Els estudiants d'ESO d'Espanya fan 30 dies més de classe que la mitjana europea
Encara hi ha un 35% d'espanyols que deixa els estudis abans d'acabar l'ESO, segons l'últim informe de l'OCDE
BarcelonaEspanya és un dels països de la Unió Europea on els estudiants passen més hores a l'institut. Així ho conclou l'últim informe educatiu publicat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que xifra en 1.057 les hores de classe que fan els alumnes espanyols de la primera etapa d'educació secundària (de primer a quart d'ESO). Segons les dades de l'informe Education at glance 2023, la quantitat d'hores lectives que reben els estudiants de l'Estat és molt superior a la mitjana de la Unió Europea: concretament, els alumnes espanyols fan 181 hores més de classe que els seus companys d'altres països europeus.
De fet, els centres de secundària espanyols fan 57 hores més que els dels Països Baixos, 67 hores més que els italians, 89 més que els francesos i fins a 249 hores més que els de Finlàndia, un país referent a nivell educatiu. Si traduïm aquesta diferència d'hores en dies lectius, posant de referència Catalunya, on de mitjana la jornada intensiva als instituts públics és d'unes sis hores diàries, veiem com els alumnes de secundària espanyols fan 30 dies més de classe que la mitjana europea, i fins a 41 dies més que a Finlàndia. "Ser els que més hores de classe fan a l'any no és una bona notícia. No pel temps que els alumnes passen a l'institut en si, sinó pels resultats. Si es fan les coses ben fetes, més hores a l'aula haurien d'implicar moltes millores i és evident que això no està passant", lamenta el catedràtic emèrit de Psicologia Evolutiva i de l'Educació a la Universitat de Barcelona, Cèsar Coll.
Tot i que l'informe de l'OCDE no específica els motius de les diferències educatives entre països, la diferència horària dels instituts espanyols no es pot atribuir a la situació geogràfica, ja que tant França com Portugal fan força hores menys de classe a secundària que Espanya. Concretament, els alumnes portuguesos fan 818 hores lectives a secundària, que són 239 hores menys a l'any que les que fan els espanyols. En aquest sentit, Coll sí que llança una hipòtesi sobre els motius d'aquesta diferència d'hores entre Espanya i altres països: "Cal tenir en compte què es considera hora lectiva i què no. A països com Finlàndia poden tenir menys hores lectives formals perquè tenen un gran teixit associatiu que desenvolupa activitats conjuntament amb els centres d'educació formal". El catedràtic explica que és en aquestes hores educatives no regulades formalment on hi ha la diferència. "Els joves no estan aprenent a l'institut o a l'escola en aquell moment, però sí que ho estan fent a centres culturals, biblioteques i associacions comunitàries", diu. I insisteix: "Als països com Espanya on no existeix aquest teixit associatiu, és l'escola la que ha de suplir aquestes hores educatives. És un problema que ens ha de preocupar com a societat, no només dintre de l'àmbit educatiu".
Tot i això, Coll també fa valdre el fet que hi ha indrets on s'estan fent passes endavant per millorar aquest escenari. "Un exemple inèdit és el de Catalunya, on la idea de l'educació 360 que va més enllà del currículum escolar s'està començant a implantar en alguns centres que desenvolupen projectes educatius implicant entitats del seu entorn", assegura.
Espanya no només se situa a la part superior del rànquing d'hores de classe als instituts respecte a la resta de països de la Unió Europea, sinó també dels membres de l'OCDE, només superada per dos països: Xile, amb 1.066 hores anuals, i Colòmbia amb 1.200. En canvi, els alumnes dels Estats Units fan 34 hores menys de classe a l'institut que els espanyols i els japonesos en fan 167 menys. La diferència més gran la trobem amb els alumnes brasilers, que són els que menys hores lectives de secundària tenen, 800 hores anuals.
La diferència en la xifra d'hores lectives de secundària a Espanya no es reflecteix de la mateixa manera a l'etapa de primària. Els alumnes espanyols fan 792 hores lectives a l'any, només 54 hores més que la mitjana europea i 13 més que la mitjana dels països que formen l'OCDE. En aquesta etapa educativa els alumnes espanyols fan força menys hores de classe que els dels Països Baixos (940), Itàlia (904), França (864) i Portugal (874). En canvi, el nombre d'hores que fan els infants a les escoles de l'Estat és similar a les que fan a Noruega (753) i al Japó (778) i és superior a la de països com Finlàndia, on els alumnes de primària fan 660 hores de classe a l'any.
Un de cada quatre joves no acaba l'ESO
Espanya continua destacant en l'àmbit de l'abandonament escolar. Segons les últimes dades recollides per l'OCDE, un 35% de la població adulta (entre 25 i 64 anys) no ha acabat l'ESO, un percentatge que se situa en el 19,8% al conjunt de països de l'OCDE i en el 16,6% a la Unió Europea. Tot i els encara mals resultats d'Espanya, la tendència en els últims anys ha estat positiva, tenint en compte que fa 10 anys hi havia un 45,3% de població adulta en aquesta situació. Aquest decreixement també es veu si ens centrem en el percentatge de persones joves que no tenen l'ESO. Un 26,5% dels espanyols que tenen entre 25 i 34 anys ha deixat els estudis sense acabar els estudis secundaris obligatoris, una proporció que l'any 2015 s'enfilava fins al 34,4% en aquesta franja d'edat.
Tot i no treure importància a la gravetat d'aquesta situació, Coll insisteix a valorar positivament aquestes dades, ja que "l'evolució, tot i ser lenta, està sent bona i les coses estan canviant". Pel que fa als motius d'aquest abandonament, Coll no el relaciona amb el nombre d'hores de classe sinó amb el fet que "als instituts es continuen ensenyant coses que no interessen als joves". Un problema que, segons l'expert en educació, no només afecta els que abandonen els estudis: "Molts joves que no fracassen ho fan per disciplina i per obligació, però no perquè els resulti entusiasmant el que els estan explicant. Per això quan els preguntes «què tal l'institut?», només et responen «bé, bé...»".
Per a Coll, un inici de solució davant aquesta falta d'interès es troba en els nous currículums, que són més competencials i menys memorístics. "Crec que és un pas en la bona direcció perquè l'enfocament competencial afavoreix el lligam entre el que aprenen a l'aula i l'exterior", assegura, però adverteix: "Hem de tenir en compte que això no canviarà d'avui per a demà".
