![Els sindicats han detectat que en els contractes de pràctiques sovint no es rep formació i s’encarreguen tasques administratives als becaris sense cap remuneració.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La informació sobre els convenis de pràctiques de les universitats no està disponible en cap portal de transparència. És per això que per elaborar aquest reportatge vam presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública a totes les universitats públiques de Catalunya. Les dades obtingudes són inèdites i les fem ara accessibles per a tothom qui les vulgui consultar a través de la nostra base de dades descarregable i reutilitzable. Per elaborar-les, hem hagut d’ajuntar els documents de set universitats diferents i normalitzar-les. Les dades corresponen als últims quatre cursos acadèmics, però no inclouen el curs 2021-2022 sencer, atès que la sol·licitud es va presentar al maig. La UB, la UdL i la URV adverteixen que poden faltar un reduït nombre de convenis que no havien estat gestionats en el mateix aplicatiu que la resta de les seves pràctiques. En total s’han tingut en compte 136.363 convenis de pràctiques en graus universitaris.
Dues de cada tres pràctiques universitàries no es paguen
El nou Estatut del Becari millora les condicions dels practicants, però tampoc preveu remunerar-los
BarcelonaA Catalunya, la majoria de les pràctiques que fan els estudiants de les universitats públiques no reben cap compensació econòmica. L’ARA ha analitzat els convenis de pràctiques referents als últims quatre cursos de les set universitats del sistema públic català: la UB, la UAB, la UPF, la UPC, la UdG, la UdL i la URV. En total, 136.363 convenis, als quals s’ha tingut accés gràcies a sol·licituds als portals de transparència de les universitats. El resultat és que un 68,8% de les pràctiques no han estat remunerades.
Precisament l’Estatut del Becari, presentat recentment pel govern espanyol, aborda la situació dels estudiants en pràctiques. Malgrat que durant les negociacions s’havia estudiat la possibilitat d’obligar a remunerar totes les pràctiques, aquesta opció finalment no s’ha inclòs perquè es consideren una formació, no una feina. No pensa el mateix el Parlament Europeu: al febrer va aprovar una declaració que, tot i que no és vinculant, defineix les pràctiques no remunerades com “una forma d’explotació dels treballadors joves i una violació de drets”.
Al final, el nou Estatut proposa que els becaris no superin el 20% de la plantilla d'una empresa, tinguin dret a vacances, no puguin treballar a la nit i tinguin pagades les despeses de transport i manutenció. La patronal s'ha despenjat de l'acord entre el ministeri de Treball i els sindicats CCOO i UGT, però el redactat encara podria canviar fins a la seva aprovació definitiva. El departament de Recerca i Universitats ha declinat fer valoracions sobre els resultats de l'anàlisi i sobre el contingut de l'Estatut del Becari al·legant el recent canvi de conseller.
Menys pràctiques pagades al sector social
La remuneració de les pràctiques no afecta tots els sectors de la mateixa manera. L’Agència de Qualitat Universitària (AQU) divideix tots els graus impartits a Catalunya en 17 subàmbits de coneixement, cosa que permet observar diferències considerables. Un dels sectors amb un percentatge de pràctiques pagades més baix és l’educatiu. El Joan acaba de graduar-se en educació primària a la UB i, durant la carrera, ha fet pràctiques en tres ocasions, sumant un total de 564 hores a les aules. En cap d’aquests tres convenis ha rebut una remuneració i, de fet, explica que molts companys han hagut de deixar la seva feina per poder dedicar les hores a fer pràctiques obligatòries. Des de les associacions d'estudiants alerten que aquesta situació no és aïllada i “suposa una gran barrera de permanència per als estudiants més vulnerables”.
