Carles Ferrer: "El futur el veig molt negre. Ens queixem de les coses, però no movem ni un dit."

BarcelonaAvui 120.000 docents estan cridats a la vaga per defensar els serveis públics. Ho fan després que sindicats i departament d'Educació no hagin arribat a cap acord en matèria de retallades i de modificacions del calendari i del currículum. El professor de formació professional a l’Institut Andreu Nin del Vendrell Carles Ferrer explica quines són les principals preocupacions dels docents que avui han decidit unir-se a les mobilitzacions.

Carles Ferrer

Professor de formació professional a l’Institut Andreu Nin del Vendrell

Per què has decidit fer vaga?

— Pel mateix motiu que l’any passat vaig fer vaga els sis dies que es va convocar. Perquè penso que hem de lluitar per tenir una educació pública de qualitat. M’indigna veure que públicament el nostre departament d’Educació sempre parla de tenir una preocupació per la qualitat i de buscar l’excel·lència i la igualtat d’oportunitats. Els docents veiem que hi ha de tot menys això.

Creus que la situació és molt pitjor ara que fa uns anys?

— Sí. Des de l’aprovació de la llei d’educació l’any 2009 les coses han anat a pitjor. S’hi han sumat les circumstàncies de la crisi econòmica quan es van aplicar unes retallades brutals i a educació no s’han acabat de revertir mai.

Com afecta aquesta situació els alumnes?

— Els afecta moltíssim perquè reben una educació de baixa qualitat. Quan hi ha precarietat la qualitat desapareix. Quan hi ha una mancança de recursos perpetua i cronificada no hi pot haver oportunitats per a tothom. La precarietat fa que les famílies de classe mitjana fugin cap a models d’escola concertada o privada, perquè l’escola pública s’ha desmantellat.

L’última proposta del departament d’Educació per intentar frenar aquesta vaga inclou l’equiparació de condicions per als professors d’FP. ¿Estàs d’acord que no s’hagi acceptat aquest pacte?

— Hi estic d’acord perquè encara que jo sigui professor d'FP i patim molt aquesta precarietat, crec que hem de mirar l’educació en el seu conjunt. L’equiparació de sou està molt bé, però aquesta és només una petita part. El motiu per fer vaga és una esmena a la totalitat. Que ens donin petites engrunes no és suficient per no aturar-nos.

Què hauria d’haver ofert Educació per desconvocar la vaga?

— Una proposta en concret és difícil, però en la reversió de les retallades hi ha pendent recuperar la reducció de dues hores per als companys de més de 55 anys que s'havia aconseguit i no s’ha retornat. Si des de la conselleria no es governés de manera unilateral amb aspectes com la modificació del currículum i del calendari escolar, potser no hauria calgut que ens mobilitzéssim. 

Com veus el futur?

— El futur el veig molt negre perquè crec que per desgràcia aquesta vaga no serà un èxit. Hi ha molt de malestar entre els docents, però la gent no vol fer vaga i això em fa ser molt pessimista. Ens queixem de les coses, però no movem ni un dit.

¿Creus que la societat entén per què feu vaga?

— En gran part no, perquè el departament d’Educació ha transmès a la societat que el model persegueix una educació de qualitat i d’igualtat d’oportunitats i la gent s’ho creu. Es venen una sèrie de cavalls de Troia que no estan destinats a millorar l’educació del país sinó a vendre un producte a les famílies.