El final del curs PISA: què hem après i què s'ha fet després de l'informe?
El curs escolar ha estat marcat per les proves de l'OCDE, en què Catalunya va obtenir els pitjors resultats de la història
BarcelonaSi haguéssim de definir amb una sola paraula el curs escolar que aquesta setmana ha arribat al final, molt probablement la paraula que ens vindria al cap seria PISA. Després que els resultats de les competències bàsiques i l'estudi sobre comprensió lectora PIRLS suposessin el primer toc d'atenció respecte al nivell educatiu dels alumnes catalans, a finals del 2023 la patacada a l'informe PISA va ser el detonant perquè s'encenguessin totes les alarmes pel que fa a la situació a escoles i instituts. Des de llavors el degoteig d'hipòtesis per intentar explicar per què els estudiants catalans van treure els pitjors resultats de la història de Catalunya a les proves de l'OCDE i per què el seu nivell estava per sota de la mitjana espanyola i de l'europea ha estat constant. D'anàlisis se n'han fet moltes: des de les primeres explicacions per part de Save The Children i Esade, que denunciaven la vulnerabilitat que pateix una part important de l'alumnat, fins a un informe recent de l'IESE que quantifica fins a quin punt els arguments que s'han donat en els últims mesos són rellevants estadísticament. Sis mesos després de la patacada, què hem après de les dades de l'informe PISA i quines accions s'han emprès?
Interpretacions: de factors socials a mancances del sistema
Més enllà de la primera reacció del govern, que atribuïa el desastre de PISA a una sobrerepresentació de l'alumnat immigrant –que després es va descartar–, la diferència de puntuacions a PISA entre els alumnes va constatar la falta d'equitat del sistema educatiu català. A part de la davallada de resultats generalitzada, que suposava haver perdut fins a un curs escolar complet, l'informe mostrava com Catalunya és la comunitat on hi ha una diferència més important de nivell entre els alumnes amb millors i pitjors resultats. Aquesta diferència va ser la clau per obrir la caixa dels trons, que mostra la complexitat i vulnerabilitat del sistema: entre els resultats dels centres públics i els privats hi ha una diferència de 36 punts a les proves de l'OCDE, una diferència que suposa una desigualtat de gairebé dos cursos. De mitjana, entre un alumne de família nouvinguda (el 24% dels estudiants, segons PISA) i un alumne que ha nascut a Catalunya i amb família autòctona hi ha una diferència de 42 punts en matemàtiques.
Ara bé, darrere d'aquesta última diferència encara hi ha una realitat que no s'havia previst. Una anàlisi de Save the Children i Esade basant-se en les dades PISA va mostrar com l'asimetria de puntuacions entre alumnes nadius i nouvinguts es reduïa a només 5,1 punts si es treia de l'equació el factor socioeconòmic. És a dir, que un dels principals problemes del sistema educatiu català, tal com després també va advertir la consellera d'Educació, Anna Simó, és l'augment de la pobresa dels alumnes i les seves famílies. De fet, entre l'informe PISA del 2018 i el del 2022 a Catalunya va augmentar un 50% el nombre d'alumnes vulnerables detectats. Un increment que, en part, es deu a la millora dels mecanismes de detecció, però a hores d'ara és impossible distingir quina part dels 85.196 alumnes amb problemes socioeconòmics detectats el 2022 són nous alumnes vulnerables o estudiants als quals no se'ls havia detectat aquesta situació.
No tot és el context
Ara bé, un estudi recent de l'escola de negocis IESE, adverteix que, en l'àmbit estadístic, les circumstàncies socioeconòmiques i, en general, el que passa al voltant de l'aula no són prou rellevants a l'hora de justificar els mals resultats. A l'estudi Què diuen els resultats de PISA 2022 sobre els sistemes educatius català i espanyol?, els economistes Antonio Ciccone (Universitat de Stanford) i Walter Garcia-Fontes (Universitat Pompeu Fabra) mostren com aspectes com les característiques de l'alumnat –quina és l'educació dels pares o si són d'origen migrant–, les ràtios professor-alumne o la llengua en què parlen els alumnes i en què fan els exàmens de PISA són un factor a tenir en compte, però que "en cap cas són estadísticament determinants", en paraules del mateix Ciccone, que ha parlat amb l'ARA. En aquest sentit, a l'estudi de l'IESE expliquen que, segons els seus càlculs, eliminar completament la concentració d'alumnes immigrants "elevaria com a molt els resultats PISA de Catalunya al voltant de la mitjana espanyola", uns 10 punts de PISA.