A l’altra cara de la moneda se situen les enginyeries. El Toni, graduat en enginyeria electrònica de telecomunicacions a la UPC, va fer les primeres pràctiques l'estiu de 3r a 4t per guanyar experiència laboral: "Vaig començar fent 360 hores cobrant nou euros l’hora". Va seguir fent-ne durant el curs acadèmic amb les mateixes condicions i ara ha fet el TFG amb un nou conveni. Després d’haver completat tres pràctiques a la mateixa empresa, li han ofert un contracte laboral.
Aquesta és una realitat comuna a la UPC, perquè una normativa interna obliga que les pràctiques siguin remunerades (excepte en alguns graus com enginyeria biomèdica o òptica). De mitjana, els estudiants de la UPC reben 8,3 euros l'hora. "Pensem que és un dret dels estudiants", explica Fatiha Nejjari, vicerectora de Docència i Estudiantat, que afegeix que les pràctiques són "una via per a les empreses per obtenir talent". "Moltes vegades hi ha una oferta de feina a l'acabar", afirma. Els consells d'estudiants celebren que “hi hagi universitats que hagin establert una remuneració mínima a les pràctiques” i reclamen que aquest requisit s'estengui sempre que sigui possible.
Més enllà dels graus, també hi ha grans diferències segons la universitat. A la Universitat de Barcelona, que concentra gairebé un terç del volum d’estudiants de tot el sistema universitari públic català, només el 20,3% dels estudiants cobren per les pràctiques. Fonts de la universitat atribueixen aquesta xifra tan discreta al fet que en àmbits com el sanitari, l’educatiu, les humanitats i les ciències socials bona part de les entitats que acullen els becaris són institucions públiques (com hospitals, centres d’atenció primària, escoles o instituts), organitzacions sense ànim de lucre o empreses petites. Segons la UB, les pràctiques són una "metodologia d'aprenentatge fonamental" per als estudiants i la prioritat és que tots hi puguin tenir accés, atès que a la majoria de graus és obligatori cursar alguns crèdits de pràctiques. En tot cas, la UB creu que és positiu que s'avanci cap a un model de pràctiques remunerades.
En canvi, des de la patronal Pimec admeten que les pràctiques són un "factor rellevant" per adquirir competències professionals i que "difícilment podrien desenvolupar-se en un entorn acadèmic", però avisen que també generen una despesa per a les institucions que acullen els practicants "derivada de la formació i tutorització" dels estudiants. Per això, reclamen que l'Estatut del Becari tingui en compte "la dimensió real del teixit empresarial" català, on la majoria d'empreses són petites i mitjanes, amb dificultats per assumir aquesta inversió de temps i diners.
Rectors i estudiants se senten exclosos
Al sector universitari hi ha neguit davant l'aprovació de la nova normativa, sobretot perquè diuen que el ministeri de Treball només ha negociat amb sindicats i patronals. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ho considera una "incomprensible laboralització d'una activitat que és purament i essencialment acadèmica". Els estudiants també s'han sentit exclosos. El Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat (CEUNE) diu que no hi ha participat: “Ens van demanar dos noms per a un grup de treball sobre pràctiques acadèmiques, però no ens ha arribat cap convocatòria”. Nicolás Hernández, president de la Coordinadora de Representants d’Estudiants d’Universitats Públiques (CREUP), també lamenta que el text “no estableixi una remuneració justa i suficient que serveixi com a mecanisme de protecció de les persones amb pitjor situació socioeconòmica”.
El que sí que planteja l'Estatut és l'eliminació de les pràctiques extracurriculars, que no es reconeixen com a crèdits en l’expedient de l’estudiant, amb l'objectiu d'evitar el frau de fer passar per pràctiques tasques que en realitat corresponen a una feina. Tot i això, tant l’associació de rectors com els estudiants coincideixen en assenyalar que podria tenir un impacte negatiu per als alumnes. A Catalunya, una de cada cinc pràctiques universitàries és extracurricular. Aquesta modalitat es paga en un 86,5% dels casos, un percentatge molt superior al de les curriculars, que només es remuneren un 17% de les vegades.
