Una escola d'alta complexitat se'n surt amb el català contra tot pronòstic

BarcelonaDurant les dues últimes setmanes les escoles i instituts catalans han fet les proves de competències bàsiques, els exàmens que serveixen per mesurar el nivell general dels estudiants catalans. Un cop corregides –una tasca que fan docents d'un centre diferent per evitar que el vincle del professor influeixi en les notes–, cada direcció rep les notes que s'ha obtingut a la seva escola o institut i la relació amb la nota mitjana que han tret els centres amb característiques semblants. Tot i que l'objectiu no és fer cap rànquing de centres, la comparativa serveix a docents i equips directius per saber en quin punt es troben els seus alumnes i la docència del centre. De vegades, això fa que algun centre despunti respecte als que tenen les seves mateixes característiques. És el cas de l'Escola Vedruna Àngels, un centre de primària i secundària del barri del Raval que és una escola d'alta complexitat i en les últimes convocatòries de competències bàsiques ha tret millors notes no només que la mitjana de la seva categoria (d'alta complexitat) sinó que el global d'instituts catalans. Com ho han aconseguit?

"Vam estar dos anys sencers analitzant el currículum per veure què volia dir cada una de les competències i repensar la manera com les treballaríem", explica el director, Eduard Riudavets, que va començar a treballar al centre l'any 95. "Treballem molt per projectes, però el nostre punt fort és la tutoria. Saben que els coneixem i molts estan millor que a casa seva", destaca la cap d'estudis, Maria Gaja. Dels 358 alumnes de primària i secundària només 45 estudiants (el 12%) són catalanoparlants. De fet, la majoria dels alumnes d'una de les 26 nacionalitats que hi ha a l'escola tenen el català com a quarta llengua, després de la materna, el castellà i l'anglès. Tot i això, és precisament en les proves de català on millors notes han tret en les competències bàsiques. "A infantil cada dia es dedica una hora i mitja a la llengua oral. Només a parlar i escoltar", explica Riudavets. Reconeix que els alumnes de l'escola potser tarden més a aprendre a escriure i a llegir, però que un cop hi han arribat el nivell és molt bo gràcies a aquestes sessions intensives. Una altra de les claus també és que, amb un esforç important, estan fent que la llengua vehicular del centre sigui el català. "Hem d'incidir molt en el tema lingüístic perquè al pati, que és lliure, sempre tendeixen a parlar en castellà i a classe quan fan treballs en grup a la mínima que et despistes també", explica el director.

I en aquesta immersió lingüística també hi entren els pares. "Quan enviem un correu a les famílies jo el reboto al grup de WhatsApp de Pares i Mares Delegats. Ells són els encarregats de traduir aquest text a les llengües que dominen perquè la informació arribi bé a tothom". De fet, la relació amb els pares també és un aspecte que han hagut de treballar per fer entendre la metodologia del centre. "Els costa acceptar que no tot és disciplina i a alguns només els importen les notes numèriques". Per fer-hi front, una de les coses que fan és que durant el segon trimestre les notes es donen fent una llarga entrevista. En lloc de només fer l'informe habitual d'avaluació de cada assignatura que s'envia a les famílies, concreten una reunió d'una hora i mitja amb cadascuna d'elles per explicar com els està anant als seus fills.

Una gran majoria dels alumnes del Vedruna Àngels viuen una situació de vulnerabilitat econòmica a casa. Dels 200 infants que es queden a dinar, el 95% reben una beca menjador (un dels indicadors que es tenen en compte per qualificar els alumnes amb necessitats educatives especials). Aquesta situació i les diferències culturals i idiomàtiques són els principals motius per a una altra de les decisions que distingeixen aquest centre: "En la mesura del possible intentem no posar deures per fer a casa".

Orientació professional des de primer

Quan els alumnes arriben a secundària es divideix l'horari escolar entre un espai de projectes i el treball sistemàtic (les assignatures més tradicionals que els donen les eines per poder fer els projectes). "És com si cada matèria donés una part de les seves hores per fer projectes", explica la cap d'estudis. Amb aquesta organització tenen una hora més de català que la que marca el currículum a 4t d'ESO i tenen espai per fer activitats com "les matemàtiques d'estar per casa". Unes sessions on, per exemple, van d'excursió al supermercat i han de decidir què és millor comprar en funció de les ofertes i de la caducitat dels productes o dediquen una hora a explicar com funcionen les hipoteques. Perquè no hi hagi un trencament entre primària i secundària, durant el curs els docents d'una etapa i l'altra es reuneixen habitualment per veure com treballen. "Si veiem que alguna cosa no la saben fer, baixem a primària a preguntar com els ho han ensenyat i en quin punt s'han quedat per saber què falla", assegura la cap d'estudis.

Més enllà del contingut lectiu, la relació i el suport emocional entre docents i alumnes és una de les prioritats. "La part afectiva i emocional passa per davant de tot", explica la psicopedagoga del centre, Miriam Aguado. Cada aula de secundària té dos tutors i cada dia quan tornen del pati fan una tutoria per saber com estan. "Ho sabem tot dels nens, quan estan bé, quan no, què els passa. Ens tenen confiança i xerrem moltíssim d'això amb ells", diu Gajas, i afegeix: "Ells se senten bé aquí i si tu tens aquestes necessitats emocionals cobertes a l'escola, és més fàcil que la resta de coses vagin bé". Per fer-ho, cada migdia es reuneixen tots els docents per treballar aspectes metodològics i saber com es troben els alumnes que puguin tenir una situació més complicada.

Segons explica el director, entre un 30 i un 40% dels alumnes que acaben l'ESO se'n van a fer batxillerat i el 60% restant opten per fer formació professional. Aquesta situació trenca amb la tendència general, ja que, segons dades de la Fundació Bofill, als centres d'alta complexitat catalans 1 de cada 4 alumnes no continua al sistema després de l'ESO. Per incentivar les vocacions laborals dels alumnes, al centre comencen a fer sessions d'orientació professional des de primer d'ESO. "És molt progressiu, a primer comencem amb coses molt senzilles d'autoconeixement, però quan arriben a quart tenen molt clar l'organigrama del sistema educatiu i coneixen al màxim totes les oportunitats professionals que tenen. Però sempre partint de com soc jo, què m'agrada, quin és el meu somni...", explica Aguado. Per motivar-los també porten antics alumnes que han cursat batxillerat o formació professional i els ha anat bé perquè expliquin la seva experiència i serveixin de referents als que encara estan a secundària. "Els portem perquè vegin que són joves com ells que al principi els costava, però al final, estudiant, alguns fins i tot han acabat traient matrícules d'honor", assegura el director.