Iolanda Segura: "El fracàs de PISA no és perquè els professors estiguin cremats"

BarcelonaIolanda Segura és portaveu de la USTEC, el sindicat educatiu majoritari. Atén el diari ARA després dels mals resultats de Catalunya a les proves PISA i en plena visita del grup d'eurodiputats que ha vingut a Catalunya per supervisar la immersió lingüística.

Dilluns es van reunir amb una delegació d'eurodiputats que ve a avaluar precisament aquí a Catalunya la immersió lingüística. Com va anar la trobada?

— És una de les experiències més esperpèntiques que he viscut. Per a nosaltres és tot plegat una pantomima. La seva única pretensió és donar cobertura a un discurs en contra de la immersió lingüística i la llengua catalana.

Què els van dir?

— Les preguntes que ens van fer van ser molt tendencioses, assegurant que hi ha alumnes a qui se'ls perseguia per la llengua i se'ls assetjava. Se'ns va demanar molt què s'havia de fer amb aquestes famílies i els vam dir que en el cas que hi hagi problemes puntuals i específics s'han de tractar de forma puntual i específica, però que no es pot generalitzar.

Aquesta tarda se celebra la cimera entre els partits catalans per abordar els resultats de PISA. Què n'espera, d'aquesta trobada?

— El departament d'Educació sempre diu que al Parlament es poden aprovar i acordar moltes coses, però després no es poden tirar endavant perquè no hi ha pressupost. El problema sempre acaba sent un problema de pressupost, però hi ha molts elements a analitzar.

Quins?

— Pel que fa a diversitat i d'alumnat nouvingut, el percentatge a Catalunya és molt elevat. Per això mateix cal abocar molts més recursos a l'escola inclusiva i a les aules acollida i necessitem reduir ràtios. Un altre tema són les polítiques educatives en matèria curricular. Hem pujat al vaixell de l'enfocament competencial que marca l'OCDE i segurament això ha estat molt nefast per al sistema.

El problema són les noves metodologies o que no les sabem aplicar?

— És que no són metodologies noves. Jo he treballat per projectes en molts centres educatius i ho defensaré a mort, però la meva finalitat era l'aprenentatge de l'alumnat. Però quan tu utilitzes una metodologia només perquè és guai i perquè s'ha de fer així, els resultats no són bons. La metodologia ha d'estar al servei de la realitat que tu tens a l'aula i no hi ha cap fórmula que serveixi a tots igual.

Tot ha de dependre de l'autonomia de centre?

— L'administració ha de marcar una línia, evidentment, però no pot ser la que dicti l'OCDE. Catalunya havia estat un referent en educació durant molts anys i això es traduïa en uns molt bons resultats. Érem un referent i un model a seguir. Des que es va decidir que s'havia de privatitzar l'educació amb una llei neoliberal, hem anat a la deriva. A Catalunya ens hem convertit en un referent del que no s'ha de fer.

Després dels resultats PISA, la consellera va apuntar que potser calia millorar la formació inicial del professorat. Això és necessari?

— Si tenen la voluntat de formar-nos més, per nosaltres millor. Però sempre que no sigui amb aquesta línia competencial, amb la qual no estem gens a favor.

Però PISA precisament apunta en la línia de treballar cada vegada més per competències.

— Perquè són unes proves que provenen de l'OCDE. Finlàndia va començar a anar malament quan va adoptar l'enfocament competencial... De totes maneres, allà el sistema educatiu està desvinculat de tota opció política. Aquí ara ens diuen que els professors no estan preparats, però si ens canvien les lleis cada dos per tres és difícil que puguem estar sempre al dia de tot. Necessitem un temps d'adaptació i no ens el donen.

Hi ha professors de matemàtiques que han explicat a l'ARA que un dels problemes és que els alumnes saben fer operacions però els costa relacionar conceptes, que és precisament el que treballen les competències.

— Relacionar conceptes no és només una qüestió de treball competencial. El mateix constructivisme ja apunta que tu has d'anar construint aprenentatges i que es relacionin entre si. Però no pots ajuntar matemàtiques amb biologia. Ara hem de treballar per àmbits, i ens equivoquem, perquè hem de tenir coneixement sobre les matèries per poder fer després una relació entre elles. La base és el coneixement. Això és el que s'està menystenint.

