El fracàs a les proves PISA revoluciona França i Alemanya

Barcelona / París / RomaEl fracàs de Catalunya a l'informe PISA no és una excepció a Europa. Alemanya també ha obtingut els pitjors resultats de la història del país, mentre que a França el retrocés en el rendiment es qualifica d'"històric", i a Itàlia l'última edició de les proves ha evidenciat un país a dues velocitats en l'àmbit educatiu. Quina ha estat la reacció dels governs davant dels resultats? França ha estat el país més ràpid a l'hora de moure fitxa i ja ha anunciat que a partir del curs vinent separarà els alumnes per nivell a llengua i matemàtiques. Alemanya es planteja recentralitzar competències (les polítiques educatives estan transferides als estats federals), mentre que Itàlia ha mirat cap a una altra banda tot i el retrocés educatiu.

França

"Urgència nacional"

França ha caigut més de 21 punts en matemàtiques (baixa fins als 474 punts) i 19 en comprensió lectora (474). El ministre d'Educació, Gabriel Attal, ha admès que hi ha una "urgència nacional" per apujar el nivell dels alumnes i s'ha compromès a impulsar "un electroxoc de veritat" en el nivell educatiu amb una bateria de mesures que encara s'han de concretar. 

El canvi més revolucionari –inspirat en el model de països com Suècia o Dinamarca– s'implantarà a partir del curs que ve a 6è i 5è (l'equivalent a Catalunya a 6è de primària i a 1r d'ESO): a les assignatures de matemàtiques i francès, els alumnes es repartiran en tres grups diferents segons el seu nivell. La mesura ha de servir, segons el ministeri, perquè els alumnes més avantatjats puguin avançar més de pressa i aquells amb més problemes per seguir el temari puguin anar a un ritme més lent. Els grups seran flexibles, és a dir que els alumnes podran pujar o baixar de grup en funció de la seva evolució al llarg del curs. 

El ministre d'Educació també ha anunciat que, a partir del curs que ve, l'equip educatiu tindrà l'última paraula a l'hora de decidir si un alumne ha de repetir curs. Ara els professors només poden proposar que l'alumne no passi de curs i són els pares els que prenen la decisió final. En els últims anys, a França repetir curs s'ha convertit gairebé en un tabú i el nombre d'alumnes que repeteixen ha baixat en picat. "Que un alumne que no sap llegir o comptar bé passi a 6è és gairebé maltractament", va assegurar Attal.  

En matemàtiques s'implantarà l'anomenat "mètode Singapur", que s'allunya dels mètodes tradicionals de càlcul mental o memorització –que a Catalunya també s'han descartat– i aposta per un sistema en què es dona molta importància a la manipulació i a l'exploració. Per exemple, s'utilitzen objectes que l'alumne pot tocar per aprendre a comptar i a sumar. A infantil i primària, Attal també ha anunciat canvis profunds en el temari de totes les matèries per millorar els resultats.

Alemanya

Unificació i reforç

La patacada alemanya és similar a la catalana: ha registrat els pitjors resultats de la història del país en competències matemàtiques i científiques i en comprensió lectora, tot i que el nivell de rendiment varia en funció de l'estat federat. Com que al país germànic les polítiques educatives estan transferides als estats federals, la ministra federal del ram, Bettina Stark-Watzinger, ha posat sobre la taula la modificació de la llei fonamental alemanya, que regula la transferència de competències. "M'agradaria que la llei fonamental ens permetés treballar junts entre el govern federal i alguns dels estats federats, com en una coalició de voluntaris. D'aquesta manera podríem iniciar projectes més ràpidament", deia la ministra en una entrevista al Frankfurter Allgemeine Zeitung,on també subratllava que els resultats a les proves urgien a treballar tan ràpidament com es pugui per revertir la situació.

Tal com està organitzat el sistema educatiu alemany, cada estat federat és sobirà a l'hora de traçar les polítiques educatives i el govern federal només pot oferir suport amb programes de finançament que s'han de negociar territori a territori. La ministra també ha demanat obrir un altre debat similar al que s'ha generat a Catalunya: com es gestiona la integració de l'alumnat nouvingut al país. "No ajuda ningú convertir aquest tema en un tabú", deia Stark-Watzinger. Alemanya reforçarà l'any vinent unes 4.000 escoles amb un alt percentatge d'estudiants socialment desafavorits amb un programa específic per treballar les "habilitats lingüístiques" d'aquests alumnes.

Itàlia

Sense resposta

A Itàlia, l'últim informe PISA ha confirmat que la bretxa econòmica i social entre el nord i el sud del país també divideix els estudiants italians. Els resultats mostren una gran divergència en funció de la regió d'origen de l'estudiant. Totes les àrees del nord obtenen puntuacions superiors a les del sud en matemàtiques, comprensió lectora i ciència.

De fet, un 80% dels estudiants de les regions del nord del país arriben al mínim de les tres competències requerides, mentre que al sud del país, només el 55% assoleixen les competències matemàtiques pròpies del nivell (els resultats són millors en ciències i comprensió lectora, on s'arriba al 60% i 70% d'assoliment, respectivament). Malgrat l'empitjorament de resultats i el fet que l'informe evidencia que les matemàtiques són el taló d'Aquil·les de la majoria d'adolescents italians, el govern no ha valorat els resultats explícitament ni ha ofert cap proposta de millora.