El drama dels docents a Eivissa: “Vaig haver de dormir cinc mesos al cotxe”
Els professors destinats a l’illa s’enfronten a la manca d’habitatges assequibles, però també als lloguers que no cobreixen tot el curs escolar
Palma“Es lloga sofà a Sant Antoni de Portmany. De l’1 al 3 de setembre per 50 euros”. Aquest anunci, publicat en un xat de Telegram per a professionals que cerquen casa a Eivissa, és un exemple dels molts que es poden trobar i que denoten el problema d’habitatge que pateix l’illa i que afecta, entre d’altres, els docents que s’hi desplacen per treballar als diferents centres escolars. La Rosa –que demana un nom fictici– és mestra i va patir en persona aquesta situació. Va arribar a Eivissa un 15 de setembre del 2021 i ja no trobava cap habitació que pogués pagar. “Vaig dormir durant cinc mesos al cotxe, amb un matalàs col·locat a sobre dels seients reclinats, i em dutxava en un poliesportiu”, explica. “Em sentia cansada, tota sola i culpable per abandonar la meva família. A més, m'havia de quedar a l’institut al vespre per poder preparar les classes”, continua. No va ser fins al febrer que un amic la va allotjar de manera clandestina en un pis. No figurava al contracte i pagava 490 euros. Només hi estava de dilluns a dijous, perquè cada divendres partia a Mallorca per estar amb els seus fills (que en aquell moment eren molt petits) i el seu marit. El cas de la Rosa exemplifica el drama dels docents desplaçats a l'illa, un problema sobre el qual cap portaveu de la conselleria d'Educació ha volgut fer declaracions malgrat les peticions de l'Ara Balears.
El curs escolar comença el primer dia hàbil de setembre i acaba el darrer dia hàbil de juny, un calendari que xoca amb el turístic i que fa pràcticament impossible trobar un habitatge a Eivissa. L’Ara Balears ha consultat els anuncis disponibles en una plataforma immobiliària i el patró es repeteix molt sovint: “Lloguer de temporada. De novembre a abril”. Això aboca els docents a haver de passar, pel cap baix, per tres llars diferents, i han d’optar per solucions extremes com la de la Rosa. D’aquesta situació n’hi ha que se n’aprofiten. L’anunci de dormir en un sofà, per exemple, suposa 16,6 euros diaris (50 en total). Ara bé, el dia abans, el mateix usuari havia anunciat l'oferta per 9 euros al dia.
La situació no acaba a Eivissa, sinó que també és insostenible a Formentera, on la falta d'oferta d'habitatge va dur la conselleria a proposar que els docents desplaçats a l'illa s'allotgin a un alberg en habitacions amb lliteres. La proposta, llançada pel conseller d'Educació, Antoni Vera, ha topat frontalment amb els sindicats, que exigeixen a l'executiu una solució global no només per assegurar unes condicions dignes d'habitabilitat als professionals, sinó també pel bé dels projectes educatius dels centres, que volen, entre altres coses, estabilitat a les plantilles.
Sense capacitat d’estalvi
Un altre cas, també a Eivissa, és el de Margalida Perelló. Educació la va cridar perquè cobrís una substitució d’un mes, el maig del 2022. Cal recordar que, sent interí, si renuncies a una plaça, hi ha penalització i quedes fora de la llista durant dos anys. Ella va cercar pis, però a la falta d’habitatge s’hi afegia que cap propietari volia pactar un lloguer tan curt. És per això que va optar per anar a un hotel de Santa Eulària des Riu. “La primera setmana em cobraven 37 euros per dia, però a mesura que avançava el mes vaig arribar a pagar-ne 50”, recorda. “Vaig cobrar 1.700 euros nets per 26 dies de feina, però me’n vaig gastar 1.200 d’hotel”, lamenta. També s’hi ha de sumar el cost dels bitllets (cada cap de setmana se n’anava a Mallorca) i que, com que no tenia cuina, “vivia d’amanides envasades”, exposa.
La feina dels professors no acaba quan sona el timbre. Hi ha tota una preparació que es fa a casa. Sílvia Piña va haver de cobrir una baixa que s’anava prorrogant de setmana en setmana. Ningú li volia llogar cap habitació. És per això que durant dies també va dormir al cotxe, pagava 4 euros diaris per anar al gimnàs a dutxar-se i s’alimentava d’entrepans. Va demanar preus a albergs, amb lliteres, però també eren massa cars. Tot plegat va afectar el seu estat d’ànim. “Vaig passar fred i cada dia estava més trista”. Per poder fer feina fora de l’institut, tenia una Power Bank, que emprava per carregar el mòbil al cotxe i feia feina a la biblioteca de Santa Eulària. El problema el va tenir per participar en les juntes d’avaluació. “Me n’havia d’anar a fer-les a l’institut perquè al cotxe, no, i a la biblioteca no podia fer renou”, assenyala. Perelló explica un testimoni semblant. “En aquell moment no em podia posar ni trista, perquè tenia feina per primera vegada i pensava que em tutoritzarien, però no va ser així”, recorda. “Viure en un hotel ho gestionava de la millor manera possible, però ara, quan hi pens, em genera tristesa”, afegeix.
A banda de la manca d’habitatge s’ha de tenir en compte l’especulació dels propietaris. Guillem Mut també és docent a Eivissa: “M’he arribat a trobar amb habitacions per 600 euros en pisos sense reformar”, assenyala. Enguany ha optat per una nova estratègia: “Em deixaran estar en un pis, perquè no en tenc i no em vull ficar a qualsevol lloc”, diu. Una reclamació compartida pels docents consultats és que si un interí renuncia a una plaça perquè no troba casa, no se’l penalitzi, així com que s’apugi el complement de residència (ara voreja els 100 euros mensuals).
Aquesta és també una de les demandes dels sindicats. Tant CCOO com Alternativa reclamen la regulació dels lloguers i que s’habiliti la residència militar de Sant Antoni, els habitatges militars de Vila o la comandància de sa Coma. D’altra banda, “es podrien signar acords amb els hotels perquè obrin a l’hivern”, assenyala Mario Devis, de CCOO. Llanos Calvo, d’Alternativa, demana al Consell que “suprimeixi llicències de lloguer turístic”. Si no es prenen mesures, avisa Piña, "arribarà un punt que cap docent voldrà venir". De fet, “l’IES Balàfia comença el curs i, per ara, li falten 15 professors”, afegeix Calvo.