Una associació de guàrdies civils reclama al TSJC l'execució de la sentència del 25% en castellà

BarcelonaMés llenya al foc en el debat del català a l'escola. L'Associació Professional de la Guàrdia Civil (Jucil), considerada l'entitat professional majoritària al cos, s'afegeix a la petició que aquest dilluns faran les entitats contràries a la immersió lingüística per demanar formalment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que executi de manera forçosa la sentència que obliga totes les escoles del país a fer un 25% de l'horari en castellà. Els guàrdies civils diuen que és "notori i evident que la Generalitat no ha complert" la sentència.

Després que aquesta setmana Escuela de Todos, un grup que aglutina diverses entitats antiimmersió, anunciés que dilluns demanarà l'execució forçosa de la sentència en nom de 1.500 persones, aquest diumenge les associacions Hablamos Español i Convivencia Cívica Catalana han anunciat que faran el mateix. En un comunicat, han explicat que faran la sol·licitud d'execució també en nom d'aquesta entitat de guàrdies civils per aconseguir que "tots els centres d'ensenyament hagin d'introduir l'espanyol com a llengua vehicular en almenys un 25% de l'horari lectiu", cosa que equival a una assignatura troncal a primària i dues a l'ESO, diuen. Argumenten que els membres dels cossos de seguretat de l'Estat se senten "legitimats" per demanar al TSJC que obligui ja la Generalitat a complir la sentència, perquè els guàrdies civils i els policies destinats a Catalunya tenen dret "a la conciliació familiar": expliquen que amb la situació actual "no troben col·legis públics" que garanteixin un 25% en castellà i que "són quasi inexistents a la xarxa concertada". Això, argumenten, "atempta contra el seu dret a la conciliació familiar" perquè els impedeix instal·lar-se a Catalunya amb la família si se'ls destina aquí.

Segons han informat les entitats, aquest dilluns demanaran al TSJC que insti "el personal i individualment tots els directors de centres educatius de Catalunya" a complir amb la sentència a partir del trimestre que ve. A més, com que consideren que durant aquest segon trimestre la Generalitat no ha complert la resolució tot i que ja era ferma (el TSJC la va considerar ferma a finals de gener), les entitats contràries a la immersió demanen que es reconegui "el dret dels afectats a ser indemnitzats amb 450 euros pel dany moral produït" i es vagin pagant 450 euros més als membres de la Guàrdia Civil amb fills en edat escolar a Catalunya per cada trimestre que la Generalitat "incompleixi" la resolució judicial.

Nova ingerència a l'escola

El pas d'aquesta entitat de guàrdies civils és una nova evidència de les ingerències en el model escolar català. Però, lluny dels tribunals que emeten sentències que imposen un 25% en castellà a l'escola i dels despatxos de polítics que fan i desfan acords sobre la llengua, les escoles i els instituts intenten seguir amb el dia a dia i protegir-se del temporal judicial i polític que tenen a sobre, i que amenaça amb fer-se cada vegada més gran. Els directors consultats per l'ARA avisen del risc d'executar la sentència del 25%: a banda que consideren que la immersió és el millor model per aprendre el català, creuen que en un context competencial en què els límits de les assignatures són cada vegada més difosos és "antipedagògic" intentar comptar les hores i els minuts en què s'aprèn una llengua o una altra. És, en aquest sentit, que avalen l'acord anunciat per ERC, Junts, el PSC i els comuns per donar-los autonomia perquè la llengua vehicular sigui el català però que també s'inclogui el castellà com a llengua d'aprenentatge, en funció de la realitat sociolingüística de cada centre. Ara bé, també demanen la protecció de l'administració per aprovar els seus projectes lingüístics.

En el seu comunicat, les entitats adjunten un escrit de Susana Crisóstomo, la directora de gabinet del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què advoca pel "compliment de la normativa vigent, així com el de les resolucions judicials dictades al respecte". Es tracta d'un escrit de resposta a l'associació Hablamos Español, el sindicat policial Jupol i l'associació de guàrdies civils Jucil, en què Crisóstomo diu: "Convinc amb vostè que les necessitats d'escolarització per als fills d'aquests funcionaris, que o bé pel trasllat voluntari derivat d'un ascens o bé per qualsevol avatar personal han d'escollir model lingüístic, haurien d'estar resoltes independentment del territori on se sol·liciti plaça escolar, sense que l'elecció d'un determinat model sigui un inconvenient o generi conflictes", i després deixa la qüestió en mans del ministeri d'Educació. La conselleria sempre ha dit que té "garanties" que el govern espanyol no demanarà l'execució forçosa de la sentència, però això no impedeix que algun tercer ho demani.

De fet, a banda dels guàrdies civils i les associacions Hablamos Español i Convivencia Cívica Catalana, també la plataforma Escuela de Todos instarà demà a l'execució forçosa de la sentència. Si el TSJC els reconeix un legítim interès en el cas, la sala haurà d'escoltar els arguments dels sol·licitants i de la Generalitat i llavors decidir si amb el pla que ha presentat el Govern n'hi ha prou (reformar la llei de política lingüística perquè el català sigui la llengua vehicular i incloure, sense fixar percentatges, que el castellà ha de ser "emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre") o no. Si el tribunal entengués que la sentència no es compleix, pot ordenar que es faci efectiva "de manera forçosa" i per la via "d'advertiments".