Villano Qiriazi: "A Europa tenim un problema per definir què és l'èxit educatiu"

BarcelonaL'ARA entrevista Villano Qiriazi, cap d'Educació del Consell d'Europa, aprofitant la seva estada a Barcelona per parlar d'educació i tecnologia a l’EdTech Congress.

¿Creu que hi ha d'haver pantalles a les aules?

— Necessitem un enfocament equilibrat de l'ús de la tecnologia a l'aula. Els alumnes necessiten poder utilitzar aquestes eines en un futur i l'escola és el millor lloc perquè creïn competències sobre el seu ús ètic i responsable. Així doncs, si prohibim els dispositius digitals a l'aula, fora de l'escola seran víctimes de tota mena de situacions problemàtiques. L'altre aspecte que hem de tenir en compte és que avui no només s'aprèn a l'escola, sinó que hi ha un important aprenentatge informal a través de les famílies, la televisió i internet. Som conscients que als pares els preocupa les hores que els nens passen davant la pantalla, però creiem que cal apostar per potenciar un ús responsable més que per la prohibició.

Com encaixa l'ús de la intel·ligència artificial aquí?

— Hauríem d'abraçar la innovació i ser capaços d'utilitzar-la per millorar l'aprenentatge i per fer les classes més interactives. Però aquesta interactivitat no ha d'anar en detriment de la interacció social. Hem de treballar per desenvolupar noves competències, però l'aprenentatge ha de continuar depenent dels mestres i els alumnes, no ho podem deixar tot en mans de la IA.

Quin creu que és el principal problema educatiu a Europa?

— Ah, aquesta és sempre la gran pregunta. Entre els cercles educatius sempre surt la qüestió de la qualitat. Tothom té interès a rebre una educació de bona qualitat, però no sempre se sap definir bé el que entenem com a qualitat educativa. Si no defineixes bé aquest aspecte, és molt difícil construir un bon sistema educatiu per a les futures generacions. L'altre problema que tenim és com els països europeus definim què és l'èxit educatiu. Aquest no pot ser un concepte estàtic i fix. Hem de donar llibertat als alumnes perquè defineixin el seu propi èxit, però també hem de crear una diversitat d'oportunitats que s'adapti a la diversitat d'alumnat. Els sistemes educatius encara són una maquinària molt pesada que té dificultats per adaptar-se a nous mètodes.

¿Té sentit aplicar les mateixes polítiques educatives a tot Europa?

— La veritat és que no. A títol individual cada país té interès a harmonitzar el seu sistema educatiu per tenir nivells de qualitat equivalents a la resta de territoris. Per tant, l'objectiu no és fer una política per a tots els països, sinó crear uns estàndards de qualitat comuns per assolir a la seva manera i en funció del seu context i la seva tradició.

A Europa cada cop hi ha més mobilitat d'universitaris. ¿En un futur pròxim ens hem d’imaginar que es pugui fer cada curs en una universitat europea diferent?

— Seria possible, sí. Podem tenir un estudiant que faci un grau en un lloc i després completi algunes credencials en diferents universitats d'Europa. Per això, però, un dels principals problemes als quals ens enfrontem és la garantia de qualitat de cursos online i el reconeixement de les titulacions que s'obtenen per aquesta via. Hem de tenir en compte que amb el desenvolupament de les tecnologies hi ha una proliferació molt alta d'activitats fraudulentes en el sector de l'educació superior. Estem treballant per crear un observatori europeu, o fins i tot internacional, que ajudi els estats membres a prevenir aquestes situacions.

Fa uns mesos Catalunya va rebre una delegació d'eurodiputats per avaluar la immersió lingüística a l'escola. ¿És habitual que Europa interfereixi en aquest tipus de qüestions de països individuals?

— Normalment això és una competència que correspon a cada estat membre. Sé que el tema de la llengua a Catalunya és molt sensible perquè està lligat a la identitat i al patrimoni cultural. Al Consell d'Europa tenim una convenció específica que s'anomena Carta per a la Protecció de les Llengües Regionals i Locals on s'especifica com tractar aquest tema, però jo no en soc especialista.

Els resultats de les proves PISA van fer trontollar tot Europa. ¿A què ho atribueix, més enllà de la pandèmia?

— No hem analitzat els resultats a PISA de tot arreu perquè de vegades és molt difícil comparar països a causa de la diversitat de sistemes i d'alumnes. No pots comparar els estudiants espanyols amb els de Singapur, però els professors singapuresos fan 100 hores de formació a l'any... La clau per tenir bons resultats està en el professor, però per això cal una autoritat pública que garanteixi un molt bon programa de formació per als seus mestres. La formació docent hauria de ser molt més important a tots els països.

Europa pateix una falta de docents generalitzada.

— La professió de mestre s'està tornant molt difícil amb un gran nombre d'alumnes per docent, i passant d'educar a haver de centrar-se a garantir la disciplina a l'aula. Un altre factor que pot interferir en l'atractiu de la professió és que la relació entre escola i família és molt tensa, els pares són cada cop més exigents. Això passa en països on el sistema educatiu és poc flexible i no deixa lloc per a la participació de les famílies. En canvi, en molts països nòrdics professors i pares decideixen de manera conjunta. Ara bé, també tenim un problema important de reconeixement del paper del professor en la societat.

Què hem de fer per recuperar el prestigi de la professió?

— Hem de crear més aliances. De l'escola amb les famílies, però també amb diferents agents socials. La transmissió de coneixement ja no és propietat plena del professor, ara hi ha molts altres factors externs. Els sistemes educatius haurien de ser més flexibles perquè l'educació formal i la no formal treballin amb els mateixos objectius. Si hi ha objectius comuns, el problema es podria resoldre.