Així doncs, més enllà del context socioeconòmic PISA també va deixar dades que posen en relleu altres mancances del sistema educatiu que no depenen del que passa a casa de cada alumne. "Si tu mires el rendiment a PISA segons el nivell de formació dels pares, veus que ni tan sols els fills dels pares amb millor formació estan aconseguint un resultat favorable. Fins i tot, són més baixos que els dels alumnes amb pares de baixa formació d'indrets com Astúries o Castella i Lleó", adverteix el mestre i pedagog Gregorio Luri, que insisteix també en un aspecte crucial que apunta PISA: la pèrdua d'excel·lència. Catalunya ha passat de tenir un 19% de suspesos en matemàtiques l'any 2009 a arribar al 30% d'alumnes amb un nivell deficient en aquest àmbit. En canvi, el percentatge d'alumnes excel·lents ha fet l'evolució contrària i ha passat d'un 11% l'any 2009 a no arribar al 6% en l'últim informe PISA del 2022.
Encara pel que fa al que passa dins de les escoles i els instituts, l'estudi de l'IESE destaca que la literatura acadèmica ha trobat que el rendiment escolar millora quan es combina l’autonomia escolar amb la responsabilitat externa, i que altres factors clau per a la millora educativa són la selecció del professorat en funció de les seves habilitats dins l’aula i la creació d’incentius en funció de capacitats docents. "El problema és que de tots aquests aspectes Catalunya no té dades oficials", adverteix Ciccone, que a l'estudi també apunta com la creació d'incentius per al professorat també és un dels punts que el grup d'experts PISA català va proposar com a clau.
Decisions i primeres mesures
Gairebé una setmana després de la publicació de PISA, Simó va comparèixer per demanar "fer pinya" i va descartar fer canvis immediats en el sistema. Poc després, va assegurar a les famílies mitjançant una carta que es reforçarien la lectura, la llengua i les matemàtiques. A partir d'aquí, es va crear un grup d'experts en format gabinet de crisi que va proposar un paquet de mesures per millorar la situació. La proposta preveia més de 150 mesures, entre les quals hi havia millorar la formació docent, que es reforcés l’exigència en l’accés a la professió, que es repensessin els horaris o que s'incorporessin més especialistes de llengua i matemàtiques. Als pressupostos que no van rebre llum verda per a aquest 2024 es preveia una partida de 50 milions d'euros per a les mesures PISA que finalment va quedar en paper mullat.
Tot i això, el departament d'Educació sí que ha tirat endavant diverses mesures. Actualment, s'està treballant amb les universitats per millorar la formació que reben els futurs mestres a les facultats i s'ha enviat una sèrie d'orientacions a escoles i instituts per deixar clar quines són les prioritats del currículum. Més enllà d'això, s'ha creat el programa Florence per millorar les competències en matemàtiques en 200 centres, un pla de millora de comprensió lectora que s'aplicarà en 250 escoles i instituts i a inici de curs s'enviaran guies a tots els centres amb activitats didàctiques que repassen els ítems de competències bàsiques amb més marge de millora per als alumnes de 4t i 5è de primària i de 1r i 2n d'ESO.
I ara què?
Després de tants diagnòstics, el dubte torna a ser: quin és el remei? Luri té clar que cal prioritzar certs aspectes per aconseguir tirar endavant. Un és tenir més dades sobre què passa a l'aula i també com se senten els docents. "Necessitem la seva motivació i complicitat, però perquè això passi han de saber per què fan el que els fan fer des de l'administració", insisteix el mestre.
En segon lloc, Luri adverteix que cal "pensar a llarg termini", i posa com a referència Galícia, que fa set anys que manté el mateix responsable d'educació i és una de les comunitats que ha patit una davallada de resultats menys acusada. En el mateix sentit, el pedagog apunta que és necessari continuar analitzant les dades PISA i comparar-se amb territoris que estiguin en una situació de "desconcert" semblant a la catalana: "Un exemple és Escòcia, que ha refet tot el seu currículum escolar perquè han vist que era un fracàs".
El pedagog també posa sobre la taula dues idees que ha plantejat el pare de les proves PISA, Andreas Schleicher i que cal abordar. Una és que "als països rics els estudiants s'han convertit en consumidors i els professors en proveïdors de serveis i no en transmissors de coneixement". L'altra és que cal treure's del cap la idea que "s'ha d'assolir el benestar dels alumnes a expenses de l'èxit acadèmic, ja que l'única opció és aconseguir el benestar mitjançant l'èxit acadèmic", afirma.
Finalment, Luri planteja que cal fixar-se en "els punts de fractura del sistema", que el pedagog situa a l'edat dels cinc, nou i quinze anys dels alumnes. "No pot ser que avui a Catalunya puguem preveure a través de les competències lingüístiques d'un alumne de nou anys que després a l'ESO fracassarà. Això s'ha de trencar, perquè si no... de què serveix l'escola?", conclou el mestre.
