Salt (Gironès)Investigador i escriptor francès, especialista de les ciències de l’educació i de la pedagogia, va ser gran amic de Marta Mata i és un dels grans referents dels Moviments de Renovació Pedagògica a Catalunya. Philippe Meirieu (Alès, Gard, 1949) va visitar aquesta setmana Salt per celebrar els 40 anys d’independència del municipi amb la conferència "Què pot fer l’educació per la democràcia?" L’entrevista va tenir lloc a l’Escola Pia, un centre concertat atípic que va néixer el 2012 davant de la necessitat de més places de primària i ara ofereix també ESO.
Quin és el principal repte de l’escola avui en dia?
— Trobar l’equilibri entre fomentar la individualitat de l’infant, és a dir, pensar per un mateix, i alhora la companyonia i la comunalitat sense caure en el comunitarisme. Fer de l’aula un lloc on et pots atrevir sense risc a ser humiliat, que s’utilitzi tota la teva vida escolar en contra teva. Un espai on cadascú es pot comprometre i aportar. Està comprovat que a les escoles on els infants s’ajuden entre ells el rendiment puja.
¿Molts alumnes tenen por d’expressar-se?
— Segons les investigacions que tenim, a l’edat de tres anys en un grup escolar ja hi ha la divisió entre líders que tenen més capacitat de conceptualització, els executors i els que no fan res, però perquè han après que si fan alguna cosa mai serà de qualitat. Són infants que molt aviat s’autocensuren perquè han arribat al convenciment que si no ho fan, el grup anirà més a poc a poc.
Vostè considera que això té molt a veure amb els problemes que té la democràcia avui en dia.
— Si el mestre no actua, l’infant acabarà interioritzant i naturalitzant la seva exclusió. Això és totalment contrari a tota forma d’esperança democràtica, perquè la base de la democràcia és que cadascú pot contribuir a construir el comú. La nostra recerca mostra que els infants acaben autoexcloent-se del procés democràtic.
Què pot fer el mestre?
— Actualment, el sistema funciona a partir dels dèficits de l’alumne, en lloc de les capacitats i els recursos que té. El sistema escolar es passa el temps classificant alumnes, posant-los una etiqueta. A més, considero que els tests que detecten trastorns com el TDAH són molt discutibles. Estan descontextualitzats i no lligats a un contingut. Pregunten al pare si l’infant es pot concentrar més de 10 minuts, però la pregunta bona seria: "Què el fa concentrar? En quin moment?"
A més de sigles i etiquetes, cada cop també hi ha més alumnes medicalitzats. Per què?
— S’està tenint la temptació de medicalitzar el fracàs escolar. Quan cal tenir en compte l’èxit escolar també pot ser patològic. La medicalització fa que el mestre quedi desposseït del seu saber pedagògic. També estem veient com cada cop més termes psicològics s’usen a les escoles en lloc de pedagògics. Això ha anat acompanyat de la burocratització de l’escola. Ha passat a partir del 2000, amb l’arribada massiva de les comparacions internacionals, com l’informe PISA.
El coronavirus va posar el focus en l’educació a casa. Creix el nombre de famílies que, desencantades amb el sistema escolar, decideixen criar els fills a casa. Vostè ho rebutja per complet.
— Aprendre junts és tan important com aprendre. Per a mi és fonamental compartir el saber, intercanviar-lo. El problema és que l’ajuda mútua entre alumnes no està prou desenvolupada a l’escola. Hi ha estudis que demostren que si un terç del temps a l’escola fos dedicat a ajudar-se entre alumnes els resultats millorarien. Aprendre a fer-te comprendre és molt important i vital per a la democràcia.
Què opina de l’ús de pantalles? A França els mòbils estan prohibits a l’escola des del 2018.
— L’ús de la pantalla a la família és determinant. Generarà una desigualtat social suplementària que derivarà en una desigualtat escolar. Ho veiem molt per Tots Sants, que a França hi ha dues setmanes de vacances. Hi ha infants que passen 15 hores al dia a la pantalla perquè els pares treballen. En tornar dels dies festius, la diferència de capacitat d’atenció i raonament és enorme amb els que han fet un casal, han anat a la coral, a un museu o han estat a l’aire lliure. Calen més activitats manuals atractives i això no és contrari a fer activitats intel·lectuals.
I com veu l’ús de ChatGPT?
— En els meus últims treballs separo entre el desig de saber i el desig d’aprendre. ChatGPT omple el desig de saber, però mata el desig d’aprendre.