Gairebé la meitat dels directors d'escola no repeteixen en el càrrec

Dossier Directors cremats per la burocràcia Desplega

1

Gairebé la meitat dels directors d'escola no repeteixen en el càrrec

3

"No és el mateix dirigir una escola que liderar-la": la formació per ser director

Editorial

Quan els directors no poden fer bé la feina per l'excés de burocràcia a l'escola

L'últim curs escolar hi havia més de 2.000 docents exercint de directors a les escoles i instituts de Catalunya. Entre ells, hi ha directors i directores que fa més de 30 anys que ho són, però segons les dades del departament d'Educació, la figura del director que es manté en el càrrec durant molts anys és cada cop menys habitual. De fet, el 44% dels directors d'escoles i instituts públics no repeteixen mandat o estan en el seu primer mandat. Dit d'una altra manera, hi ha un miler de docents que fa menys de quatre anys que han accedit a aquest càrrec, segons les últimes dades del curs 2022-2023.

"És un moment de canvi perquè, fins ara, hi havia més problemes per directors que s'estaven quinze anys al càrrec i no donaven opció que el centre canviés, que no pas direccions que ho deixessin en acabar el primer mandat", assegura la doctora en ciències de l'educació i directora del centre de lideratge educatiu LID Barcelona, Anna Jolonch. A més, afegeix que moltes vegades és convenient que una direcció lideri l'escola durant més d'un mandat per poder consolidar transformacions impulsades durant els primers quatre anys.

El percentatge encara és més alt si obrim el focus i afegim a l'equació la resta de membres que formen part d'un equip directiu (caps d'estudis, secretaris, coordinadors pedagògics, etc.). El curs passat el 57% dels gairebé 7.600 docents membres d'un equip directiu es trobaven en el seu primer mandat a l'escola o institut. Jolonch atribueix la situació, en part, a un "canvi generacional per directors que han plegat perquè tenen 60 anys" –els funcionaris poden optar a la jubilació anticipada–, però també a membres d'equips directius que canvien de centre o que deixen el càrrec. "Un dels problemes és la falta de formació i de professionalització que reben. Se'ls ha de preparar bé i aquí encara tenim una assignatura pendent", alerta la doctora en ciències de l'educació. Explica que ara hi ha més gent que es presenta per ser director, però que "hi ha hagut moments en què faltaven candidats i s'acabava escollint a dit un docent que no tenia la informació de com era ser director d'un centre".

Burocràcia en detriment de la pedagogia

Pel que fa als motius que poden provocar insatisfacció o frustració als responsables de les direccions escolars, Jolonch i diversos directors consultats per l'ARA apunten, sobretot, la sobrecàrrega burocràtica. "Segons l'OCDE, els directors escolars a Espanya han d'invertir la meitat del seu temps només a fer papers i tràmits. S'ha confós la rendició de comptes amb omplir papers i això va en detriment del lideratge pedagògic, que és el més important per a un centre i a la vegada la vocació real d'un docent", critica. De fet, l'informe de l'OCDE també indica com només entre el 2013 i el 2018 el temps que els directors dediquen a reunions i tasques administratives va augmentar més de 9 punts. En aquest sentit, la directora de LID Barcelona explica que una possible solució seria "fer el que fa l'escola concertada: que hi hagi un director més pedagògic i un administrador".

Salut mental

Els docents dels centres educatius, sobretot els que treballen en instituts, fa temps que alerten que arran de la pandèmia els problemes de salut mental també han passat a un primer pla i que falten eines per abordar-los. Una situació que també sobrecarrega directors i caps d'estudis, que són els encarregats d'activar els protocols necessaris per afrontar aquest tipus de casos. "Els problemes de salut mental han aflorat en tota la societat, però ho notem sobretot en els més vulnerables, que són els infants i adolescents. Aquests casos se sumen als problemes de benestar emocional que pateix el mateix professorat", lamenta Jolonch, que insisteix a dir que "la inestabilitat de les plantilles no ajuda davant d'aquestes situacions perquè dificulta la creació d'una comunitat de confiança". Una dada que també pot indicar l'augment de pressió de les direccions escolars després de la pandèmia és que, des del 2020, el 30% dels centres escolars públics de Catalunya han canviat de director. Un percentatge que s'eleva fins al 47% en el cas dels membres dels equips directius que han estat rellevats en aquest període.

Falta d'autonomia i poca veu

Enmig de l'excés de decisions que han de prendre els directors escolars fora de l'àmbit pedagògic, Jolonch critica que és precisament en les decisions educatives on menys llibertat es dona a les direccions escolars: "Tot i que tenim un decret d'autonomia de centres, continuem sent un model molt centralitzat en què el director pot prendre molt poques decisions. Gairebé no té autonomia econòmica, ni per decidir el seu equip o per canviar la part curricular". La doctora en ciències de l'educació considera que el que caldria és que "el rol de l'administració central fos molt més de donar-los suport, capacitar-los i empoderar-los perquè els directors, que són els que coneixen de prop les necessitats del seu centre, fossin els qui prenen les decisions". En aquest sentit, un dels problemes que també genera frustració és la falta d'escolta i la poca veu que se'ls dona. "Ara no hi ha ni una associació de directors amb veu pròpia i necessitem sentir la seva veu molt més del que ho fem", reivindica Jolonch.

Pocs joves manant

Més enllà dels canvis recents a les direccions dels centres, una altra realitat que es desprèn de les dades de l'últim curs escolar és que encara hi ha pocs joves assumint càrrecs de responsabilitat dintre els centres educatius. El curs 2022-2023 només un 16% dels membres d'equips directius d'escoles i instituts públics tenien menys de 40 anys. Un percentatge que disminueix en el cas del càrrec de direcció, on només un 8% eren menors de 40 anys.

Jolonch atribueix aquesta baixa proporció de joves dintre dels equips directius a "un envelliment generalitzat de la plantilla", més que a la possibilitat que els més joves no vulguin assumir aquest tipus de posicions o no se'ls doni l'oportunitat. Tot i això, la directora del centre de lideratge educatiu barceloní adverteix que aquestes xifres han de ser un avís: "Ens alerta que cada cop hi ha més docents joves i que hem de veure com els engresquem a liderar i com els acompanyem i cuidem perquè hi hagi un canvi generacional que continuï transformant l'escola".