La falta de docents pel desprestigi de la professió afecta tot Europa

Brussel·lesL'estereotip sobre la suposada bona vida dels docents i d'una manca general de professionalitat i ganes de treballar del sector ha guanyat força els últims anys. Sous bons, vacances llargues, feina assegurada, bons horaris i poca feina: a grans trets, així és el tòpic sobre la professió. Ara bé, si les condicions laborals són tan bones, ¿per què falten mestres i professors a Catalunya i, en general, a tot Europa? La resposta, coincideixen els experts, és senzilla. "Ja sabem quins són els tòpics, és una feina molt desprestigiada, però la realitat és que ni cobren tant ni treballen poc, i sovint han de fer classes en males condicions", resumeix a l'ARA el portaveu del centre d'investigació europeu Friends of Europe, Dharmendra Kanani.

De fet, segons l'estudi de la Unió Europea Escassetat de professors a la UE, la falta endèmica de docents és un problema que el Vell Continent arrossega des de fa dècades i que s'ha accentuat durant els últims anys, especialment a partir de la pandèmia. Tal com explica a l'ARA l'autor de l'informe, el doctor en economia de l'educació Giorgio Di Pietro, el covid ha fet "encara més feixuga i menys atractiva la professió" perquè ha obligat molts mestres a aprendre a correcuita noves tècniques per ensenyar telemàticament. També els ha suposat "més càrrega burocràtica i administrativa, i de feina en general", cosa que "ha fet perdre interès" als joves de voler ser professors i ha animat els més grans a "jubilar-se abans d'hora".

En aquest sentit, el repte principal del sector educatiu a tota la UE és el reemplaçament, ja que no s'ocupen les vacants dels professors que pleguen. "Ja podem dir que estem davant d'una crisi", insisteix Kanani. A més, si no s'hi posa remei, el problema pot anar a més els pròxims anys. "A hores d'ara, el 40% dels professors de la Unió Europea tenen més de 50 anys", alerta el portaveu del think tank europeu.

En alguns països, la situació comença a estar al límit. A França, per exemple, Emmanuel Macron ha aixecat polseguera a l'assegurar que durant els seus mandats ha aconseguit resoldre "el problema de les llargues absències de professorat", sobretot per cobrir baixes de llarga durada. Diferents sindicats i associacions de famílies, però, neguen que aquesta sigui la realitat. Això es deu en gran part, tal com admet el mateix departament d'Ensenyament gal, a les dificultats que té a l'hora de trobar professors.

Passa el mateix a Alemanya. La Fundació Robert Bosch va calcular que el 2023 van mancar entre 30.000 i 40.000 mestres i professors al país germànic, i estimen que el 2030 en faltaran uns 80.000. De fet, segons l'estudi Escassetat de professors a la UE, més enllà dels dos grans estats del bloc europeu, França i Alemanya, gairebé tots els països comunitaris necessiten més professors, si bé les administracions eviten donar dades exactes sobre quines i quantes vacants tenen.

"No és només una qüestió de sou"

Un dels motius pels quals molts joves qualificats descarten l'opció de dedicar-se a la docència és el sou, sobretot a secundària en aquelles especialitats que al sector privat se sol pagar més bé. Tanmateix, tal com remarca Dharmendra Kanani, "no és només una qüestió de diners, i ni de bon tros és la principal causa de la manca de professors". En aquest sentit, el portaveu de Friends of Europe assenyala que "el gran problema és el desprestigi de la professió" i no tant una qüestió de manca de recursos materials, "tot i que una cosa va lligada amb l'altra".

En aquest sentit, Kanani lamenta que el Vell Continent hagi deixat de tenir el respecte als mestres que els tenia temps enrere, cosa que "es nota amb el nivell d'inversió de les administracions públiques a l'ensenyament". "Cal destinar-hi un percentatge més elevat del nostre PIB, si no en el futur ens en ressentirem", destaca Kanani, que ho compara amb altres potències mundials, com l'Índia, on "s'inverteix molt més en educació i ho tenen clarament com una prioritat".

Per revertir-ho, el doctor Giorgio Di Pietro enumera diferents factors que s'han de potenciar perquè els joves i la societat en general prenguin consciència de la importància de l'ensenyament i els professors tinguin el reconeixement social que mereixen. En primer lloc –assenyala l'expert– cal "un bon ambient de treball" i que, per tant, les instal·lacions dels centres educatius siguin les adequades i que les ràtios d'alumnes per professor no siguin massa elevades. També aposta per "donar més autonomia als docents" a l'hora de decidir què i com ensenyen, oferir-los els "recursos adequats per fer classes de forma efectiva" o, entre d'altres, "que tinguin més oportunitats de promoció" i no tinguin la sensació d'estar estancats professionalment.

Catalunya no n'és l'excepció

La Generalitat, com la gran majoria d'administracions de la UE i malgrat les peticions de l'ARA, evita fer públic exactament el nivell de mancança de professors. Tot i això, la consellera d'Educació, Anna Simó, va admetre al Parlament dimecres passat que a hores d'ara "hi ha 22 vacants no cobertes fins a finals de curs i 418 substitucions pendents a tot Catalunya". Diferents sindicats i associacions del sector docent de casa nostra han denunciat la falta de professors, especialment en llengua, tecnologia o, en general, en formació professional. Sense anar més lluny, segons el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), el curs passat van quedar més de 22.000 substitucions sense cobrir en escoles i instituts.

En aquest sentit, el coordinador del màster de secundària de la Universitat de Barcelona, Diego Calderón, assegura a l'ARA que "gairebé tothom" que fa els estudis de postgrau per ser professor acaba trobant feina com a docent. En canvi, a Finlàndia menys del 10% dels estudiants que volen ser docents ho aconsegueixen.

Tanmateix, molts joves veuen "com un fracàs" acabar en el món de l'ensenyament, cosa que fa que molts dels estudiants arribin al màster –admet Calderón– "sense gaire motivació ni esperit de ser professor", si bé "això s'acaba revertint en la gran majoria dels casos". "No podem castigar tot un sector per uns pocs, és clau per a l'ensenyament del nostre país i per al nostre futur", remarca Calderón.