Es faran exàmens orals d'idiomes a les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO

Els assessors d'Educació demanen que "no es regali" el C1 de català quan els alumnes aproven l'ESO

3 min
La presidenta del Consell Lingüístic Assessor, Carme Junyent, i el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

BarcelonaA les tradicionals proves de competències bàsiques de català, castellà, anglès, matemàtiques i ciències que fan els estudiants de 4t d'ESO (i també a 6è de primària) s'hi afegirà ben aviat un examen oral per avaluar la competència oral dels idiomes. Així ho ha assegurat aquest dimecres el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en la presentació de l'informe que ha redactat el Consell Lingüístic Assessor per impulsar l'ús del català a les aules. Aquesta és l'única mesura concreta que el departament d'Educació ha assegurat que aplicarà segur –tot i que no ha dit terminis–, mentre que les 50 mesures proposades pel Consell s'hauran d'estudiar abans de decidir si es despleguen o no.

Una altra de les propostes que els assessors lingüístics han posat sobre la taula és que els alumnes de 4t d'ESO hagin de fer una prova addicional per obtenir el certificat de nivell de català i que, per tant, se'ls deixi d'acreditar de manera automàtica el C1 quan es graduen. "És una falta de respecte per als alumnes regalar-los un títol", ha assegurat amb contundència la presidenta del Consell Lingüístic Assessor, Carme Junyent, que ha destacat la importància de fer una prova específica de català a l'acabar la secundària, sense especificar si hauria de ser el C1 o un altre nivell. "Ho analitzarem", s'ha limitat a respondre Cambray. A més, també plantegen més proves per avaluar la competència lingüística als cursos en què no es fan exàmens externs.

Propostes del Consell Assessor per incrementar l'ús del català

El document que s'ha presentat és un encàrrec que la conselleria va fer al març a 14 persones vinculades a la docència, a la lingüística o a la difusió del català després de constatar un retrocés de l'ús de la llengua a les escoles i instituts. "Per fi vam reconèixer que les coses no anaven bé", ha reconegut Junyent. Així, la lingüista ha demanat no resignar-se a dir que l'escola és un "reflex de la societat" també en qüestió de llengua (per tant, si baixa l'ús social del català també ho farà dins dels centres), sinó destacar que l'educació també és "un motor" de la societat i que pot empènyer per canviar les coses. "Hem d'oferir el coneixement als alumnes que no tenen el català com a llengua primera perquè, si no ho fa l'escola, no ho farà ningú més", ha dit.

"El professor no pot triar la llengua"

El document, de 9 pàgines, diu que el català ha de ser "l'eix" i la llengua "referencial i d'aprenentatge" a l'escola. I posa especialment el focus sobre els docents: "La llengua emprada als centres no pot respondre a una tria personal", especifica el text. Cambray ha repetit la frase: "El professor no pot triar la llengua. La classe s'ha d'impartir en funció del projecte lingüístic del centre". Segons Junyent, s'ha detectat que molts professors "no tenen consciència o no saben quin és el motiu" de la seva tria lingüística: "Hi ha molta actuació per inèrcia", ha dit. El teló de fons és un estudi que es va presentar a finals de l'any passat fet pel Govern que alertava que menys de la meitat dels professors utilitzen habitualment el català per dirigir-se a tota la classe (del 64% el 2006 a un 46,8% actualment). Per revertir-ho, el Consell demana al Govern que implementi plans per millorar la competència lingüística i la formació dels docents i que, en menys de tres anys, es garanteixi una "formació bàsica" als mestres i professors sobre "estratègies d'assertivitat lingüística".

Més enllà de quines mesures s'aplicaran o no, el departament d'Educació utilitzarà les propostes dels assessors per redactar el decret que el conseller va anunciar ja fa mesos per desplegar els aspectes lingüístics de la llei d'educació de Catalunya.

Un 97% dels estudiants van escollir el català a les PAU, més que l'any passat

En la segona selectivitat en què es demanava als estudiants triar la llengua dels enunciats, el 97% han escollit llegir els exàmens en català, 2 punts més que l'any passat, quan van ser el 95% dels alumnes. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha expressat la seva satisfacció per aquestes dades i ha dit que "el català és la llengua de les PAU i ho continua sent malgrat les interferències" dels jutges. De fet, la consellera ha reclamat també que es deixin de "crear conflictes inexistents" amb la llengua a les escoles i universitats.

Si bé l'any passat es va demanar als alumnes que aixequessin el braç en funció de si volien els exàmens en català o castellà, aquest any, i després de l'avís del Tribunal Superior de Justícia, la conselleria ha creat un formulari anònim perquè els estudiants indiquessin si volien els exàmens en català o en castellà.

stats