La família de Canet que vol més castellà acusa Educació d'"atiar" sentiments d'odi

BarcelonaLa família de l'alumne de P5 del centre de Canet de Mar que va reclamar més castellà per al seu fill ha acusat el departament d'Educació d'"atiar" sentiments d'odi entre la població. En una carta escrita barrejant el català i el castellà i difosa per l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, l'entitat que assessora les famílies que volen més castellà per als seus fills, els pares de Canet diuen que no volen convertir-se en un element mediàtic i que l'únic que han fet és demanar el compliment de la llei i defensar els seus drets. La família acusa el Govern de mentir quan assegura que el model actual d'immersió lingüística és el legal i considera que, arran de la decisió del Tribunal Suprem, el 25% del castellà s'hauria d'aplicar a totes les aules. "Que no us enganyin", afirmen. Lamenten haver patit intimidació i amenaces, agraeixen la solidaritat però reclamen serenitat i no donen suport a cap mobilització.

La família assegura que el calendari els ha anat en contra perquè la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del seu cas ha arribat després de la decisió del Suprem. Amb tot, explica que Educació va rebre la notificació de la interlocutòria del seu cas concret a l'octubre i "no la va recórrer". Per això, es pregunta per què ara ha anat a l'escola a protestar per la decisió judicial i no ho ha fet en altres casos similars. "Vol escalfar l'ambient abans de les protestes?", qüestiona, i li retreu que estan patint.

La missiva continua explicant que volen recuperar el bon ambient, agraeixen la tasca de la tutora i el suport d'altres famílies de l'escola, tot i que els demanen que no els mostrin aquest suport només en privat sinó també en públic. "Sentir l'odi, la intimidació, les amenaces, l'assenyalament en la pròpia pell és molt dur. Hem tingut ganes de plorar moltes vegades", relata la família. A aquesta gent els responen que no estan en contra del català, sinó que l'estimen i que gaudeixen de la "riquesa" que comporta, però afirmen que són bilingües i que també estimen el castellà.

Per acabar, asseguren haver arribat a la conclusió que s'ha de deixar d'"empassar i empassar" i s'ha de ser valent pel que un pensa, aixecar-se i reclamar democràticament els drets. "És temps de construir una escola de tots, inclusiva de veritat", diuen. La família tanca la carta amb la frase de Bob Marley "Stand up for your rights", que significa "Aixeca't pels teus drets".

Borràs reivindica les "competències plenes" en ensenyament

En paral·lel, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha proposat al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que assumeixi la direcció d'aquesta escola de Canet. "No pot ser que diguem que no podem fer res. Tenim competències plenes en ensenyament. I no es pot deixar la responsabilitat només als professionals", ha defensat Borràs en una entrevista a RTVE. En aquest sentit, ha recordat que Clara Ponsatí, com a consellera d'Educació, va assumir el control de tots els centres educatius durant uns dies perquè les escoles poguessin ser col·legis electorals l'1-O i eximir així de responsabilitat els directors.

Borràs ha considerat que la Generalitat "ha de tenir capacitat" d'actuar i ha retret a Cambray que digués que no es pot fer res davant la decisió del TSJC sobre l'escola de Canet. Segons la presidenta del Parlament, cal fer alguna cosa i cal que es trobin "les eines a l'abast". "És impossible que no es pugui fer res. Per exemple, assumir les competències de la direcció del centre per descarregar la pressió sobre els professionals", ha suggerit. Borràs també ha assegurat que és "evident" que no hi haurà lleis espanyoles que blindin la llengua catalana i ha apostat per fer lleis catalanes que la protegeixin. Posteriorment, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha replicat que no és el moment de "carregar-se l'autonomia dels centres" i ha afegit que "això no va de solucions improvisades ni màgiques" després que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, hagi instat Ensenyament a assumir la direcció de l'escola de Canet.

El cantautor i exdiputat Lluís Llach va plantejar en una entrevista a l'ARA el mateix: "¿És possible que un conseller d’Educació digui que no hi podem fer res? Que la Generalitat assumeixi la responsabilitat de la directora del centre. I si comporta dimissions o inhabilitacions, doncs sí. Però, sisplau, on som? ¿La Generalitat fa el seu dia a dia autonomista i cedim la lluita a la ciutadania o a l’ANC o a Òmnium?", va dir a Antoni Bassas.

Una cosa semblant han reclamat també l'expresident de la Generalitat Quim Torra, l'ex líder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira i l'exdiputat de la CUP Antonio Baños, entre altres, en un article conjunt publicat a VilaWeb i El Punt Avui, en què demanen una "estratègia institucional clara i assumida amb totes les conseqüències de no acatar resolucions contràries a la immersió en l'àmbit escolar" i defensen que és "urgent i imprescindible" que des del departament d’Educació s’ofereixi "suport legal" als centres afectats i a les seves comunitats educatives. En una referència velada al departament d'Educació, retreuen que s'ha passat molt ràpid de dir que "el català no es toca" a dir que "no podem fer res davant d’una decisió judicial".

El debat arriba al Parlament

Tot plegat es debatrà aquesta setmana al Parlament a través de dues mocions que han registrat la CUP i el PP. Els cupaires han presentat una iniciativa en què demanen al Govern que el departament d'Educació "assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica en la instrucció" i garanteixi la seguretat jurídica del professorat per assegurar que el català "sigui, efectivament, la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya en tots els cicles i etapes educatives, així com en les activitats extraescolars" a tots els centres educatius.

En canvi, el text del PP reclama una "proporció suficient" entre català i castellà a les aules i proposa una moció per fixar a partir del proper curs un 25% d'hores lectives en llengua castellana "com a mínim", amb l'objectiu de "garantir els drets lingüístics dels ciutadans".