Educació

Perdre un curs escolar: la conseqüència de no poder fer extraescolars

El cost fa que 140.000 alumnes no se les puguin permetre

ENTRENAMENTS AL VESPRE 01. Un entrenament del Gerunda FC al camp de futbol de Sant Ponç. 02. Un grup  de nenes d’entre 5 i 11 anys. 03. Una nena consola una companya que es mostra esgotada després d’un dels exercicis. 04. Una classe nocturna de tenis.
24/10/2023
2 min

Bàsquet, futbol, anglès, ball artístic, ceràmica, patinatge... Cada família o alumne sol triar una o més activitats extraescolars per fer durant el curs, però aquestes estones fora de l'escola i l'institut cada cop són més prop de ser un producte per a privilegiats. De fet, segons l'enquesta de participació extraescolar que l'aliança Educació 360 va fer durant el 2022 a Catalunya, el cost mitjà que una família ha d'invertir perquè els fills puguin fer activitats extraescolars és de 560 euros per cada infant. Aquests més de cinc-cents euros anuals suposen una despesa important per a moltes famílies i fins i tot fa que directament 140.000 infants catalans no puguin accedir a aquest temps de lleure o aprenentatge perquè a casa no poden assumir una despesa tan important.

La desigualtat a l'hora d'accedir a les activitats extraescolars també és molt evident si ens fixem en el percentatge d'alumnes de cada nivell socioeconòmic que en fa alguna. Mentre que el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen en activitats extraescolars, dels que se situen en un nivell baix, només el 66% poden accedir-hi. I encara hi ha un exemple més gràfic d'aquesta diferència: en una classe de 25 infants, 4 no fan cap activitat extraescolar i la gran majoria no en fan per motius econòmics.

Des d'Educació 360 alerten que aquesta disparitat suposa un important desavantatge educatiu per als alumnes més vulnerables perquè, si no fan activitats extraescolars, acaben perdent 190 hores d'aprenentatge respecte als seus companys que sí que en fan i que es calcula que hi dediquen 5 hores setmanals durant el curs. Aquest nombre d’hores implica que, al llarg de tota l’etapa educativa obligatòria, un alumne que no fa extraescolars perd l’equivalent en hores a un curs escolar sencer. En aquest sentit, també cal tenir en compte que dins les activitats extraescolars també s'inclou el reforç escolar, com poden ser les classes de repàs, o els idiomes, motiu pel qual les conseqüències en la formació d'aquests infants encara poden ser més importants.

L'esport continua sent el rei

A més de l’exclusió per motius econòmics, hi ha altres motius pels quals més de 100.000 adolescents i infants catalans no accedeixen a determinades activitats extraescolars. Un d'ells és la falta d'oferta en les poblacions més petites i un altre són els motius culturals i de gènere. De fet, el biaix de gènere continua sent molt present a l'hora d'escollir quina activitat vol fer un alumne fora de l'escola: hi ha més nois fent esport i més noies fent activitats artístiques. Un 68% de nois fan activitats extraescolars esportives, més de 20 punts per sobre que el percentatge de noies (47%). En canvi, hi ha el doble de noies fent activitats artístiques (un 33% i un 16%, respectivament).

Tot i aquestes diferències, l'esport continua sent l'activitat extraescolar amb més èxit. El 58% d'alumnes entre 6 i 15 anys en practiquen i hi dediquen una mitjana de gairebé quatre hores setmanals. A més, la meitat ho fan de forma federada. La resta d’activitats tenen una participació considerablement més baixa: el 33% dels infants i adolescents fan una activitat extraescolar d'idiomes, el 25% fan activitats artístiques, el 15% fan reforç educatiu, el 7% fan activitats de lleure en esplais i caus i el 5% fan activitats tecnològiques.

stats