BarcelonaEl Govern ha anunciat les primeres mesures per protegir el model d'escola catalana. El dia que es va fer pública l'última (i potser definitiva) estocada judicial a la immersió lingüística, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va criticar "l'atac greu" i la "ingerència dels tribunals en la feina dels docents" i va assegurar que "el català a l'escola no es toca". Però des d'aleshores, més enllà de declaracions, no hi ha hagut cap concreció sobre com defensar el model lingüístic dels centres educatius catalans. Al contrari: ha arribat la sentència de Canet de Mar i el conseller d'Educació ha dit que no es podia fer res per evitar-la. Per primera vegada i a les portes de la manifestació a favor de la immersió d'aquest dissabte, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dijous les primeres decisions per defensar el català a l'escola.
Una de les mesures és incrementar el nombre de docents a les aules afectades per les sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJC). En concret, a partir d'ara hi haurà dos mestres o professors a les classes en què la justícia hagi sentenciat que cal fer un 25% en castellà. Segons el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, es farà per "preservar" el projecte lingüístic del centre. Ara mateix hi ha 35 sentències en aplicació a Catalunya, és a dir, 35 aules on es fa el 25% de classes en castellà perquè així ho ha sol·licitat alguna família, així que es contractaran 35 professors més. "No ens inventem res, la codocència fa anys que existeix", ha justificat Cambray, que tot i les preguntes dels periodistes no ha concretat si un docent parlarà en català i un altre en castellà. "Cada centre decidirà de quina manera ho fa", ha insistit.
Educació també ha anunciat que ha donat l'ordre al cos d'inspectors perquè "intensifiquin la supervisió dels projectes lingüístics vigents" per controlar que es compleixen i que totes les classes previstes es fan en català. "Si matemàtiques és en català, hem de garantir que sigui en català", han exemplificat. La mesura arriba després que el mateix departament admetés que, segons un estudi fet en una cinquantena de centres, menys de la meitat dels professors de 4t d'ESO parlen en català habitualment als alumnes, quan la llei marca que ha de ser la llengua vehicular.
I, malgrat que no n'ha donat més detalls, Cambray ha parlat d'una "ofensiva legislativa" i un "desplegament normatiu" per defensar el model d'escola en català. "Hem de veure quin és el millor format", ha dit. Sobre la taula hi ha una modificació de la llei d'educació de Catalunya o aprovar nous decrets o reglaments, que haurien de servir com a tallafoc als embats que les entitats antiimmersió ja han anunciat que continuaran fent. Amb tot, Cambray ha negat que el cas de Canet hagi causat un efecte crida, com han assegurat aquestes organitzacins. Des del 2005 hi ha hagut 82 sentències com la del cas de Canet, 46 de les quals són posteriors al 2015. D'aquestes, n'hi ha 35 que estan en vigor.
Dos mesos clau
Els anuncis del Govern arriben enmig dels dos mesos que el procediment judicial dona de marge abans que el TSJC forci una execució forçosa de la sentència. En aquest temps, el departament d'Educació pot intentar carregar-se de raons i argumentar que ha fet un desplegament propi del dictamen per intentar esquivar el fet d'haver de donar l'ordre a tots els centres del país perquè facin el 25% en castellà. Una de les vies és, per exemple, determinar a la llei un ús del castellà a l'escola (cosa que la llei d'educació catalana no fa ara) però sense percentatges concrets d'hores en un idioma o l'altre. "Caldrà ser imaginatius", proposen veus del sector educatiu, que recorden que el TSJC va establir al seu dia un 25% de classes en castellà perquè no hi ha cap reglament del Govern que estableixi un mínim d'hores. Mentrestant, el ministeri d'Educació i Formació Professional es manté a l'espera i dona temps a la Generalitat perquè "actuï amb responsabilitat" i doni compliment a la sentència. "Les sentències s'han de complir tant sí com no", han insistit fonts del ministeri a Europa Press. El que fa el govern espanyol ara és, han dit, "respectar els terminis" que marca el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Cambray i Aragonès han fet l'anunci després de la segona cimera extraordinària per la llengua, que ha reunit una cinquantena d'entitats al Palau de la Generalitat. "Qualsevol atac a la llengua i a les eines que en garanteixen el progrés és un atac als pilars de la convivència", ha afirmat el president, que ha afegit: "No només ens juguem el futur de la llengua, sinó que ens juguem una idea comuna de país i el futur de Catalunya tal com l'hem entès fins ara". Aragonès ha reivindicat el català com un "punt de trobada, convivència, cohesió i progrés social". Per això, i en una referència velada al PSC, Aragonès ha demanat als partits que "històricament" han donat suport a la immersió que "no l'abandonin".
Un pla per enfortir el català a les universitats a la primavera
Les mesures per potenciar el català també passaran per la universitat i la recerca. El director general d'Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà, ha explicat que a finals del mes de març o principis d'abril es començarà a desplegar un pla per enfortir la llengua a les universitats i marcar-se uns objectius "ambiciosos però realistes". Són els mateixos adjectius que ha fet servir per definir, precisament, el compromís que van adquirir fa uns mesos els rectors de les universitats públiques quan van signar un manifest en què asseguraven que treballarien perquè el 80% de la docència dels graus i màsters sigui en català.
Quinquillà ha dit que tenir dades actualitzades és imprescindible per dissenyar el pla. Les dades del curs 2019-20 estableixen que el 75% d'hores de docència dels graus són en català, el 14% en castellà i el 10% restant majoritàriament en anglès, segons consta als plans docents. En el cas dels màsters, amb més estudiants internacionals, el percentatge baixa fins al 36% del català. Està previst que el 21 de gener, en un acte amb tota la comunitat universitària i de recerca, el departament actualitzi les dades dels usos lingüístics del curs 20-21 i les queixes que hi ha hagut per part d'alumnes o professors per incompliments de la llengua docent.
Segons el departament, és del tot compatible incrementar l'ús del català com a llengua de docència a la universitat amb obrir-se al món i als estudiants i professors internacionals. Quinquillà, de fet, ha remarcat que totes les universitats han mostrat un compromís "clar i ferm" per defensar "el paper nuclear" del català com a llengua vehicular a les facultats.