els pròxims anys seran sanitat (86%), energia i aigua (71%) i fabricació mecànica (71%).

En canvi, si filtrem les dades per saber on es buscaran més professionals d'un grau d'imatge personal (una de les famílies amb més dificultats d'inserció laboral), veurem que el Baix Ebre és l'única comarca on més del 80% d'ens locals preveuen que necessitaran professionals d'aquesta família, i que al Montsià un 60% calculen que necessitaran aquest perfil laboral.

Per contra, hi ha fins a vuit comarques on menys del 20% d'ajuntaments i entitats preveuen que es necessitaran professionals d'imatge personal, entre les quals el Barcelonès. D'altra banda, imatge i so és de les deu famílies professionals amb menys demanda. El recull de dades també permet comprovar en quins sectors hi haurà menys municipis que necessitaran graduats del seu àmbit. En aquest sentit, les que surten més mal parades són les famílies professionals d’arts i artesanies; indústries extractives, i tèxtil, confecció i pell.

Quins perfils de FP s'estan demanant més avui?

Tot i aquesta previsió de futur per famílies professionals, l'estudi també detalla quines són les ocupacions amb més dificultats per cobrir les places vacants en el mercat de treball. És a dir, aquelles ocupacions que no disposen dels professionals qualificats per donar resposta a les necessitats del teixit productiu i, per tant, on més possibilitat hi hauria de trobar feina fàcilment. Dintre d'aquesta qualificació, les feines on falten més treballadors en el 75% dels municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya són les especialitzades en electricitat i electrotecnologia, i de soldadors, planxistes i muntadors d’estructures metàl·liques.

Ocupacions on falten més treballadors

1. Treballadors especialitzats en electricitat i electrotecnologia (76,9% dels municipis)
2. Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d’eines i similars (75,4% dels municipis) 
3. Treballadors assalariats dels serveis de restauració (69,2% dels municipis)
4. Treballadors que tenen cura de les persones en serveis de salut (63,1% dels municipis)
5. Cambrers i cuiners propietaris (61,5% dels municipis)
6. Mecànics i ajustadors de maquinària (61,5% dels municipis)
7. Altres treballadors que tenen cura de les persones (50,8% dels municipis)
8. Tècnics de les tecnologies de la informació i la comunicació (50,8% dels municipis)
9. Tècnics de les ciències i de les enginyeries (47,7% dels municipis)
10. Mecànics de precisió en metalls, ceramistes, vidriers, artesans i treballadors de les arts gràfiques (44,6% dels municipis)

Més enllà de les necessitats del mercat laboral, l'informe de l'Agència FPCAT també fa una anàlisi sobre la demanda i l'oferta de vacants dintre de cada grau de formació professional. En aquest sentit, l'informe mostra com només entre el curs 2021-2022 el nombre de places que van quedar buides als centres de formació professional catalans es va duplicar. Tot i que podria semblar que el problema és que hi ha pocs estudiants, a l'hora de la veritat el que passa és que hi ha una discordança entre els interessos dels alumnes, l'oferta de places per a cada grau i les necessitats del sector empresarial. Tres aspectes que es preveu abordar amb l'acord signat avui entre el Govern i agents socials i econòmics.

Com s'ha d'adaptar l'oferta de FP a Catalunya?

El document de l'Agència FPCAT conclou que hi ha tres grans accions que cal emprendre per reconfigurar el sistema de formació professional català: augmentar l'oferta dels graus que tenen alta demanda laboral i un baix nombre de places vacants, fomentar la vocació de famílies professionals amb bona inserció laboral, però poc interès per part dels estudiants i estabilitzar el nombre de places dels graus que formen estudiants en sectors on ja hi ha prou persones treballadores qualificades.