Educació mantindrà els reforços covid a les aules durant almenys tres anys

BarcelonaEl departament d'Educació i els sindicats han escenificat avui la primera imatge d'entesa en molts mesos de conflicte obert. El motiu és el compromís per part del Govern de garantir que el personal de reforç a les aules implantat durant la pandèmia continuarà durant almenys tres cursos més. La Generalitat assumirà el cost d'uns llocs de treball que es finançaven amb els fons covid de l'Estat, que ara ha retirat. Així, el curs que ve continuaran als centres 85 educadors socials, 340 tècnics d'integració social (TIS) i 98 tècnics especials d'educació infantil (TEEI).

Els recursos, 52,2 milions d'euros, sortiran de fons europeus en un 40%, i la resta, via ajustos al pressupost del mateix departament d'Educació, segons ha explicat aquest migdia el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray després de signar l'acord amb el Comitè Intercentres, que representa el personal laboral docent i no docent. Fins ara, els diners d'aquests reforços sortien dels fons europeus de recuperació covid, administrats per l'Estat, però la partida s'esgotava el 31 d'agost. Cambray ha destacat l'“esforç extraordinari” del departament per garantir uns recursos necessaris per pal·liar els impactes que la pandèmia encara té "en l'àmbit social i emocional". "Hi ha més menors vulnerables, i els que ja ho eren, encara ho són més".

Els reforços se sumen a les 184 noves dotacions estructurals de TEEI ja previstes, les 78 places d'educadors d'educació especial (EEI) (fins ara eren 45 pagats amb fons covid) i les 2.134 de mestres i professors. També hi haurà 17 professionals d'atenció educativa per itineraris formatius específics, 19 professionals d'administració i serveis per a integracions de centres i nou professionals per a centres de formació d'adults en presons. Així doncs, en total, per al curs 2022-2023 Educació incorporarà 2.441 professionals estructurals al sistema i 523 professionals per aquest nou programa de tres anys.

El pacte signat avui divendres de manera unànime amb els sindicats del Comitè Intercentres (UGT, CCOO, USTEC, AMRC i Junts Docents de Religió) ha estat el primer acostament entre les parts després de mesos de conflictes i vagues, algunes encara convocades per a l'inici del curs que ve. Cambray ha insistit que espera que l'acord d'aquest divendres "suposi un punt d'inflexió en la relació entre el departament i els sindicats". Des del Comitè, de moment, han recalcat que han signat perquè és "un bon acord", i han afegit que el departament finalment ha accedit a una de les seves reivindicacions. "Ens ha donat la raó: aquests professionals no podien desaparèixer". Si bé han reivindicat el seu paper i la rellevància de la seva feina, sobretot a les escoles amb més complexitat, i han avisat que continuaran demanant millores laborals i l'augment de les plantilles.

El rerefons de les tensions

Des de principis de juliol el motiu de disputa entre els sindicats educatius i el departament ha estat la reivindicació dels sindicats per reclamar que els mestres i professors facin una hora lectiva menys (i en facin 23 a primària i 18 a l'ESO cada setmana), una demanda que es va estar estudiant i que finalment va embarrancar. La conselleria va proposar aplicar el canvi a primària el curs que ve i a l'ESO el següent, però els sindicats van rebutjar la proposta perquè no beneficiava tots els professionals alhora. La manca d'acord va fer que el Govern decidís no aplicar tampoc la mesura a primària. Els sindicats, però, van convocar jornades de vaga per a l'inici del pròxim curs i, davant la situació, la conselleria va rescatar la mateixa proposta i va tornar a plantejar als sindicats reduir l'hora lectiva a primària el curs vinent i el següent a l'ESO i batxillerat. A hores d'ara el debat i el diàleg continuen oberts.

Per altra banda, cal recordar que durant el curs que ara s'acaba els sindicats van protagonitzar nou jornades de vaga amb el detonant de l'avançament del curs escolar el setembre que ve. Avisen que l'inici del curs que ve serà "caòtic" i un "desgavell" perquè els mestres no se l'hauran pogut preparar i hi haurà "falta de professorat".