Un 25% de les places reservades per alumnes vulnerables queden buides a la concertada
La Fundació Bofill denuncia que la manca d'un nou decret de concerts bloqueja la lluita contra la segregació
BarcelonaL'endarreriment en l'aprovació d'un nou decret de concerts és una trava per lluitar contra la segregació. Així ho denuncia la Fundació Bofill en el seu últim informe, on alerta de les desigualtats que encara hi ha entre la xarxa pública i la concertada a l'hora d'aplicar mesures que equiparin els alumnes de tots els centres i de tota mena de condicions. L'entitat denuncia que, tot i que fa gairebé quatre anys que es va començar a desplegar el Pacte contra la Segregació Escolar, el decret de concerts –que aquesta setmana compleix 30 anys– és ambigu a l'hora de regular les mesures i fa que l'aplicació sigui parcial i desigual també entre els diferents tipus d'escoles concertades. "A Catalunya hi ha 730 centres d’alta complexitat i només 64 són concertats. Però fins i tot aquests no tenen un decret que reconegui el finançament que necessiten i la corresponsabilitat que estan assumint", ha criticat el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.
Una de les dades que mostren les dificultats que planteja la situació és que a l'inici d'aquest curs el 25% de les places que el departament d'Educació havia reservat per a alumnes vulnerables a les escoles concertades van quedar vacants. El president de l'Agrupació Escolar Catalana (AEC) –la patronal de les escoles concertades laiques–, Oriol Blancher, avisa que darrere d'aquestes places buides hi ha diversos factors.
"És cert que, tot i que la planificació acostuma a encertar-la, els moviments migratoris són molt particulars i costen d'endevinar. Fan la previsió de la reserva de places, però després ens trobem que ni venen els que volen venir, ni els que podrien venir volen venir". En aquest sentit, Blancher, que també és director de l'Escola Ipsi de Barcelona, explica que un dels motius és que hi ha famílies que creuen que venir a una escola concertada "els costarà molts diners", o que directament diuen que prefereixen anar a la pública i també que a vegades s'envia l'alumne vulnerable a un centre que queda molt lluny de casa seva. "És radicalment absurd que, per exemple, a un alumne de la Zona Franca o de Sant Andreu l'enviïn a una escola que està al costat del Clínic. El pare o la mare dirà que la poca feina que té és al barri i que no el portarà a l'altra punta de la ciutat i tindrà tota la raó del món".
La meitat d'alumnes estrangers
El document de la Fundació Bofill també reflecteix que el percentatge d'alumnes estrangers escolaritzats en centres públics duplica el dels concertats. Segons dades del departament d'Educació, el curs 2020/2021 els alumnes amb nacionalitat de fora de l'Estat representaven un 20% del total a la pública i només un 11% als centres concertats. La Bofill insisteix que aquesta bretxa de composició social és el resultat de l’absència d’una normativa clara, però el president de l'AEC alerta que també hi ha una qüestió demogràfica i geogràfica.
"En aquest país no hi ha una segregació escolar, hi ha una segregació social. A les zones on més ha crescut la població, sobretot perquè han arribat nouvinguts, s'han creat més centres públics i, efectivament, això fa que hi hagi més percentatge en l'escola pública. Però això no és atribuïble a la manca de voluntat de matricular alumnes nouvinguts o en situacions econòmiques desafavorides de la concertada", lamenta Blancher.
Un dels motius pels quals continua sent difícil reduir la segregació és el problema de la sobreoferta de places que hi ha al sistema, que s'ha aguditzat en els últims anys amb la caiguda de la natalitat. Per fer-hi front, el departament va aplicar una reducció de ràtio a 20 alumnes per grup a P3, però aquesta exigència no es podia fer obligatòria a la concertada. Davant d'això, en la preinscripció del curs passat l'actuació dels centres concertats va ser desigual. Un 44% –en general escoles petites d'una o dues línies– van optar per reduir les ràtios tot i no estar obligades a fer-ho, però un 66% no ho van fer, o ho van fer parcialment, sense arribar a la xifra de 20 infants per grup.
"Tu tens una escola dimensionada per a 25 alumnes, però ja absolutament infrafinançada, perquè reps menys diners que els que estipula el Síndic de Greuges que necessites –es calcula que reben al voltant de 2.000 euros menys que el que costa una plaça escolar–. Si redueixes ràtios, baixa el nombre de possibles pagadors que fan sostenible aquesta escola infrafinançada", justifica el president de l'AEC. En el mateix sentit, la Fundació Bofill també critica la incoherència que suposa que els centres concertats rebin el mateix finançament entre ells, sense tenir en compte la tipologia social i les característiques de cada un.
El resultat d'aquesta sobreoferta és que en la preinscripció del curs passat un 17% de les places a la concertada van quedar buides o, dit d'una altra manera, més de 3.000 places de P3 van quedar vacants. Unes dades que dupliquen el nombre de places buides que han quedat a la pública, on sí que era d'obligat compliment aquesta reducció de ràtios. Per fer un pas més endavant en la reducció de la segregació des de l’entitat insisteixen en la necessitat d’un nou decret de concerts que ha de garantir l’escolarització gratuïta i la corresponsabilitat dels centres concertats, però el director de la fundació també fa una advertència clara: "Anunciar una llei és el principi de la solució, però no vol dir que hagis resolt el problema".
