BarcelonaEl ball de places escolars entre la pública i la concertada a Catalunya i la por de no entrar a l'escola o a l'institut que es vol, preocupen cada cop més a les famílies. "Hi ha una clara intenció de reduir les places públiques que no està justificada per la baixada de natalitat", ha denunciat aquest dimarts la presidenta de l'AFFAC, la Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes de Catalunya, Lidón Gasull. "Si aquest argument [el de la baixada de la natalitat] fos cert, s'estaria reduint en la mateixa proporció les places de la concertada i de la pública", ha criticat Gasull en la presentació de l'informe d'inici de curs que fa anualment l'associació amb dades del departament d'Educació.
Segons dades del curs passat i l'actual, l'estudi mostra com en la planificació inicial de places que fa la conselleria anualment a Infantil 3 i a 1r d'ESO hi ha una reducció de places més acusada a l'escola pública que a la concertada o privada. Les dades fan referència a l'oferta inicial que es fixa per a cada curs i, segons Gasull, això "afavoreix i força" el traspàs de famílies de la pública a la concertada.
Segons l'informe, entre el curs 2023-2024 i el curs 2024-2025 el nombre de places d'I3 inicialment ofertes per Educació s'ha reduït un 0,5% a la concertada, mentre que a la pública ho ha fet un 3%. En nombres absoluts aquestes proporcions representen que la concertada ha perdut 91 places ofertes i la pública, 1.284. Tot i això, cal tenir en compte que el gruix de places d'I3 ofertes a la pública (40.892) continua sent molt més gran que a la concertada (20.001).
Més enllà del canvi entre el curs actual i l'anterior, l'informe mostra com en els últims tres anys l'oferta inicial de places a la concertada s’ha reduït un 14,6%, amb 3.420 places menys. A la pública la reducció ha estat de gairebé el 17%, amb 8.352 places menys.
Evolució de l'oferta inicial de places d'I3
Dades dels cursos 21/22 al 24/25
Empesos per la por
Una situació similar es viu quan els alumnes fan el pas de 6è de primària a 1r d'ESO. Segons l'informe, mentre que entre l'oferta inicial del curs passat i de l'actual a 1r d'ESO la concertada i la privada han perdut 26 places, a la pública se n'han reduït més d'un miler.
Per altra banda, l'estudi mostra una altra realitat: el nombre de places que s'ofereixen inicialment a la pública per fer 1r d'ESO és considerablement més baixa que el nombre d'alumnes que feien 6è de primària a l'escola pública. Així doncs, el curs passat hi havia 55.050 alumnes fent 6è de primària a la pública, però a l'oferta inicial per aquest curs el nombre de places de 1r d'ESO a la pública era de 50.522, al voltant de 4.500 menys que les que previsiblement es necessitarien per garantir la continuïtat d'aquests alumnes a la xarxa pública.
Tot i que després de l'oferta inicial Educació fa reajustaments (el curs passat l'oferta inicial de places de 1r d'ESO a la pública era de 51.548 i finalment va haver-hi 54.572 alumnes matriculats), des de l'AFFAC adverteixen que el fet de veure aquesta escassa previsió inicial de places i la por de no entrar a l'institut desitjat acaben fent que moltes famílies optin per anar a la concertada.
"Si no tens garanties que el teu fill tingui una plaça a un institut públic, el risc de fer la preinscripció a la pública és molt elevat. Això fa que les famílies es vegin forçades a fer el traspàs a la concertada", ha insistit Gasull, que ha reiterat que el sistema hauria d'oferir en la planificació inicial el mateix nombre de places a la pública que els alumnes que hi ha a 6è de primària.
La privada es fa forta a la FP
Les dades de l'informe fet públic aquest dimarts constaten a Catalunya una tendència que ja s'havia evidenciat a escala estatal: els alumnes que trien la privada per fer formació professional es disparen any rere any. Segons les dades recopilades per l'AFFAC, en l'última dècada les matrícules de grau mitjà han crescut el doble a la privada que a la pública. En concret, les matrícules en el sector privat han crescut 2,8 vegades del 2012 al 2022, mentre que a les públiques només ho han fet 1,2 vegades.
Al grau superior la diferència de creixement és encara més acusada i des del 2020 ja hi ha més matriculacions a la privada (57%) i concertada que a la pública. De fet, en una dècada les matrícules de grau superior a centres de titularitat privada s'han gairebé quintuplicat –de 15.000 a més de 70.000 matrícules–, mentre que les públiques han crescut 1,2 vegades –de 43.000 a 53.624 matrícules–.