Dues hores al dia dubtant del seu físic: què miren les adolescents a TikTok?

Barcelona"Fa quinze anys el que preocupava als pares és que una filla es passés dues hores al telèfon parlant amb la seva millor amiga, però el problema actual és que es passen tot aquest temps consumint contingut que no trien, sense un interlocutor real ni cap mena d'intercanvi comunicatiu". D'aquesta manera descriu el problema dels adolescents a les xarxes socials i, sobretot amb TikTok, la investigadora Mònika Jiménez del grup Communication, Advertising and Society (CAS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Fins ara, la majoria d'estudis sobre aquest aspecte s'havien centrat sobretot en les hores d'ús en general, però ara, l'estudi No puc parar de fer 'scroll'! Els patrons d'ús de TikTok dels adolescents i l'autopercepció del benestar digital de la UPF i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat a la revista Nature va més enllà, aborda quin tipus de contingut consumeixen els adolescents a TikTok, una de les xarxes més addictives.

La investigació, que s'ha dut a terme mitjançant una enquesta a 1.043 joves d’entre dotze i divuit anys d’arreu de l’Estat espanyol, mostra com les noies passen més temps que els nois en aquesta xarxa social i com els rols de gènere es reafirmen i perpetuen a través del tipus de contingut que consumeixen. De fet, segons els adolescents, una de cada quatre noies (24,37%) passa més de dues hores diàries a TikTok, fet que supera el llindar recomanat en l’ús de les xarxes socials a partir del qual pot créixer el risc de patir problemes de salut mental. La mateixa situació la viuen el 15,45% dels nois i cal tenir en compte que, tant en ells com en elles, a aquest temps invertit a TikTok cal sumar-hi la resta d'hores que poden passar a altres plataformes o xarxes socials com Instagram, Snapchat o BeReal. En aquest sentit, l'estudi també mostra com els joves que passen més de dues hores al dia a TikTok puntuen la seva capacitat de fixar límits amb un 2,93 sobre 5, mentre que els que hi dediquen entre mitja hora i una hora la valoren amb un 3,33.

"Fins ara ens hem centrat molt en l'anàlisi quantitativa d'hores a les xarxes, que és una dada significativa i rellevant, però és gairebé més important centrar-se en quin tipus de contingut consumeixen per entendre les conseqüències que pot tenir en els adolescents aquesta pràctica", adverteix Jiménez que ha dirigit la recerca juntament amb Mireia Montaña, del grup Aprenentatge, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME) de la UOC.

"Els nois estan predominantment interessats en continguts de videojocs i esports professionals, mentre que les noies tendeixen a consumir més continguts de bellesa i moda, i mostren una persistència dels rols tradicionals de gènere en les preferències de consum digital", detalla Montaña. La investigació ha demanat als adolescents que puntuïn de l'1 al 5 la freqüència amb què miren vídeos de diferents tipus (on 1 és mai i 5 sempre). En el cas dels nois els cinc continguts més vistos per ordre són: comèdia, videojocs, música, esports professionals i notícies d’influencers o estrímers. Mentre que entre les noies triomfen els continguts de comèdia, música, moda, bellesa i ball o persones fent playback. "Preocupa que aquest és el forat del pany pel qual veuen el món i el que estan veient són tot cossos normatius i rutines de fitness que enalteixen uns estàndards que ells no poden complir", lamenta Jiménez.

La investigadora de la UPF exposa que aquesta conducta pot provocar una baixa autoestima pel que fa a la imatge corporal, una percepció negativa de la pròpia salut mental o un increment del risc d’estrès psicològic o d’idees suïcides. "Si estàs dues hores al dia posant en dubte el teu físic, emmirallant-te en cossos impossibles i veient skincares aparentment saludables crees més inseguretat i en alguns casos això pot derivar en trastorns alimentaris i de la imatge. A més, tenint en compte que l'adolescència és una etapa més vulnerable, aquest perill es multiplica", insisteix.

Més enllà del control parental

L'estudi publicat a Nature també posa sobre la taula possibles solucions davant l'alta exposició dels adolescents a una realitat fictícia que es propaga per TikTok que va més enllà del control parental. "Tu com a mare pots limitar l'estona que hi estan, però no el que veuen perquè tot depèn de l'algoritme", detalla Jímenez. Davant d'aquesta situació les investigadores aposten per implantar programes educatius que promoguin hàbits digitals saludables entre els joves i dotin les seves famílies de més estratègies per acompanyar els fills en l'ús de les xarxes amb perspectiva de gènere, però alerten que "les mesures restrictives indiscriminades no funcionen". "Cal fomentar una relació crítica amb les xarxes socials i donar eines als adolescents perquè sàpiguen processar tot allò que els arriba, que molts cops són continguts aparentment innocus, però que amb tanta freqüència poden fer molt de mal", exposa Jiménez.

A més, l'estudi també adverteix que caldria fer auditories regulars dels algoritmes de xarxes com TikTok per evitar els seus potencials efectes addictius. "És evident i clar que les auditories actuals no estan funcionant i estan fent que hi hagi una mala connexió entre el benestar digital dels adolescents i el consum de xarxes socials", conclou la investigadora de la UPF.