Florence, el pla català per remuntar els resultats de matemàtiques en tres anys

BarcelonaEl curs que ve s'iniciaran els plans de millora en comprensió lectora i matemàtiques que el departament d'Educació va prometre arran dels mals resultats a les proves de competències bàsiques i a les PISA. Els plans, que aquest dimecres ha aprovat el consell executiu del Govern, s'aplicaran només en uns 200 centres "amb possibilitat de millora", però es preveu que "en un futur" el que s'aprengui en aquestes escoles i instituts es vagi estenent pel territori. D'entrada, en els centres participants, s'incrementaran les hores de matemàtiques entre una i quatre hores setmanals.

Mates manipulatives i sessions guiades

Educació ha batejat el pla per millorar les competències en matemàtiques amb el nom de Florence, en homenatge a la infermera Florence Nightingale, per la seva contribució al desenvolupament de models matemàtics. Aquesta iniciativa s'engegarà el curs que ve a 180 escoles i 20 instituts i durarà tres anys. Segons apunten fonts d'Educació, l'objectiu serà "fer que els centres participants assoleixin resultats superiors a la mitjana dels centres de la seva tipologia", és a dir que estiguin per sobre dels resultats de les escoles i instituts que tenen el mateix grau de complexitat. Per exemple, un centre d'alta complexitat es compararà amb la resta de centres d'alta complexitat. Per aconseguir-ho es crearà un equip de dotze docents de primària i dos de secundària, que seran els encarregats de guiar els centres en l'ús de noves metodologies (que no cal que siguin només mètodes innovadors).

Què cal millorar?

Dintre del programa de millora s'han analitzat els resultats a les proves de competències bàsiques dels últims anys i a les PISA per determinar en quins aspectes tenen més mancances els alumnes catalans. La conclusió del departament és que el principal problema rau en les fraccions, els percentatges, les proporcions i la geometria de l’espai. De fet, tal com ja van apuntar alguns docents a l'ARA, la meitat de les errades dels estudiants es deuen a "problemes de connexions entre competències, reflexions, argumentació i resolució de problemes". És a dir, no és una qüestió de no saber resoldre operacions, sinó de ser capaços d'identificar quines operacions necessiten aplicar per resoldre un problema. Tenint en compte aquestes necessitats, s'ha apostat per fer un programa que aposti pel material manipulatiu, però també per redefinir els criteris d'avaluació per analitzar quin coneixement de matemàtiques tenen els alumnes.

A l'hora de la veritat aquestes idees es materialitzen en el fet que als 200 centres participants s'enviarà una maleta de "materials manipulatius de didàctica". Hi haurà objectes tipus Tangram (els quadrats formats per peces de diferents formes i mides que serveixen per aprendre dimensions i àrees), però també petites peces per treballar patrons; cordills per aprendre com canvia una àrea en funció de la seva forma o rodes per calcular distàncies. A més, també es crearan guies per fer dues sessions a la setmana amb activitats didàctiques que repassen els ítems de competències bàsiques amb més marge de millora per als alumnes de 4t i 5è de primària i de 1r i 2n d'ESO.

Més enllà dels materials, els professors de matemàtiques dels centres escollits rebran formació i acompanyament d'un docent especialitzat que acudirà a l'escola o institut un cop cada tres setmanes i que farà codocència amb el professor per ajudar-lo a aplicar el programa.

Comprensió lectora basada en l'oralitat

Aquest dimecres també s'ha aprovat el pla de millora de comprensió lectora que s'aplicarà a 250 centres. Aquest programa, que és força menys concret que el de matemàtiques, durarà dos anys i consistirà en quatre sessions per poder assessorar els caps d'estudis i coordinadors pedagògics dels centres escollits a l'hora d'ensenyar a llegir. Tenint sempre com a referència la importància de l'oralitat, el primer any es treballaran estratègies i activitats pel que fa a la fluïdesa a l'hora de llegir, la descodificació del text per identificar i produir sons, estratègies de comprensió del text i vocabulari concret. En aquest procés, sempre hi haurà d'haver una posada en pràctica a l'aula per part dels docents implicats i un feedback dels assessors de llengua i cohesió social del departament per veure com està funcionant i en què s'està fallant.

Finalment, es crearan guies d'orientació literària per a cada etapa eductiva amb exemples d'obres que es poden fer llegir a cada edat i píndoles autoformatives per als docents sobre com fomentar la competència lectora. Aquests dos últims materials es faran arribar a totes les escoles i instituts de Catalunya, igual que una guia curricular de matemàtiques amb els criteris d'avaluació que s'hauran d'aplicar en cada etapa educativa.