Com van estudiar els dos alumnes que van treure un 10 a les PAU

BarcelonaLa Marta Bernadet i el Ramon Bernades ara són estudiants de primer de medicina a la Universitat Pompeu Fabra, però fa just un any eren dos dels més de 40.000 alumnes que s'estaven preparant per fer la selectivitat. Dues setmanes després coneixien la notícia: tots dos van treure un 10, una nota que feia vuit anys que no es registrava a Catalunya. Però com s'ho van fer?

"Jo em vaig fer un plàning molt estricte per a l'última setmana, però al final no el vaig complir perquè no vaig arribar a tot", recorda el Ramon. En canvi, la Marta s'ho va plantejar al revés: "Em vaig organitzar per tenir l'última setmana només per repassar, però al final vaig acabar estudiant alguns temes que no havia tingut temps de mirar tant", reconeix. Tot i que la manera d'organitzar-se les setmanes abans de la selectivitat va ser oposada, tots dos coincideixen que per a ells van ser claus dues coses: fer esport i descansar.

El neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation, Hector Ruiz, explica que, de fet, descansar i dormir són necessaris perquè l'estudi sigui eficaç: "Quan dorms és el moment en què el cervell processa i consolida l'aprenentatge. Si no es descansa és més difícil que el cervell retingui aquella informació i després la recordi". En el cas del Ramon, també explica que per a ell eren molt importants les pauses entre els blocs d'estudi, que aprofitava per tocar la guitarra. Tot i que ho feia sense ser-ne conscient, per distreure's, segons el neurobiòleg el que estava fent és la "pràctica espaiada": "Deixar una estona perquè el cervell s'oblidi una mica del que ha après va bé, perquè després s'ha d'esforçar a recuperar-ho. De fet, la ciència demostra que com més llargs són els intervals de temps entre que s'assoleix un coneixement i es recupera, més perdurarà l'aprenentatge adquirit".

Més enllà del descans, tant el Ramon com la Marta expliquen que el que més bé els anava era fer exercicis d'anys anteriors, una pràctica habitual quan es prepara la selectivitat, que, a més, és efectiva perquè fa que el cervell evoqui la informació. "Amb aquest tipus d'exercicis, a part de posar-nos a prova per comprovar si els sabem fer, obliguem el cervell a recuperar la informació que acaba de codificar i emmagatzemar. D'aquesta manera, li obrim el camí perquè en el futur sàpiga tornar-la a trobar", aclareix Ruiz. Per no perdre la motivació, la Marta va decidir que a les primeres hores del matí i de la tarda estudiaria les assignatures que menys li agradaven i li costaven més, i deixaria pel final les que li resultaven més fàcils. Ruiz explica que no hi ha cap evidència científica que avali organitzar-se així més enllà del fet que el que t'agrada normalment t'és més fàcil de fer. En canvi, sí que assegura que és eficaç agrupar les matèries que més s'assemblen i estudiar-les seguides: "Com que el contingut s'assembla, hem d'entendre i retindre millor la informació per poder-la diferenciar de la que hem assolit fa poca estona. Si fem aquest esforç per comprendre el que estem llegint, després ho retenim durant més temps", explica el neurobiòleg.

Precisament, als dos estudiants que van treure un 10 a les PAU de l'any passat els costaven més les assignatures de memoritzar com història o biologia. Per aconseguir recordar dates o noms, la Marta feia servir la mnemotècnia, que consisteix en fer frases o paraules curtes amb les inicials de certs noms o amb paraules que formen part de la lliçó. "Aquestes tècniques són útils per recordar coses que són un fet i que no tens capacitat d'entendre, perquè simplement són així –explica Ruiz–. La memòria funciona fent connexions entre el que tractes d'aprendre i el que ja saps. Si tu crees una paraula nova, recordar-la és fer una cosa alineada amb aquesta manera de funcionar".

Repassar abans de l'examen?

Un cop van arribar els dies dels exàmens, ni el Ramon ni la Marta tenien intenció de repassar entre les proves o el mateix dia, però tots dos reconeixen que va ser "inevitable". El Ramon es va rellegir per sobre les lectures obligatòries de català i castellà, i la Marta va aprofitar quan tornava a casa per repassar història. Això sí, tot i que és una pràctica molt estesa, el director de la International Science Teaching Foundation adverteix que, en general, repassar no serveix de gaire. "Pots tenir sort que miris una cosa que et surti just al principi de l'examen, però normalment repassar no fa que el cervell retingui més la informació perquè només la rep, però no la fa servir. És més útil fer coses com intentar explicar la lliçó en veu alta, que no pas rellegir el temari per enèsima vegada".

Més enllà de les tècniques que funcionen, Ruiz també explica que hi ha molts costums que s'han generalitzat per estudiar i que no necessàriament són eficaços o que fins i tot poden ser contraproduents. El neurobiòleg recomana no estudiar amb música de fons i ser conscient que passar molta estona subratllant o rellegint la lliçó no és la tècnica més eficaç, ja que crea una falsa sensació de seguretat perquè s'està estudiant, però no estimula el cervell perquè retingui la informació. També adverteix que, si es fan resums i esquemes, és important no copiar directament les paraules exactes del llibre, perquè no es fa cap exercici de comprendre i interpretar el contingut que es vol recordar. Finalment, també desmenteix que repassar abans d'anar a dormir o estudiar a la nit vagi millor, perquè li resta al cervell temps per consolidar la informació.

Per acabar, el consell de la Marta i el Ramon per als alumnes que en pocs dies faran les PAU. "Que no es preocupin i que mirin de fer problemes d'altres anys i dedicar-hi hores, però sense cremar-se", diu ell. "Són uns dies en què és molt important veure que no estàs sol i que hi ha molta més gent que ho està passant com tu", explica la Marta. I recorda: "Sobretot, que pensin que després de la sele la vida continua".