Ensenyar demografia i migracions amb garrotins: la glosa irromp a les aules

GironaAquesta setmana, desenes d'alumnes de l'institut escola de Folgueroles (Osona), des d'educació infantil fins a secundària, s'han trobat per fer rimes, inventar rodolins i cantar melodies improvisades, en un concurs de corrandes multitudinari i amistós adreçat a la comunitat educativa. Aquesta trobada és una de les múltiples activitats que organitza Eduglosa, la plataforma pedagògica que ofereix materials i recursos per aplicar la glosa, que consisteix en improvisar versos sobre una mateixa melodia. A més, la cada any la plataforma organitza una escola d'estiu oberta a tot el públic, per on els últims deu anys han passat més de 150 professors de primària i secundària. Aquesta escola té com a objectiu formar docents perquè aprenguin aquesta forma antiquíssima de cançó oral i després puguin traslladar-la als continguts de l'aula. Aquest any el curs, acreditat pel departament d'Educació, se celebrarà del 16 al 19 de juliol en una casa de colònies de Juneda (Garrigues), amb les cançons de pandero, típiques de Ponent, com a itinerari didàctic.

"La màxima necessitat dels adolescents és l'expressió, i la glosa és un canal molt potent perquè els alumnes, que sovint els costa parlar, puguin expressar-se d'una manera diferent", argumenta Rosa Maria Llauró, professora de l'escola de glosa, ja jubilada de l'ensenyament públic, que durant els últims divuit anys ha aplicat aquests materials a les seves classes a l'institut de Torroella de Montgrí. "Crea un clima d'equip i permet treballar molt bé la solidaritat, ja que qui canta no fa el ridícul, sinó el contrari, demostra que s'atreveix, els altres l'admiren i de mica en mica tots van fent el pas", detalla. I afegeix: "Hi ha alumnes que senten que fracassen en altres matèries, però en la glosa els va bé i vencen la seva por".

Promoure l'ús social del català

Cristina Espejo és professora de secundària de ciències socials a Manresa, fa dos anys desconeixia el món de la glosa i, arran d'inscriure's a l'escola d'estiu, ara n'és molt aficionada i procura implementar-la a classe: "Intento vincular la cançó improvisada amb els continguts i les reflexions que han après els alumnes. Per exemple, m'ha funcionat molt treballar els conceptes de demografia i migracions fent-los buscar paraules que rimessin per construir les quartetes dels garrotins", explica. Assegura que els alumnes ho han rebut "com una proposta divertida, que trenca el gel amb l'esquema formal de l'aula i és interessant pel context de respecte i atenció que es crea en el moment".

Juntament amb Llauró, també dinamitzarà l'itinerari didàctic de l'escola d'estiu Núria Casals, professora de secundària a Folgueroles i presidenta de Cor de Carxofa, l'associació catalana de foment del glosat. "La glosa també és important per promoure l'ús social del català, ja que en molts centres no s'utilitza sempre com a llengua vehicular i cantar versos improvisats en català és una manera molt quotidiana i planera de normalitzar la llengua", argumenta. També insisteix que "per poder cantar s'ha de tenir alguna cosa a dir", motiu pel qual considera que la glosa ajuda a fomentar la creativitat, la capacitat de síntesi i l'ús del pensament lateral, ja que "cal buscar la metàfora, el lèxic adequat i ser enginyós i divertit per no acabar rimant sempre amb les mateixes paraules".

Més enllà de tots aquests beneficis pedagògics, introduir les corrandes, els garrotins o les nyacres a les aules també és clau perquè, fora de les classes, els alumnes s'interessin per la glosa, creïn planter i se sumin al furor creixent de les noves generacions per aquesta tradició participant en grups, trobades, mostres o concursos. "L'èxit més gran del projecte és veure que els alumnes glossen a les festes d'aniversari, a l'hora del pati i a l'autobús. O que t'esperin a classe cantant dominés i es facin seva aquesta vivència", certifica Llauró.