La Fundació Bofill reclama més control i més responsabilitat a les escoles concertades

BarcelonaCatalunya és un dels set sistemes educatius de l'OCDE amb més pes de l'educació concertada: aquestes escoles, de titularitat privada però amb finançament públic, escolaritzen un terç de l'alumnat del país (i la meitat de Barcelona), però malgrat la seva importància en el sistema educatiu, es regulen pel mateix decret de fa quasi 30 anys. "És inexplicable, és un nyap. El model està caducat i costa d'entendre perquè ningú ha entrat a revisar-lo", diu el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. L'anterior govern va anunciar un nou decret de concerts, però ha quedat en un calaix, i la Bofill ha aprofitat els llimbs actuals per denunciar que el model vigent genera desigualtats i per reclamar que la nova regulació exigeixi més corresponsabilitat, més control financer i més transparència.

"Catalunya arriba tard, però té marge de millora", apunta Clara Fontdevila, una de les autores de l'informe La concertada a debat, presentat aquest dijous. Segons l'estudi, les escoles públiques matriculen el doble d'alumnes estrangers que les concertades, el 60% més d'alumnes amb necessitats educatives de suport i quatre cops més d'alumnat de nivell socioeconòmic baix. A la pública també hi van el 84% d'alumnes amb beca menjador, tot i que escolaritza el 66% del total d'alumnes: l'estudi constata que caldria escolaritzar uns 17.000 alumnes amb beca menjador a la concertada per tenir una distribució equilibrada entre els dos models.

Però segons la Bofill, el debat no ha de ser "concertada sí o no", perquè es dona per fet que "és el sistema que tindrem en els pròxims 10 o 20 anys". El debat, diuen, s'ha de centrar en com es gestiona aquest model, que ara és "anòmal i disfuncional": "S'actua com si no existissin els copagaments, hi ha una dinàmica de competitivitat entre famílies i entre centres i hi ha una selecció encoberta de l'alumnat". Un "campi qui pugui", ha resumit Palacín. I malgrat que han reconegut que dins del sector de la concertada hi ha moltes diferències, amb centres inclusius que fan grans esforços econòmics per atendre la diversitat i "d'altres d'elitistes que es neguen a corresponsabilitzar-se", en general el sector "resulta beneficiat" per la normativa actual, perquè permet cobrar quotes sense el control de l'administració i permet escollir de manera encoberta els alumnes que escolaritza, diu l'informe. "El concert no és una subvenció, és un contracte entre un centre i l’administració per prestar un servei públic. Els actors han de respondre a aquest contracte", recorda Adrián Zancajo, un altre dels autors de l'estudi.

A la Bofill valoren que el departament d'Educació hagi aprovat el decret d'admissió com un "primer pas" per repartir de manera més equilibrada els alumnes desfavorits, però avisen que la nova normativa es desplega amb lentitud i de manera "erràtica". Per això demanen anar més enllà i plantegen més mesures: la més important, un nou decret de concerts que condicioni la subvenció a la corresponsabilitat de les escoles concertades a la lluita contra la segregació, l'eliminació de quotes i les necessitats d'escolarització de la zona. Però també proposen més canvis de titularitat de la xarxa pública a la concertada i, fins i tot, de la concertada a la privada, així com crear una plataforma única i centralitzada per gestionar les quotes i una auditoria per controlar els ingressos i despeses.

Cobrament de quotes

En relació amb les quotes, l'informe conclou que el sistema és "inaudit" i que les xifres que es cobren a les famílies, d'entre 500 i 930 euros al mes, "no es corresponen" amb l'infrafinançament del sector. De fet, per a Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), que aglutina el 70% de centres concertats, el problema principal d'aquest estudi és que obvia precisament un dels aspectes que generen més desigualtat al sector educatiu: "El que segrega és que una família hagi de pagar, i això no es pot resoldre fins que no es resolgui la manca de finançament", diu Ruiz. Fa anys que les patronals de l'escola concertada denuncien que el Govern els paga uns 2.750 euros per alumne cada any, quan en realitat la plaça escolar en costa 4.660 fins a sisè de primària i 5.211 a secundària, segons va dir el Síndic de Greuges.

Segons Ruiz, el problema no és "del model de finançament" (el concert educatiu), sinó "l'aplicació d'aquest model". "El principal factor de segregació és l'infrafinançament de l'escola concertada, que l'administració no pagui a les escoles el que ens toca. Un model de concert ben finançat no generaria desigualtats", assegura. Ruiz, a més, nega les dades sobre les quotes que recull l'informe: assegura que el 70% d'escoles concertades cobren menys de 300 euros (comptant només l'escolarització), que cap dels centres que pertanyen a la seva associació cobra 500 euros al més i que, de mitjana, es cobren uns 100 euros mensuals.