Espanya és un dels estats amb menys assetjament escolar d'Europa, segons l'OMS

BarcelonaL'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat aquest dimecres d'un augment dels casos d'assetjament entre joves, en concret del ciberassetjament, a tot Europa, i assenyala que prop d'un 15% dels adolescents d'11, 13 i 15 anys n'ha patit algun episodi en l'últim mes. L'informe, que analitza els patrons de violència a edats escolars respecte a l'any 2018, assenyala que, en el cas dels nois, el percentatge de víctimes del bullying cibernètic ha crescut del 12% al 15% i, en el de les nenes, del 13% al 16%. El document constata que el nombre de joves que perpetren la intimidació també ha crescut: del 12% al 14% en el cas dels nens i del 7% al 9% en el cas de les nenes. Ara bé, l'anàlisi remarca que hi ha diferències entre estats pel que fa al ciberassetjament juvenil. Mentre països com Lituània, Anglaterra, Letònia o Dinamarca tenen uns percentatges de mitjana molt elevats i amb diferències molt accentuades entre els gèneres, Espanya se situa a la cua del rànquing, tant pel que fa a les víctimes com als assetjadors.

L'informe, fet a partir de les dades de 44 països i regions europees, posa el focus en tres edats diferents (11, 13 i 15 anys) i divideix les de ciberassetjament entre qui el pateix i qui el perpetra. En tots dos blocs, l'estat espanyol tanca el rànquing amb els registres més baixos (menys entre els assetjadors d'11 anys, que és Suïssa qui té una mitjana més baixa). En el cas del ciberassetjament, l'OMS alerta que entre un 29% i un 18% dels nois i noies d'11 anys afirmen haver-ne patit almenys dues o tres vegades al mes en països com Lituània, Anglaterra o Dinamarca. A partir dels 13 anys, el país amb xifres més elevades torna a ser Lituània, seguit de Letònia, Polònia i Hongria. A partir dels 15 anys s'hi suma també Bulgària.

Encara que l'assetjament també ha augmentat a Espanya, com a la resta de països de la UE, l'Estat té els percentatges més baixos de víctimes de ciberassetjament en les tres edats: un 7% dels joves d'11 anys diuen haver estat víctimes dels seus companys, així com un 10% dels que tenen 13 anys i un 5% dels que en tenen 15. De fet, la xifra mitjana espanyola és inferior a la de Grècia (10% en les tres edats), França (12% als 11 anys, 11% als 13 anys i 8% als 15 anys) o els Països Baixos (14%, 11% i 9%, respectivament).

Pel que fa als joves d'11, 13 i 15 anys que admeten haver intimidat altres joves almenys dos cops en els últims mesos, entre els països que registren dades més elevades hi ha, de nou, Lituània (26%), Romania (20%) i Anglaterra (11%). En aquest cas, Espanya es manté a la cua del rànquing, amb un 3% d'assetjadors. Ara bé, l'informe destaca una diferència entre gèneres en el cas del grup d'11 anys: les noies (5%) intimiden més que els nois (2%).

Necessitat "urgent" d'intervenir

Els episodis d'assetjament en solitari o en grup entre joves comencen amb insults i ridiculitzacions a l'aula que es prolonguen també a les xarxes socials, però, en molts casos, l'assetjament culmina amb amenaces, coaccions o lesions per sotmetre la víctima, que acaba enfonsada en una espiral violenta. Segons l'informe europeu, els nivells de bullying físic s'han mantingut "estables" des del 2018, però el que es fa a través d'internet s’ha incrementat. L'assetjament que comença a l'aula i que abans es focalitzava a l'entorn escolar ara sol continuar a les xarxes perquè les barreres físiques s'han diluït. De fet, fa temps que les autoritats i fins i tot els cossos de seguretat alerten que el fenomen del ciberassetjament ha anat in crescendo.

"Aquest és un problema de salut i de drets humans, i hem d'intensificar els esforços per protegir els nostres fills de la violència i els danys, tant fora de línia com en línia", afirma el director regional de l'OMS a Europa, Hans Kluge. Segons l'informe, la digitalització de les interaccions té "impactes potencials profunds en les seves vides". "Els joves passen fins a sis hores en línia cada dia, així que fins i tot els petits canvis en les taxes d'assetjament poden tenir implicacions profundes per a la seva salut", ha dit Kluge, que ha posat d'exemple episodis d'autolesions o d'ideació suïcida.

En aquest sentit, el director ha afirmat que xifres com les de l'informe ressalten la "urgent necessitat" d'intervencions que involucren educadors, pares, líders comunitaris i polítics per impulsar la competència i la seguretat digitals. L'estudi també evidencia que els nens mostren una tendència més gran a l'agressió i la lluita que les nenes, cosa que requereix incidir en interaccions de regulació de les emocions i socials. L'oficina europea de l'OMS afegeix que, per aturar l'increment de nenes que intimiden i assetgen, calen solucions que "promoguin la seguretat digital, l'empatia i la cultura de la inclusió".