Educació es proposa reduir la paperassa que han de fer les escoles

BarcelonaEl curs 2024-2025 començarà amb una novetat dirigida a abordar un problema que s'arrossega des de fa temps als centres educatius: un pla de "desburocratització". Els docents, però sobretot les direccions d'escoles i instituts, han denunciat reiteradament que es perd una gran quantitat de temps fent papers i tràmits en lloc de dedicar-lo a l'ensenyament. De fet, segons un estudi de l'OCDE, els directors d'escola a Espanya han d'invertir la meitat del seu temps només a fer papers i tràmits.

El conjunt de 10 mesures que ha anunciat la nova consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, haurien de servir per alleugerir aquestes situacions als centres catalans. Tot i que encara falta força concreció, el pla a grans trets se centrarà a unificar les aplicacions (eines) actuals i els criteris i a demanar menys informació als centres.

Segons Educació "s'unificaran fins a 70 aplicacions" que feien servir els centres en una única plataforma, cosa que ha de fer que "la gestió dels equips directius sigui més fàcil". Pel que fa als horaris i calendaris, també se simplificarà la manera de crear-los i justificar-los, i un cop s'hagin validat no caldrà tornar-los a enviar al departament. D'altra banda, es pretén que el departament no demani als centres que recullin i enviïn dades que la conselleria ja pot obtenir a través d'altres vies. A més, també es crearà una nova aplicació de gestió del personal docent i s'oferiran píndoles formatives per acompanyar direccions i docents en els processos burocràtics que es mantinguin.

Més enllà d'aquesta novetat per als professionals, després que aquest dijous la Sindicatura de Comptes fes públic un informe crític sobre com es va idear el val escolar, Niubó s'ha obert a revisar la mesura. Tot i que ara per ara ja s'han activat tres de cada quatre vals escolars que s'envien als alumnes de primària i també d'ESO, la consellera s'ha ofert a "explorar" vies per fer que es pugui ajudar més els alumnes vulnerables i facilitar la gestió que els centres fan d'aquest val. En aquest sentit, dels vals activats fins ara només un 23% s'han derivat als centres, mentre que la gran majoria s'han bescanviat directament en comerços.

Impuls de les aules d'acollida

Una altra de les novetats d'aquest curs té a veure amb les aules d'acollida, l'eina per rebre i ajudar a integrar els alumnes nouvinguts. Aquest curs hi haurà "més aules d'acollida que mai", amb 1.282 dotacions, que és l'equivalent a tenir un professional a jornada completa per dedicar-se a aquesta feina. A més, la prova pilot que es va engegar a Barcelona el curs passat amb vuit aules d'acollida accelerada –els alumnes nouvinguts fan un intensiu de català durant tres mesos abans d'incorporar-se a l'aula ordinària– s'estendrà, encara en format pilot, a cinc municipis més fora de la capital catalana. Des de l'inici de curs n'estrenaran a Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Salou i es preveu que en els pròxims mesos se n'obrin a cinc localitats més.

Posar-se les piles amb la FP

Pel que fa a la preocupant situació que viu el sector de la FP, amb més de 30.000 alumnes pendents de saber si tindran plaça un cop el curs ja hagi començat, Niubó ha assegurat que el procés no s'ha acabat i que des del departament que fa poques setmanes que lidera s'han marcat dues actuacions prioritàries en aquest àmbit. La més immediata és fer un acompanyament a les famílies que encara no tenen plaça perquè coneguin quines opcions tenen: segons ha explicat la consellera, des dels serveis territorials ja s'està trucant a les famílies afectades perquè "disposin de tota la informació per poder prendre decisions". La segona és "començar a treballar ja" perquè el curs vinent les places puguin estar adjudicades al mes de juliol.

Pel que fa al fet que algunes famílies per la por de quedar-se sense plaça a la pública se'n van a la privada, la consellera ha dit que "és normal que vulguin assegurar la plaça" i ha insistit que per revertir-ho s'haurà d'incrementar l'oferta pública fent que, sobretot, s'ajusti a les necessitats empresarials de cada territori.