Endeutar-se perquè el menjador de l'escola continuï funcionant

BarcelonaEl 60% de les empreses que gestionen menjadors escolars reben el pagament de les beques menjador amb més de sis mesos de retard i hi ha casos en què les demores arriben a ser d'un any. La xifra surt per primer cop del càlcul que ha fet l'Associació Catalana d'Empreses de Lleure, Educació i Cultura (ACELLEC), que fa anys que denuncia, juntament amb associacions de famílies d'alumnes, la pila d'endarreriments a què ha de fer front el sector. "Aquest és el nostre recompte, però parlant amb fundacions i grans empreses que també donen servei de menjador, hem contrastat que el retard és generalitzat a tot el sector", assegura a l'ARA el gerent de l'ACELLEC, Pep Montes. De fet, segons les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFaC), hi ha retard generalitzat en el cobrament de beques als centres de les comarques del Montsià, el Baix Ebre, l'Alt Empordà, la Selva, l’Anoia, el Berguedà i Osona, i també n'han detectat casos més aïllats al Vallès Oriental i a Lleida.

A efectes pràctics, aquest retard comporta que, per garantir que el servei del menjador continua funcionant, són les AFAs i les empreses de lleure qui ha d'avançar els diners per finançar el dinar dels alumnes becats que es queden al menjador escolar. Una situació que s'ha anat agreujant encara més per dos motius. D'una banda, aquest curs el preu del menjador ha tornat a augmentar i val quatre euros més al mes que el curs passat, i de l'altra, el nombre d'alumnes vulnerables s'ha multiplicat per cinc des de l'any 2018, cosa que ha fet que es dupliqui l'aportació econòmica en beques menjador que paga la Generalitat.

Tenint en compte que aquest curs la partida destinada a aquests ajuts ha augmentat fins als 146 milions d'euros i que hi ha més de 165.000 alumnes becats, que els retards a l'hora de cobrar siguin constants i generalitzats està tensant el sistema i posant contra les cordes les associacions i empreses que no tenen prou marge econòmic per avançar el cost dels serveis de menjador. "En qualsevol altre sector això seria impensable. ¿Tu t'imagines fer venir el fuster a casa teva i dir-li que li pagaràs d'aquí a sis mesos? Però és que, a més, això és especialment greu perquè estem parlant d'un servei públic. És una beca que tu dones a una família amb necessitats econòmiques, no és una activitat purament mercantil", critica Montes. I el problema s'agreuja encara més en els centres on qui gestiona el servei són les associacions de famílies. "Quan són empreses petites els hi poses la soga al coll, però quan ho gestiona l'AFA el retard posa en perill el bon funcionament dels menjadors escolars. Les opcions són molt més reduïdes: incompleixes el pagament amb l'empresa contractada o poses diners de les quotes que haurien d'anar destinats a altres activitats, o fins i tot ens hem trobat amb AFAs que han hagut de demanar un crèdit al banc per poder fer front a aquesta despesa", explica Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFaC). De fet, des de l'ACELLEC asseguren que algunes microempreses i petites empreses també han hagut d'acudir a crèdits bancaris per continuar amb la seva activitat mentre esperen que els arribin els ingressos de les beques menjador.

El problema de la burocràcia

"Amb el temps que portem ho hem pogut analitzar i pensem que el problema no ve de retards puntuals del departament d'Educació, sinó de la gestió que en fa cada administració territorial", explica Gasull. Fonts de la conselleria asseguren a l'ARA que el departament té al dia tots els pagaments que es fan mensualment. Reconeixen, però, que hi ha alguns consells comarcals que acumulen retards en els pagaments tot i haver rebut el finançament i defensen que Educació manté "un contacte constant amb les diferents patronals del sector, per ajudar a revertir aquestes incidències". Des de l'ACELLEC es mostren més crítics. "Si som malpensats, podem creure que, mentre aquests diners són a la caixa d'un consell comarcal o de l'ajuntament, poden ser una via de finançament extra habitual per a aquesta administració. No volem pensar que aquesta sigui la raó, però si no ho és, que ens expliquin què passa, perquè no és normal ni assumible", diu Montes. En el cas concret del Consorci d'Educació de Barcelona, defensen que el motiu dels retards va ser que hi va haver "una disfunció pressupostària a finals d’any". Després de la consulta de l'ARA, asseguren que aquesta mateixa setmana s'ha fet una transferència als centres educatius per posar-se al dia en els pagaments d'aquest mes de febrer.

Més enllà de la celeritat de cada administració a l'hora de fer arribar els ajuts, un dels principals problemes del sector és que les modalitats de contractació són molt diverses. A Catalunya, gestionen serveis de menjador consells comarcals, ajuntaments, el Consorci de Barcelona, direccions de centres i AFAs. A això cal sumar-hi la manera de treballar que té cada centre i cada empresa. "Cada administració té una aplicació diferent per comptabilitzar quants alumnes es queden al menjador, i són l'empresa o l'AFA qui ha de fer aquest recompte, sense que aquesta feina estigui retribuïda". La diferència de registres obre un nou problema: "Si un infant amb beca no es queda al menjador i no avisa, l'administració no paga aquest àpat i és l'empresa qui n'ha d'assumir el cost", denuncia Montes.