Per què les faltes d'ortografia no resten a les proves d'Educació?

BarcelonaAquest curs, per primera vegada, s'estan fent proves de nivell a tots els alumnes de 4t de primària i de 2n d'ESO de l'Estat per complir amb el que marca la llei d'educació espanyola Lomloe. A Catalunya aquests exàmens, anomenats "proves de diagnòstic", s'estan aplicant durant el mes d'abril i avaluen les competències de cinc àmbits: matemàtiques, llengua anglesa, ciències experimentals i llengua i literatura castellana i catalana. A diferència del que passa amb les tradicionals proves de competències bàsiques (que des d'aquest dimarts faran els alumnes que acaben la primària i l'ESO), la correcció d'aquests nous exàmens depèn del mateix docent que normalment fa classe als alumnes avaluats i no d'un professional extern.

Més enllà de la indignació per l'increment de feina que suposa la correcció d'aquests exàmens, diversos docents s'han mostrat indignats pel "baix nivell d'exigència" dels exàmens de català i castellà, ja que, per exemple, no preveuen que l'alumne desenvolupi cap text llarg. També critiquen que, tal com diu el document de correcció que s'ha fet arribar als centres, al qual ha tingut accés l'ARA, a l'hora de corregir les preguntes obertes "els errors ortogràfics i gramaticals no s’han de tenir en compte, llevat que dificultin seriosament la comprensió del significat de la resposta".

"És una prova molt bàsica que no demana cap coneixement en profunditat", critica un docent de català d'un institut del Maresme, que, al ser interventor de les proves, prefereix mantenir-se en l'anonimat. El professor assegura a l'ARA que ja ha començat a corregir els exàmens i que s'ha trobat que en les preguntes de resposta oberta la majoria d'alumnes han tret la puntuació màxima. "Si els resultats són aquests, la prova no serveix per mostrar el nivell, perquè normalment no tots els estudiants treuen un excel·lent a català, ni de bon tros", critica. En aquest sentit, insisteix que això es deu a la "poca dificultat" de la prova i al fet que les faltes d'ortografia no restin a la nota final.

El fet que a les proves de diagnòstic i en gran part dels exercicis de les proves de competències bàsiques no es tinguin en compte els errors ortogràfics té una explicació, segons la conselleria d'Educació. Fonts governamentals confirmen a aquest diari que aquesta decisió es fonamenta en el fet que les proves no tenen un exercici d'expressió escrita com a tal. Defensen que tant a les proves internacionals com a l'Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS) o PISA, així com als criteris de correcció del ministeri d'Educació (del qual depenen les proves de 4t de primària i 2n d'ESO), s'especifica que "les faltes d'ortografia només resten quan s'avalua específicament l'expressió escrita".

A diferència del que ha passat en altres edicions, enguany a les proves de diagnòstic només s'avalua la comprensió lectora i la comprensió oral, però no l'expressió escrita. Segons Educació, això es deu al fet que, davant l'excés de feina que podia suposar que aquest curs hi hagi proves de competències bàsiques, proves de diagnòstic i proves de comprensió oral, s'ha decidit avaluar només les competències obligatòries, entre les quals no figura l'expressió escrita.

"Els professors no som autòmats"

Un altre dels criteris de correcció que han aixecat polseguera en escoles i instituts catalans és el que determina quina puntuació té una resposta en funció de si és completa, parcial o errònia. Més enllà del fet que el document que s'ha enviat als centres estipula que "quan la resposta sigui globalment correcta, però contingui algun petit error o imprecisió, els docents correctors han de tendir, sempre que sigui possible, a considerar-la completa o parcial", la manera com es codifica cada tipus de resposta ha generat confusió entre els docents.

Al document es detallen les característiques que ha de tenir una resposta per ser considerada completa (si és totalment correcta), parcial o errònia, però al costat de cada categoria hi ha un número entre parèntesis. D'aquesta manera les respostes es classifiquen de l'1 al 3: l'u per la resposta errònia i el tres per la completa. Aquesta classificació ha fet que alguns docents interpretessin que si la resposta de l'alumne és errònia, s'ha de sumar un punt. Educació ha desmentit aquesta idea i ha aclarit que els números que acompanyen les respostes només serveixen per codificar el tipus de resposta que després s'interpretarà un cop es recullin els resultats de tots els centres.

"Trobo trist que ens tractin com a autòmats que corregim segons uns barems que no entenem", ha criticat un dels docents que havien interpretat d'aquesta manera els criteris de correcció, que també vol mantenir-se en l'anonimat. També ha advertit que amb aquest tipus de correcció és difícil que el professor es pugui fer una idea de quina és la nota global dels seus alumnes, ja que desconeixen quin pes té cada aspecte de la prova.