Les escoles on els docents s'avaluen entre ells: "Si no ho fem nosaltres, no ho fa ningú"

BarcelonaEspanya és el país de l'OCDE amb més mestres de primària que no han estat avaluats mai des que van entrar a fer classe en un centre educatiu. Ni pel director o els companys del centre ni per cap organisme extern. Segons l'últim informe TALIS, dintre de l'Estat, Catalunya és de les comunitats amb més mestres que mai han estat avaluats (34%), un percentatge que en el cas de la secundària és una mica més baix, amb un 23% dels docents que no han rebut cap mena d'avaluació formal des que van entrar a les aules.

Tot i que a Catalunya no hi ha cap norma que exigeixi que els docents en actiu hagin de sotmetre's a cap avaluació periòdica sobre com fan la seva feina, més enllà del control que van fent dels centres els inspectors d'Educació, algunes escoles i instituts sí que tenen estructures per fer avaluacions internes. Són uns procediments en molts casos voluntaris i que, en general, busquen trobar maneres de millorar la tasca docent, més que fiscalitzar la feina de mestres i professors. L'ARA ha volgut conèixer dos sistemes d'avaluació diferents: un d'un institut escola públic de nova creació i un altre d'un conjunt d'escoles i instituts concertats que avaluen la tasca dels docents des de fa més d'una dècada.

"A moltes escoles i instituts s'havia instaurat una cultura de tenir la porta de l'aula tancada i que cada docent fes la seva, però nosaltres, al ser un centre de nova creació, volíem fer el contrari i crear una cultura d'equip. Volem que els professionals aprenguin mútuament els uns dels altres, des del mestre de primària fins als especialistes, passant pels professors de totes les etapes", detalla Marta Pujadó, professora de matemàtiques i coordinadora pedagògica de l'Institut Escola Vapor i Molí de Barcelona.

El centre, fruit de la fusió de l’Escola Molí de Finestrelles i de l’Institut Vapor del Fil, s'ha estrenat aquest curs 2024-2025 i el seu equip directiu des d'un primer moment ha apostat per una observació entre iguals, voluntària, que "ha tingut una molt bona rebuda": la meitat del claustre ja s'ha animat a participar-hi. "En general, un cop ja han començat a treballar, el sistema no torna a avaluar mai o gairebé mai els docents. Per això hem engegat aquesta iniciativa, perquè si no ho fem nosaltres, no ho fa ningú", justifica Pujadó.

Aquest institut escola del barri de Sant Andreu es troba en la fase més inicial del seu sistema avaluador que, a grans trets, consisteix en el fet que els docents facin parelles, triïn què volen millorar, observin com treballen a l'aula i s'avaluïn, fent servir el material que el mateix departament d'Educació ofereix mitjançant la xarxa de competències bàsiques. En aquest sentit, els documents d'Educació detallen quines són les claus perquè aquesta observació entre iguals funcioni, quins aspectes s'ha de tenir en compte a l'hora d'avaluar a l'aula i, també, com s'ha de donar el feedback al docent que és avaluat. Ara bé, als documents del departament no es dona indicacions de què fer si les coses no funcionen bé, ja que tot són avaluacions informals i voluntàries, sense conseqüències directes.

Pujadó explica que tot i la voluntarietat dels docents que participen en aquest procés, "mai és fàcil que algú vingui a mirar com treballes". Però, a la vegada, tots els participants agraeixen tenir "moments de reflexió en què una altra persona es prengui el temps d'ajudar-te a millorar". La docent també recorda que, no només aprèn el docent que és observat, sinó també el que observa, ja que pot agafar idees d'altres companys. Ara bé, també adverteix que per poder fer aquests processos cal temps. "Logísticament, tot això implica que sempre hi ha d'haver una feina extra, encara que sigui poca estona; de fet, el repte que tenim és poder tirar endavant aquesta pràctica amb les poques hores que tenim disponibles per pensar com millorar la nostra feina", assegura.

Avaluacions anuals

A diferència del que passa amb els centres públics, en el cas de les escoles i instituts concertats sí que hi ha més autonomia per avaluar els docents i prendre decisions en el cas que es detectin problemes. Tot i això, des de FEDAC, que engloba una vintena de centres concertats a Catalunya, també insisteixen que en el seu cas les avaluacions tampoc acostumen a ser fiscalitzadores. "La idea d'avaluar sempre tira una mica enrere perquè sembla que només serveixi per posar nota, però no és això, nosaltres ho fem per millorar", explica Jordi Gallardo, que ha estat director de l'escola FEDAC de Cerdanyola en els últims anys.

En aquests centres l'avaluació docent es basa, sobretot, en fer entrevistes a tot el personal, és a dir a docents, però també a educadors, directors i personal d'administració. Es fan dos cops l'any i la persona avaluada tria qui de l'equip directiu i quin dels companys del claustre l'avaluarà d'unes competències que es fixen per a cada perfil professional. En el cas dels professors, hi ha un total de dotze competències. "Són les competències que podries aplicar a qualsevol empresa, però estan adaptades al sector educatiu", explica Gallardo. Entre aquestes competències hi ha el benestar del docent, però també la seva capacitat d'empatia, comunicació i col·laboració, o com és la seva gestió de l'aprenentatge i quin nivell de pensament crític té. "A partir de les conclusions de les entrevistes, es busquen mètodes per millorar, des de buscar cursos de formació fins a fer un acompanyament específic per millorar certs aspectes a l'aula", detalla el docent.

Enquestes als alumnes i mentoria

Més enllà de les entrevistes, també es té en compte la percepció dels alumnes, als quals es passa una enquesta perquè valorin cada docent amb qüestions com ara si se senten escoltats pel mestre, si creuen que se'ls orienta bé o si el seu tutor està disponible quan tenen una inquietud.

Tal com també fan al Vapor i Molí, als centres de FEDAC hi ha una part d'observació a l'aula, que en el seu cas es destina sobretot als professors novells a través del que anomenen Projecte Xerpa: a cada nou professor se li adjudica un mentor amb més experiència que durant dos anys li fa mentories i observacions a l'aula, que després comenten. Gallardo detalla que són converses en les quals es fan preguntes "per generar reflexió com «quan has fet això a l'aula quin objectiu tenies?», «creus que l'has assolit?» o «què podries haver fet per assolir-lo?»".

Normalment, les avaluacions acaben amb consells o formacions per millorar, però Gallardo també reconeix que en els casos més extrems s'han traduït en mesures més dràstiques, tot i que insisteix que són casos molt aïllats. "Malauradament o benauradament, a vegades veus que les coses no encaixen. Pot ser que el docent no encaixi en el projecte, però també pot ser que al professor no li agradi el centre. Tot s'intenta reconduir conjuntament, però si no s'aconsegueix, com en qualsevol empresa, cal prendre mesures. És com en una relació de parella, a vegades s'ha de decidir que cadascú segueixi el seu camí", descriu Gallardo.