Gairebé la meitat dels alumnes que deixen els estudis ho fan a batxillerat o a FP

BarcelonaA Catalunya la majoria d'investigacions pel que fa a l'abandonament escolar prematur (AEP) gairebé sempre s'han centrat a identificar el nombre d'alumnes que deixen els estudis en l'etapa d'educació obligatòria, és a dir, a l'ESO i fins als 16 anys. Ara, però, un informe de la Fundació Bofill fa una radiografia de quina és la incidència de l'abandonament escolar entre els alumnes de batxillerat i formació professional a Catalunya. L'estudi L'abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà indica que més de 13.000 alumnes deixen el batxillerat i els cicles formatius cada any.

Si bé poc més de la meitat (55,4%) dels alumnes que abandonen els estudis ho fan durant l'ESO o just en acabar-la, l'altre 44,6% ho fan en els estudis posteriors. Concretament, un 32,5% en els cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i un 14,8% al batxillerat. L'informe, realitzat per Adrián Zancajo i Carlos Bueno, destaca aspectes rellevants, com ara que la major part d'aquest abandonament es produeix en el primer curs i que ho deixen més els nois que les noies, els alumnes amb necessitats especials i els de més edat.

"El primer curs és crític", assegura Zancajo, que apunta que 9.000 dels 13.000 alumnes que van deixar el batxillerat o la FP el curs 2021-2022 ho van fer a primer. És per això que des de la Bofill ressalten la necessitat "que l’alumnat tingui suport i acompanyament durant l’educació secundària postobligatòria per garantir-ne la continuïtat". També durant aquest primer curs, alguns alumnes canvien d'estudis. D'entre els alumnes de CFGM que no passen a segon o que promocionen, un 4,4% canvien de cicle i un 0,6% canvien al batxillerat. En canvi, entre els alumnes de batxillerat un 7,3% opten per canviar d'estudis i matricular-se a un cicle formatiu. Zancajo destaca que "hi ha més alumnes de batxillerat que canvien a un cicle que no que abandonen els estudis", fet que demostra que els canvis es poden veure motivats per la falta d’orientació en el moment de la transició.

L'alt abandonament en l'alumnat de més edat afecta, sobretot, els CFGM, on un de cada cinc alumnes que deixa un grau mitjà té més de 20 anys. Això mostra que en comparació amb els estudiants de batxillerat, en què l'edat acostuma a ser la teòrica (és a dir, entre els 16 i els 18 anys), els CFGM tenen perfils més diversos, amb una estructura d'edats més heterogènia.

Cap a una educació obligatòria fins als 18 anys?

Entre les propostes per millorar aquesta taxa d'abandonament l'estudi de la Bofill dibuixa quatre grans eixos. En primer lloc, es proposa la promoció de trajectòries a través de beques d'entre 6.000 i 9.000 euros, en funció de la situació socioeconòmica de l'alumne. En segon lloc, s'aposta per la millora de l'oferta formativa per als més grans. Pel que fa a la relació entre els resultats de les competències bàsiques de 4t d'ESO i la probabilitat d'abandonar els estudis, l'informe planteja proporcionar els resultats als centres per identificar els alumnes que tenen més dificultats i poder desenvolupar programes compensatoris. Finalment, es considera rellevant millorar la inclusió als centres i abordar la problemàtica de la concentració de la segregació escolar a través de programes d'intervenció específica.

Tot plegat fa posar de nou sobre la taula la possibilitat d'estendre l'obligatorietat de l'ensenyament fins als 18 anys com a solució. Zancajo exposa que s'hauria d'estudiar com avançar cap a aquesta obligatorietat, com ja passa en països com França i Portugal. En aquest sentit el president de la Bofill, Ismael Palacín, insisteix que s'ha de perseguir l'objectiu que tots els alumnes "acabin el seu procés d'escolarització oficial com a mínim amb un nivell d'educació secundària postobligatòria".