Famílies sense estudis i infants abocats a la pobresa: l’educació pot trencar aquesta espiral?

BarcelonaUna de les principals corretges de transmissió de la pobresa és el baix nivell educatiu de les famílies. Aquesta és la tesi que han defensat aquest dimecres experts de la Plataforma d'Infància de Catalunya de la Taula del Tercer Sector Social i la Fundació Bofill. L'afirmació no és només una percepció, sinó una realitat que les dades constaten: un nen o nena d'una família sense estudis té sis vegades més risc de ser pobre que un altre amb pares que tinguin estudis superiors.

L'estudi L'educació venç la pobresa subratlla que a Catalunya el 34,8% d'infants i adolescents estan en risc de pobresa o exclusió social, que és la quarta dada més elevada d'Europa, només per darrere de països com Romania i Bulgària, que sí que freguen el 40% de menors en aquesta situació. En aquest sentit, els autors de l'informe d'àmbit català insisteixen que aquesta realitat té una relació directa amb el capital educatiu de les famílies: mentre que el risc de pobresa és del 13,3% per als menors amb progenitors amb estudis superiors, el percentatge s'enfila fins al 60% per als fills de persones que com a molt s'han graduat de l'ESO.

Tenint en compte aquesta correlació entre nivell d'estudis familiar i risc de pobresa, des de la Plataforma d'Infància de Catalunya i la Bofill plantegen una sèrie de mesures per posar fil a l'agulla i capgirar –o intentar-ho–  aquesta tendència. "L'educació i les polítiques educatives tenen el poder de proporcionar oportunitats i neutralitzar la desigualtat i l'exclusió social des de la infància", asseguren a l'informe, que calendaritza en el temps les possibles solucions.

Universalització de l'educació en la primera infància i beques a l'ESO

L'informe insisteix que l'educació 0-3 és "clau per trencar la reproducció de la pobresa". Per això plantegen que, de cara al 2030, caldria garantir la universalització d'aquesta etapa i aconseguir la gratuïtat de les llars d'infants, almenys per a les famílies més vulnerables. "Malgrat el seu potencial, la política de beques de Catalunya continua sent clarament insuficient, sobretot a secundària", lamenten des de la Bofill.

L'estudi mostra com aquestes ajudes només cobreixen el 22,2% de l'alumnat, una xifra encara lluny de la proporció de menors catalans en risc de pobresa o exclusió. En aquest sentit, proposen beques-salari per als estudis postobligatoris que complementin les que ja atorga el ministeri d'Educació, i un ajut per a l'alumnat de 3r i 4t d'ESO de 3.000 € anuals. També insisteixen que tot plegat ha de cobrir el 100% de l'alumnat de secundària en risc de pobresa.

Acompanyament per igualar l'aprenentatge

Les entitats educatives i socials han explicat que el sistema d'orientació i acompanyament d'alumnes que hi ha a Catalunya encara és incomplet, ja que és "esbiaixat, poc preventiu i molt desigual entre centres i territoris". Per fer-hi front insten a apostar per un pla que inclogui 40 hores addicionals d'orientació per als alumnes dels instituts que es trobin en risc de pobresa. A més, també expliquen que caldria potenciar la participació en activitats extraescolars de reforç mitjançant programes locals de suport educatiu, i idear noves polítiques perquè els joves que hagin deixat els estudis s'hi reenganxin amb 7.000 noves places en escoles de segona oportunitat.

Combatre la segregació

Des de fa anys Catalunya arrossega un problema amb la segregació escolar que impacta directament en la pèrdua d'oportunitats de l'alumnat més vulnerable. Segons l'informe, per combatre-ho caldrien més mesures d'escolarització organitzada, ja que a l'ESO el 37% dels alumnes amb menys recursos econòmics i el 43% de l'alumnat immigrant haurien de canviar de centre perquè no hi hagués segregació.

Finalment, els experts també insisteixen en la barrera que pot suposar per a l'evolució dels alumnes més desafavorits el preu del menjador escolar. Aquest curs quedar-se a dinar a l'escola catalana té un preu de 7,25 euros diaris, un dels imports més alts de l'Estat. En aquest sentit, l'informe adverteix que caldrien 180.000 noves beques per cobrir el servei de menjador de tots els alumnes en risc de pobresa i exclusió.