Català, castellà, anglès i matemàtiques perdran pes com a assignatures a l'ESO

BarcelonaEl nou currículum que s'aplicarà el curs que ve als centres educatius de Catalunya comença a imaginar un sistema sense assignatures concretes i fa els primers passos cap a un model d'aprenentatge més globalitzat i organitzat per àmbits de coneixement, en la línia del que ja fan moltes escoles a primària. El gran canvi, doncs, serà a l'ESO, on encara es treballa molt per matèries estanques. Per començar a transformar la secundària, el departament d'Educació deixarà quatre hores setmanals de gestió autònoma perquè cada institut decideixi què i com treballa, en funció de les necessitats dels seus alumnes. Per donar aquestes 560 hores lliures a l'ESO, ha calgut retallar un 15% les hores de les assignatures que la llei estatal permet: hi haurà 70 hores menys de català, castellà, anglès, matemàtiques, història i geografia a l'ESO. A la pràctica: en dos cursos d'ESO, en lloc de fer 3 hores setmanals d'aquestes matèries se'n faran dos.

El director general d'Innovació, Joan Cuevas, ha explicat que hi ha una "rebaixa lineal" del 15% de les hores de les matèries en què la llei estatal ho permet: per exemple, fins ara es feien 420 hores de català durant la secundària i a partir d'ara se'n faran 350. No és el cas de religió, que seguirà tenint una hora a la setmana durant tota l'ESO perquè així ho marca la Lomloe, una normativa que va aprovar el govern del PSOE i Podem amb els vots favorables d'ERC, entre d'altres. Els alumnes que no vulguin fer religió faran "activitats cíviques i culturals".

Ara bé, això no vol dir necessàriament que en total es treballaran menys els continguts de les assignatures que perden hores, perquè els centres podran dedicar les hores de gestió autònoma a aprofundir en les matèries que vulguin i reforçar els seus projectes, per exemple, lligats a les matèries STEAM, l'oratòria, els idiomes o les arts. L'objectiu és que d'aquí tres anys tots els centres treballin per àmbits o per projectes almenys en aquestes hores lliures, que en la proposta inicial de la conselleria eren més (735 en total, és a dir, sis a la setmana). També s'ha confirmat que filosofia es manté com a optativa a 4t d'ESO, així com les arts escèniques, l'economia domèstica i la cultura clàssica. A primària hi haurà 945 hores de gestió autònoma, és a dir, 4,5 cada setmana.

No hi haurà "en procés d'assoliment"

A la roda de premsa, el departament d'Educació ha fet marxa enrere amb alguns dels canvis que proposava d'entrada al currículum de primària i ESO. Després d'escoltar les propostes de la comunitat educativa, la conselleria ha presentat finalment l'"esborrany definitiu", a l'espera dels documents que els enviï el ministeri d'Educació. I, entre les novetats més importants, hi ha que els suspensos no es diran "en procés d'assoliment", com s'havia proposat, sinó que es mantindrà el "no assolit" d'ara.

La secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, ha defensat que "en procés d'assoliment" era una manera de dir que "l'alumne està aprenent", però que s'ha decidit fer marxa enrere i no aplicar la nova nomenclatura veient que moltes famílies no entendrien què significa. "Les notes han de servir perquè les famílies les entenguin. Mentre el missatge de treball competencial no sigui compartit per tota la comunitat, segurament és més informatiu dir No assolit que dir En procés d'assoliment", ha argumentat. El fet és que quan l'esborrany va arribar als centres, el canvi del nom de les notes va suscitar moltes crítiques i fins i tot burles per aquesta nova nomenclatura, que moltes veus van atribuir a un "eufemisme" per maquillar les xifres de fracàs escolar. En canvi, els defensors de la proposta, entre ells el mateix departament, asseguraven que posar "en procés d'assoliment" reforçava la idea que l'aprenentatge dels alumnes no s'acaba amb una nota, sinó que és continu.

Tres anys de marge

Els centres tindran ara tres anys de marge per aplicar aquests canvis, tal com va anunciar el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, el segon dia de vaga. Mora ha dit que, en termes generals, els nous currículums "s'assemblen molt" als que hi ha ara vigents, que des del 2015 ja incorporen una visió competencial, però ha insistit que el departament "no forçarà" els centres a desplegar les novetats "des del primer any". "Els centres que no puguin adaptar-se o tinguin dificultats per fer-ho podran seguir fent com fins ara", ha dit la secretària, gràcies a la flexibilitat que donen les hores autònomes. El departament, mentrestant, "acompanyarà i formarà" els centres amb més dificultats. Moltes veus han alertat aquests que hi ha el risc d'agreujar les diferències entre instituts.

En canvi, els centres sí que s'hauran de posar les piles amb el nou batxillerat. No hi haurà gaire marge de temps perquè la llei marca que la nova selectivitat, també més competencial, entri en vigor el 2024. Així doncs, de cara al curs que ve, i de manera obligatòria, els centres han d'eliminar l'assignatura de ciències del món contemporani (que era comuna) i electrotècnia (que era de modalitat), i també canviar l'organització dels horaris perquè es confirma que les matèries de modalitat –les que s'estudien segons la branca de batxillerat escollida– passen de 12 hores setmanals a 9, i les optatives –que fins ara ocupaven només 4 hores setmanals– creixeran fins a ser 9 hores en total, per diversificar i personalitzar més els aprenentatges segons els interessos de cada alumne. Precisament, on els centres tindran més temps per organitzar-se serà a l'hora de dissenyar les optatives, perquè durant els tres cursos vinents les optatives trimestrals podran ser anuals. Sobre el nou batxillerat general, la conselleria ha dit que es farà finalment en una quinzena de centres que ho han demanat.