Es disparen les baixes mèdiques entre els docents: 50.000 més ara que fa sis anys

Barcelona"La percepció és claríssima i cada cop que un dels nostres formadors o un professor associat torna d'una escola o institut la frase que s'acostuma a repetir és: mare meva, com està el tema", reconeix Mar Hurtado, que ha estat mestra durant més de tres dècades i ara presideix la històrica Associació de Mestres Rosa Sensat. El que fins ara era una percepció i un rumor generalitzat, les dades demostren que és una realitat preocupant. El nombre de baixes mèdiques de docents a Catalunya s'ha disparat, almenys, des del 2018. Segons les dades del Govern a les quals ha tingut accés l'ARA mitjançant una petició de transparència, l'any passat hi va haver més del doble de baixes mèdiques al sistema educatiu català que fa sis anys.

En concret, l'administració ha passat de gestionar una mitjana de 30.000 baixes mèdiques durant el 2018 a més de 80.000 anuals tant el 2022 com el 2023. Aquest augment ha comportat la petició i tramitació de 50.000 baixes mèdiques més de mestres i professors els últims dos anys respecte a abans de la pandèmia, cosa que suposa que les incapacitats temporals s'han disparat un 150%. En aquest mateix període, el sistema educatiu públic de Catalunya ha passat de tenir gairebé 81.356 professionals en actiu a principi de 2018, a tenir-ne 93.658 a l'inici del 2023, segons les mateixes dades obtingudes per petició de transparència.

L'evolució d'aquest augment de baixes no ha estat lineal, sinó que hi ha dos punts d'inflexió clars. L'augment de les baixes mèdiques comença el 2019, just abans de la pandèmia, amb la notificació de gairebé 20.000 baixes més que l'any anterior. Ara bé, després de la pandèmia es produeix el canvi de tendència dràstic: mentre que l'any 2021 es van registrar gairebé les mateixes baixes que el 2019 –amb una variació de només un miler de sol·licituds i superant les 51.000–, el 2022 es va arribar a 85.103 baixes mèdiques en tot l'any.

Aquest 2024, que encara no ha acabat, la tendència no ha canviat. Entre gener i setembre s'havien registrat un total de 63.994 baixes, el doble que en tot l'any 2018 i, tenint en compte que els darrers dos anys entre octubre i desembre s'han sol·licitat més de 20.000 baixes al sector educatiu, és probable que enguany es torni a superar el llindar de les 80.000 baixes a escoles i instituts. Tot i això, cal tenir en compte que les baixes poden ser més curtes o més llargues en funció de la gravetat de la situació i que un docent, igual que qualsevol altre treballador, pot necessitar demanar la baixa més d'un cop l'any.

El departament d'Educació i Formació Professional ha declinat fer declaracions i valoracions a l'ARA sobre el canvi de tendència de les baixes al sector.

Falta de mans i d'equip

Però què hi ha darrere d'aquest creixement tan dràstic de professionals que han necessitat agafar la baixa i deixar les aules, i que també fa entendre els problemes per cobrir substitucions que viu constantment el sistema?

Des d'USTEC, el sindicat majoritari en el sector educatiu, la portaveu Iolanda Segura també atribueix aquest increment de baixes a un augment de la precarietat docent i a l'angoixa que poden haver viscut els docents durant els processos d'estabilització. "Hi havia molta pressió perquè s'havia de treure la plaça i hi havia la por de perdre la feina. Tot ha comportat un terrible estrès entre el col·lectiu, sobretot interí i hi ha gent que no ha pogut suportar la pressió i ha agafat la baixa per ansietat", assegura. Segura encara esgrimeix un motiu més que no té res a veure amb l'ambient educatiu, sinó amb la planificació familiar. "Molts professors novells són dones que en el moment que s'estabilitzen tenen edat de tenir fills i, per tant, som un sector que tenim moltes baixes per embaràs i maternitat".

"No tot es pot reduir a dir que els professors estan cremats, ja que, normalment, en educació les coses no funcionen amb una dinàmica de causa-efecte directa", exposa la presidenta de Rosa Sensat, que aclareix que, tot i no haver fet una anàlisi exhaustiva, des de l'associació sí que han posat aquesta problemàtica diverses vegades sobre la taula. De fet, apunta a quatre grans motius: la incapacitat del sistema per adaptar-se a l'augment de complexitat a les aules; la falta de consens en l'àmbit pedagògic; la sobresaturació de les direccions i la pèrdua de reconeixement social sumat a l'augment de l'exigència d'algunes famílies.

"No podem atendre la realitat que tenim a les aules de la mateixa manera que ho hem fet sempre, perquè ara la realitat és una altra. Per tant, el que ens servia abans, ara ja no ens serveix", descriu Hurtado. I insisteix: "Hi ha tot un procés de canvi que potser no estem fent prou bé. No s'ha fet una anàlisi profunda per poder actuar de forma efectiva". En aquest sentit, apunta que, a part d'una bona diagnosi de les necessitats a l'aula, continua havent-hi una manca de recursos. "Abans, una classe de 30 alumnes d'institut, més o menys, la portaves bé. Ara hi ha una diversitat tan bèstia i es requereix una atenció individualitzada tan gran que amb una sola persona no n'hi ha prou. Amb la complexitat actual necessitem un increment de recursos", afirma.

Segons Hurtado, aquesta falta de mans i el pols constant que s'ha viscut especialment els darrers dos anys respecte a com ha de ser el projecte educatiu de cada escola i institut acaba fent que el docent "no gaudeixi de la seva feina i això li acabi passant factura". A això cal sumar un nou factor que el sector educatiu fa temps que alerta: la funció de les direccions escolars ha quedat desdibuixada, en part perquè han d'assumir una gran quantitat de gestions burocràtiques. El mateix departament d'Educació ha anunciat recentment la posada en marxa d'un pla per "desburocratitzar els centres". Tot plegat fa que "la soledat del mestre creixi juntament amb la falta de sensació de formar part d'un equip", apunta la mestra. Hi coincideix la portaveu d'USTEC, si bé assegura que, a parer seu, s'ha perdut democràcia als centres i hi ha hagut "un augment de l'autoritarisme que han pagat els claustres, que viuen situacions de pressió".

"No hem sabut transmetre les dificultats que tenim"

Més enllà de les necessitats del sistema, des de l'associació de mestres tampoc són aliens a una realitat evident com és que els mals resultats educatius han fet que el focus es posi en la feina dels docents. "Està creixent el poc reconeixement social cap a la nostra professió", lamenta Hurtado, que admet que han notat un augment de l'exigència per part de les famílies. "Hi ha un xoc important. A la docència, el pitjor que ens pot passar és la pèrdua de confiança de les famílies cap als instituts i a les escoles. Això fa que et sentis qüestionat com a professor i com a mestre i és una pressió bestial".

Ara bé, la presidenta de Rosa Sensat puntualitza que això no és una crítica àmplia contra les famílies i afegeix: "Potser no hem sabut transmetre les dificultats que tenim". "La societat veu els retrets que ens fem els uns als altres i pensen: aquests només volen vacances, tenen poca feina i bon horari... Aquesta no és la nostra realitat, però hem tingut un debat poc profund que ha fet que aquesta sensació qualli a la societat. Ens hem d'aturar i explicar-ho bé", conclou.