Louise Stoll: "A les escoles on els directors tenen poder en l'elecció de mestres hi ha millors resultats"

BarcelonaLouise Stoll (1956) és professora d'aprenentatge professional al Centre de Lideratge per a l'Aprenentatge de l'Institut d'Educació de la University College London. És expresidenta del Congrés Internacional per la Millora i l'Efectivitat de l'Escola (Icsei) i va ser nomenada una de les 500 persones més influents del 2016 pel Sunday Times a la Gran Bretanya. També és experta de l'OCDE especialitzada en entorns d'aprenentatge innovadors, transformació d'escoles en organitzacions d'aprenentatge i millora del lideratge educatiu.

La seva recerca s'ha centrat molt en la cultura d'escola. Com hem d'entendre aquesta cultura en un món tan canviant?

— Per a mi la cultura es refereix a si ens sentim bé o no a l'escola. En un món tan canviant a l'escola se sent incertesa. Per tant, cal tenir escoles molt obertes al canvi, flexibles i adaptables. Estem preparant els nens per a un món on realment no sabem quina feina tindran. Tenim molts problemes que s'han de resoldre i no volem deixar-ho tot perquè ho solucionin els nostres fills, però sí que volem preparar-los per a això. Això vol dir que l'escola els ha d'ensenyar a fer coses diferents.

I tot això com es fa?

— Aquí és on entra l'aprenentatge organitzatiu i les escoles que aprenen. Són centres on les persones arriben a acords compartits, que donen importància a utilitzar l'evidència científica i on es dona oportunitats perquè tothom aprengui. I, per descomptat, on hi ha un bon lideratge educatiu per promoure el canvi.

¿Com ha de ser la relació entre un director d'escola i els professors perquè hi hagi un bon lideratge?

— Ha d'aconseguir tenir un equip en què la gent senti que participa. El millor que pots fer com a director és desenvolupar una visió compartida amb professors, alumnes i tota la comunitat per decidir junts on voleu anar. Les investigacions mostren que és absolutament fonamental la connexió amb la gent dintre l'escola per tenir èxit en un procés de canvi. Els directors tenen la responsabilitat de tota l'escola, però també hi ha una part de responsabilitat col·lectiva que és igual d'important.

Els directors han de poder triar els seus mestres?

— La recerca demostra que a les escoles on els directors tenen control en l'elecció dels mestres o en l'elecció del currículum hi ha més motivació i millors resultats. Això ha d'anar acompanyat d'una formació perquè directors i professors puguin prendre bones decisions. Poder triar és una bona opció, sempre que se sàpiga què fer amb aquesta elecció i no es faci servir per escollir un professor només perquè és amic teu.

Hi ha una frase feta que diu "cada maestrillo tiene su librillo". ¿Té sentit aquesta idea en l'escola actual o seria millor que tothom seguís la mateixa línia?

— No crec que la qüestió sigui triar una cosa o l'altra. Hi ha d'haver una desprivatització de la pràctica, que les aules tinguin la porta oberta i no es posi un cartell de no molestar com si fos un hotel. Els professors s'han de poder observar per aprendre els uns dels altres i això vol dir que hem d'aprendre a poder fer-nos suggeriments sincers. Hem de poder confiar en els companys.

I el govern quin paper ha de tenir?

— El govern ha de ser un facilitador, però també ha de tenir els seus processos de rendició de comptes amb mesures d'avaluació més àmplies de la tasca dels docents. Això no vol dir que els inspectors hagin de ser punitius. Els sistemes que han canviat els seus sistemes d'aprenentatge i han millorat també van canviar la manera com els seus inspectors inspeccionaven les escoles per tal que fossin un recurs de suport i no una eina de càstig.

Abans parlava de la necessitat d'educar per al futur. Com hem de formar els nostres docents per a aquest futur?

— Estem en un moment en què hi ha moltes evidències amb relació a les competències de diferents pedagogies i mètodes d'ensenyament... Per a mi la clau és que aprenguin a ajudar els nens a ser els qui persegueixen el seu propi aprenentatge. Que no siguin professors que es limiten a abocar coneixement al cap dels alumnes. Aquí és clau el treball per projectes, que no vol dir que les assignatures no siguin importants, sinó que sovint les maneres d'aprendre seran diferents. Aquest és un dels canvis més importants a fer, juntament amb la manera d'avaluar els infants, que sempre ha sigut molt tradicional.

No és fàcil explicar aquests canvis a les famílies.

— Primer cal aclarir que els canvis i les noves metodologies s'han d'introduir d'acord amb la recerca científica i no fent experiments a l'escola. Jo el que diria als pares és: ¿voleu que eduquem els vostres fills per al seu futur o per al vostre passat? Perquè tothom creu que sap com és l'escola perquè hi va anar, però en una època diferent de la del seu fill. Cal ajudar els pares a entendre els motius dels canvis perquè puguin ser els nostres socis en aquest procediment.

Fa la sensació que tot això només seria possible en una hipotètica escola perfecta.

— Jo he estat en escoles així. Existeixen i estic segura que n'hi ha a tots els països. No és fàcil, però jo les he trobat a tot arreu on he estat i aquí a Catalunya s'està fent un pas important amb el programa de mentoria per als professors novells (Sensei) i, en general, prenent decisions a partir de recerques molt sòlides d'arreu del món que mostren el poder que pot tenir l'aprenentatge.