Euskadi ultima un nou pacte educatiu que s'ha fet esperar 25 anys

L'acord posa requisits a la concertada per tenir finançament i estableix que l'euskera és "l'eix" del sistema educatiu

Una manifestació a Bilbao, fa anys, de rebuig a la llei Wert i en favor d'un model educatiu propi per Euskadi. EFE/Miguel Toña
3 min
Dossier Les incerteses del nou curs Desplega
1
Més incertesa després de la pandèmia: les incògnites del nou curs
2
“Fora el covid i benvinguda la nova era de l’educació!”
3
La inflació desbocada encareix la tornada a l'escola
4
Euskadi ultima un nou pacte educatiu que s'ha fet esperar 25 anys
5
Les Balears comencen curs estrenant llei educativa
Entrevista
“Els mestres necessiten estabilitat i reconeixement a la seva feina”

VitòriaEl govern basc està treballant en la nova llei d'educació que substituirà la que està vigent des del 1998. Les bases sobre les quals se sostindrà la nova legislació són les consensuades al Parlament basc fa tres mesos i que van comptar amb el suport del PNB, EH Bildu, PSE i Elkarrekin Podem, cosa que suposa més del 90% de la cambra basca. S'han quedat fora del pacte educatiu el PP, Ciutadans i Vox, que denuncien que la llei limita l'elecció de centre per part de les famílies. S'espera que la llei s'aprovi la primavera del 2023.

L'educació i l'euskera han sigut tradicionalment matèries molt sensibles i altament polititzades, cosa que ha suposat que, tot i que la seva actualització era urgent i necessària, mai s'havia pogut materialitzar. Un consens impossible durant quasi 25 anys que ara ha sigut possible gràcies a l'acord al qual han arribat el PNB i EH Bildu –primer i per ara únic acord de país al qual han arribat aquestes dues forces polítiques– i que després s'ha estès al PSE i a Elkarrekin Podem.

El pacte defineix un sol sistema educatiu, amb dues xarxes: la pública i la privada-concertada. L'enfortiment de l'escola pública, l'obligació de complir uns requisits per obtenir finançament per part d'una part de la xarxa concertada –respectant la identitat i el caràcter propi de les dues xarxes–, la lluita contra la segregació, l'euskera com a eix d'un sistema plurilingüe i l'aposta per l'autonomia dels centres educatius que s'adaptin a la seva realitat social són alguns dels pilars sobre els quals es construirà l'ensenyament futur a Euskadi.

El pla lingüístic s'estructura com un "sistema plurilingüe l'eix del qual és l'euskera" i s'articula a través de les dues llengües oficials –euskera i castellà– i "almenys una llengua estrangera". Tot això, "d'acord amb un patró fonamental per garantir la cohesió social i la capacitat de comunicació de la ciutadania en ambdues llengües oficials". A més, indica que la futura llei intentarà fer possible que tots els alumnes "independentment del seu origen familiar" coneguin, a l'acabar els estudis, les dues llengües oficials d'Euskadi "al mateix nivell" i hagin adquirit coneixements, com a mínim, d'una llengua estrangera. S'establiran com a meta almenys els següents nivells de competència: B1 en les dues llengües oficials a l'acabar l'educació primària, i B2, també en les dues llengües oficials, a l'acabar l'ESO.

Crítiques a la nova llei

La gran oposició al pacte educatiu no està al Parlament, sinó en sectors amplis de la comunitat educativa, com directors de centres, AMPA, alumnes i en el sindicat més representatiu del sistema, Steilas, tots ells agrupats en la plataforma Euskal Eskola Publikoaz Harro (Orgullosos de l'escola pública basca).

Pel que fa a l'euskera, la plataforma denuncia que no hi ha voluntat de superar els models lingüístics, ja que l'acord "no respon a la necessitat d'implantar un model únic d'immersió en euskera". A més, critica que la nova llei anteposi la hipotètica llibertat d'elecció de les famílies a la cohesió social, la qualitat educativa i la inclusió, cosa que diuen que farà que la majoria de l'alumnat immigrant i amb nivell socioeconòmic baix continuï a la xarxa pública i no es reparteixi entre les dues xarxes.

La plataforma destaca que l'acord polític no inclou cap compromís perquè la xarxa pública sigui prioritària i, al contrari, "equipara les dues xarxes, privada i pública, tractant igual el que és diferent i mantenint així l'actual sistema dual i discriminatori". Cal tenir en compte que en el sistema educatiu basc la xarxa privada i concertada (per la gran presència d'ikastoles no publificades) escolaritza quasi la meitat de l'alumnat, el 49%. Això suposa una taxa d'escolarització a la xarxa privada que només superen dos estats a tot Europa. És, per tant, una evident anomalia.

El conseller d'Educació, Jokin Bildarratz, del PNB, lloa el consens al qual s'ha arribat i afirma que a Euskadi s'ha de "superar la dicotomia pública versus concertada". "Hem de posicionar-nos més enllà de tot això i pensar que hi ha uns alumnes que estan a la pública i d'altres que estan a la concertada". En aquesta línia, afirma que el seu govern –i assenyala que està inclòs en el seu propi pacte– "ha de respondre amb qualitat i com es mereixen els pares i mares que han escollit per als seus fills i filles la concertada". 

Dossier Les incerteses del nou curs
Vés a l’ÍNDEX
stats