L'Escola Sant Felip Neri busca l'última peça del puzle per ser un centre públic el curs que ve

BarcelonaNomés falta una peça perquè el puzle estigui complet i l'Escola Sant Felip Neri de Barcelona, a la plaça del mateix nom, en ple barri Gòtic, passi a ser un centre públic 62 anys després de la seva creació. Hi estan a favor els propietaris de l'Escola —la Fundació Torras i Bages—, el claustre, les famílies i el Consorci d'Educació de Barcelona, i ara tots esperen l'últim sí que falta: que els propietaris de l'edifici acceptin llogar els espais a l'administració, i no a la Fundació com fins ara. Aquesta tarda totes les parts implicades s'han concentrat a la plaça per deixar clar a la Congregació de l'Oratori Sant Felip Neri que els estan esperant i que necessiten el vistiplau de seguida perquè el centre pugui oferir-se com a públic en la preinscripció que començarà aviat.

"Passar a ser una escola pública és la manera de garantir que el projecte educatiu que tenim perduri", explica Ignasi Garcia Clavel, president de la Fundació Torras i Bages. Assegura que si finalment no arriben a temps per canviar la titularitat, el centre continuarà obert el curs que ve com a concertat però ho farà "amb dificultats i malabarismes". "Continuarem oberts fins a fer el traspàs, que és l'única manera de garantir que el projecte se salvi", diu. Com altres escoles concertades petites (la Sant Felip Neri té una sola línia des de P3 fins a 4t d'ESO), el centre pateix per la viabilitat econòmica del projecte.

Les famílies han llegit un manifest durant la concentració en què reivindiquen l'escola com un "element de cohesió social imprescindible" al barri, en un moment difícil per al Gòtic, on els últims anys "ha anat perdent referents, teixit comercial de proximitat i associatiu i també veïns". L'Associació de Famílies està molt compromesa amb el canvi de titularitat, perquè veuen que "només així es podrà preservar el projecte educatiu, el dret a l'educació dels infants i joves, vetllar per la cohesió social del barri i mantenir viu el llegat de Sant Felip Neri", han dit al manifest.

De catòlica a laica

L'AFA reconeix que l'Escola "no existiria" sense l'Orde dels Felipons, que va fundar-la en plena dictadura, el 1959, i el 1982 va traspassar la titularitat del centre a la Fundació Torras i Bages perquè el projecte es mantingués. L'edifici, però, encara és propietat de la congregació religiosa, que el lloga a la Fundació. Ara les famílies demanen a la Congregació que "continuï llogant els espais tal com ha fet fins ara, amb independència de quina sigui la seva titularitat". "Preferim que l'Escola estigui oberta i el projecte es mantingui que mantenir la confessionalitat", afegeix Garcia Clavel. L'Escola es va crear sent de confessió catòlica, però s'ha anat adaptant amb els anys i, tot i que manté els valors de l'humanisme cristià, ja fa temps que és laica -com ho són tots els centres públics de Catalunya- i no fa classe de religió. "La realitat és la que és", justifica el president de la Fundació".

El claustre també està a favor del canvi de titularitat. La directora, Anna Regàs, entén que per a la Congregació pot ser difícil d'entendre el canvi de titularitat però assegura que és l'única manera de mantenir el projecte viu. "Si no ho fem, la viabilitat de l'Escola quedarà en entredit, en un interrogant", assegura, i posa en relleu les enormes dificultats econòmiques que travessen les escoles concertades petites, i més a Barcelona, amb el polèmic repartiment dels alumnes vulnerables arran del Pacte contra la Segregació Escolar. "No ens queixem del Pacte, hi estem d'acord, però no el podem assumir si l'administració no posa més recursos", assegura. Almenys cinc centres que eren concertats han passat a la xarxa pública des que el Govern va aprovar l'any 2019 un decret per facilitar el canvi de titularitat amb l'objectiu de crear places públiques on hi ha demanda però no espai per construir.