FP o batxillerat: una elecció en què els joves no són lliures

BarcelonaLa Victòria treia bones notes a secundària i mai es va plantejar cap altra cosa que no fos estudiar batxillerat. En canvi, a l'acabar 4t d'ESO, l'Aida no tenia ni idea de què fer i va apuntar-se al cicle de grau mitjà de cures auxiliars d'infermeria, que li està agradant més del que es pensava. I la Blanca, que va optar per fer batxillerat, es va despenjar quan feia 2n a causa de la pandèmia, però no va voler deixar d'estudiar i va passar a fer un grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes. Són tres estudiants del Centre d'Estudis Roca, de Barcelona, que exemplifiquen la diversitat d'itineraris dels estudiants a l'acabar l'educació obligatòria. Ara que és època de triar plaça i futur l'ARA ha parlat amb professors, alumnes i experts per saber quins factors condicionen la que es considera que és la primera decisió elecció real dels alumnes, després de 10 anys d'escolarització obligatòria. Les dades mostren, però, que aquesta elecció no és del tot lliure.

Quan acaben l'ESO, els estudiants poden escollir entre fer batxillerat o un cicle formatiu de grau mitjà. Les dues opcions duren dos cursos i donen accés als cicles de grau superior, i el batxillerat, a més, també els permet accedir a la universitat si superen les proves d'accés, que estan al caure (comencen el dia 14 de juny). Davant d'aquest enorme ventall de possibilitats, "la clau és fer una bona orientació a l'ESO, cosa que depèn de l'esforç i sensibilització dels professors", apunten Xavi Muñoz i Íngrid Pifarré, cap d'estudis de FP i directora pedagògica del Centre d'Estudis Roca. En aquest col·legi hi fan ESO, batxillerat i també cicles de grau mitjà i superior, i diuen que això els permet esquivar la "perversió" en què acaben caient molts centres: "La majoria d'instituts només tenen ESO i batxillerat i quan orienten els alumnes els marquen cap a batxillerat. No ho fan per mala fe, sinó per desconeixement, perquè és molt difícil orientar bé els alumnes si no tens clares totes les opcions".

"No em van explicar res de la FP"

Els alumnes ho corroboren: "Mai em van explicar què eren els cicles. Em pensava que el batxillerat era l'única sortida perquè era l'únic que coneixia", diu la Sofia, que estudia 2n de batxillerat a l'Institut Pedralbes. La Paula, que fa 1r del batxillerat tecnològic al mateix institut perquè té claríssim que vol estudiar enginyeria de les telecomunicacions, lamenta que no es "doni veu" als cicles de FP: "Dels cicles, només et donen un fulletó amb tots els noms. En canvi, del batxillerat t'expliquen assignatura per assignatura i les modalitats que pots fer", compara. Aquesta manca de concreció sobre l'oferta de cicles, diu, perjudica la visió que tenen els estudiants de la FP, que ho consideren com un maremàgnum indesxifrable d'opcions i graus. "I això és una llàstima, perquè hi ha feines en què surts més ben preparat amb un cicle formatiu que anant a la universitat, com per exemple informàtica", afegeix la Paula.

Aquest és un primer biaix que condiciona la tria dels estudiants. "El trànsit entre l'ESO i el batxillerat és fàcil, intuïtiu i es dona per descomptat, mentre que el trànsit entre l'ESO i la FP és molt més difícil, perquè et pots quedar sense plaça pública, com es va veure l'any passat, o potser has de canviar de ciutat. No és que hi hagi un interès maquiavèl·lic dels professors en contra de la FP, però sí que s'ha interioritzat que la via normal és fer ESO-batxillerat", afirma l'investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) Andreu Termes. A l'estudi Las transiciones a la educación posobligatoria en Barcelona: vías diferentes, itinerarios desiguales, Termes ha detectat més factors que condicionen l'elecció dels estudis postobligatoris. "Malgrat que fa pràcticament 30 anys que es va aprovar la Logse, que intentava dignificar la FP i posar-la en igualtat teòrica amb el batxillerat, encara continuen sent dues línies molt dispars en termes socials i educatius, cosa que converteix el nostre sistema educatiu en un model binari. Triar FP o batxillerat no és una elecció en abstracte, sinó que és l'acumulació d'un llarg procés educatiu en què s'han acumulat desavantatges socials i educatius", explica.