L'OCDE també apunta que Espanya és el país on hi ha més docents treballant que no han estat mai avaluats. Seria positiu que hi hagués una avaluació de la feina que fa el professor a l'aula?

— El professorat novell ja rep una avaluació inicial, i després hi ha les inspeccions. Tot i això, es poden establir molts mecanismes que ens avaluïn, sempre que això no condicioni la nostra retribució. En això hi estarem sempre en contra, perquè l'avaluació mai arriba a ser del tot objectiva i amb això es poden cometre injustícies flagrants.

I no hi ha el risc que pel camí es desmotivin molts professors?

— Nosaltres estimem aquesta professió i ens agrada fer-la. El problema és que tenim un decret de direccions i de plantilles que està matant la democràcia als centres i impossibilitant que fem la nostra tasca fent aportacions al projecte educatiu del nostre centre.

Però vostè diu que se'ls imposa una manera de treballar i fa pocs dies la consellera insistia a dir que hi ha aspectes en què el departament no pot entrar perquè els han de decidir els centres.

— Ho decideixen les direccions dels centres. Se'ls ha donat molt poder i se n'ha tret als claustres. Aquest era un valor molt positiu que teníem, i era tan enriquidor que si t'havies de quedar un dia o una hora més no t'importava. Però això no vol dir que hàgim de treballar més hores de les que corresponen. Hem de pensar en els nostres horaris laborals, perquè els docents tenim famílies i vida personal.

Parlant d'horaris... Hi ha experts que defensen que la jornada intensiva als instituts no és bona per als adolescents perquè dinen massa tard i es queden moltes hores sols. Què en pensen?

— Hi ha altres experts que diuen que a la tarda l'alumnat està cansat, cau el nivell d'atenció i els adolescents estan més agressius... A secundària fer jornada partida és molt mala idea. Penseu que per al docent és molt dur, perquè està tractant amb adolescents. Sobretot a les zones metropolitanes, el professorat està sent molt maltractat.

Ha dit que el professorat està molt maltractat. Té aquesta impressió?

— Sí. Primer, per la mateixa administració, perquè les nostres condicions ara mateix no són les més atractives per dedicar-te a la professió. I molts abandonen. A més, l'alumnat cada cop és més complicat i les aules estan molt massificades. No podem tenir 30 adolescents a l'aula quan la meitat poden tenir problemes mentals o familiars. Estem molt tensionats i pressionats. Cada vegada és més evident.

Venen d'uns anys de relacions complicades amb l'anterior conseller. Com definiria avui les relacions amb la conselleria?

— De moment hi ha cordialitat, malgrat que nosaltres seguim pressionant, perquè és la nostra funció. Volem assolir objectius com ara millorar el nostre sistema educatiu per atendre l'alumnat amb garanties o tenir més bones condicions laborals per a les persones que donem aquest servei.

Hi ha experts que aquests dies han dit que el debat a escala pública després de la pandèmia es va centrar molt en quin dia començava el curs i es va parlar poc de quina era la qualitat de l'ensenyament. Ho comparteix?

— A l'administració tampoc li interessa parlar d'això. A nosaltres ens diuen que som sindicats i que no hem d'intervenir en decisions de política educativa. Per tant, situem el discurs en la defensa de les condicions laborals. Som un sindicat i només faltaria que no féssim aquesta funció. Però també hem volgut parlar de qüestions de política educativa i el departament ens diu que no és competència nostra, o fins ara ens ho havia dit en l'era Cambray.

Aquests dies s'ha parlat moltíssim d'educació. Quina és la frase que vostè més ha sentit?

— És difícil, perquè l'educació té tants temes a resoldre... El fracàs de les proves PISA no és perquè els professors estiguin cremats o per la mala formació, sinó per les males decisions polítiques. Les baralles sempre són pel Hard Rock, pel Quart Cinturó o per l'ampliació de l'aeroport, però no es barallen per reclamar el que necessita l'educació. I això és el que nosaltres sempre denunciem, aquesta manca de voluntat.