A quins desavantatges es refereix? En l'informe, Termes conclou que "l'origen social és un factor clau" a l'hora de decidir entre una via acadèmica –batxillerat– o professional –FP–. L'estudi constata que el perfil d'alumne de batxillerat és una noia (54%), autòctona (92%), amb una renda familiar alta (de 124, quan la mitjana de Barcelona és de 100), que ha anat en centres de baixa complexitat (82%) i no ha repetit curs (94%). Un perfil del tot diferent del de FP: als cicles hi ha més presència d'alumnat masculí (64%), estranger (un 15%, davant del 8% de batxillerat), de renda familiar per sota de la mitjana (96 sobre 100), que prové de centres d'alta complexitat (39%) i repetidor (33%). "Trencar amb tot això és molt difícil, perquè es tracta de prejudicis que estan interioritzats i d'estereotips molt normalitzats", afirma Termes. Cal, diu, un canvi radical a les escoles i instituts: reduir la taxa de repetició, limitar les agrupacions d'estudiants segons el seu nivell i una orientació no tan academicocentrista. Entre les recomanacions que inclou l'informe hi ha també reduir els preus de la FP, flexibilitzar-ne els itineraris per afavorir-ne l'accés i augmentar l'oferta pública.

De fet, a banda de la motxilla de desigualtats socials i educatives, els estudiants que finalment escullen un grau mitjà en lloc del batxillerat es troben amb un altre impediment. Per després poder accedir a un grau superior, el 60% de les places estan reservades per a alumnes de batxillerat, el 20% per als que han fet un cicle mitjà i el 20% restant per als que fan les proves d'accés (que normalment són majors de 25 anys). Els responsables del Centre d'Estudis Roca diuen que hi ha alguns casos en què la reserva de places està justificada: per exemple, el 64% dels estudiants del cicle superior d'educació infantil d'aquesta escola provenen de batxillerat, i és important que sigui així perquè no hi ha cap grau mitjà previ que s'hi assembli. En canvi, el 96% dels alumnes del grau superior de desenvolupament d'aplicacions multiplataforma provenen d'un cicle mitjà, i molts pateixen per no trobar plaça.

Una reserva de places "injusta"

Precisament els alumnes dels cicles d'informàtica del Pedralbes denuncien aquesta "injustícia". "Si fas batxillerat pots anar a la universitat o fer un grau superior, però els que fem un grau mitjà només tenim els superiors després. Què més podem fer, si no?", diu en Jordà, que aquest any acaba el cicle mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes al Pedralbes. Es reivindica: "Una persona que ha fet el nostre grau està molt més preparada per fer el superior que algú que ve de batxillerat, que no ha tocat mai un servidor ni ha fet res de programació". L'Iker, un company seu de classe, ho argumenta així: "Ja que els de cicles mitjans tenim un camí més llarg, demanem que no ens ho posin més difícil. Sembla que amb el batxillerat totes les portes se t'obrin i que amb el grau mitjà les tinguem totes mig tancades".

Les dades els donen una mica la raó. En un dels grups de 2n de batxillerat d'aquest institut només dos dels 31 alumnes volen estudiar l'any que ve FP, i en un altre grup no hi ha cap interessat perquè tots volen anar a la universitat. En canvi, a la classe de l'Iker i el Jordà, tots volen fer un grau superior. Només tindran dues de cada 10 places reservades, i hauran de creuar els dits perquè les que es guarden per als de batxillerat no s'omplin. Una contradicció d'un sistema que des de fa anys intenta vendre, amb raó, la FP com una sortida tan digna com el batxillerat. A Catalunya, hi ha uns 98.000 estudiants de batxillerat, uns 66.000 fent cicles mitjans i uns 68.000 fent cicles superiors.