Es dispara el nombre de nous alumnes a les universitats que han eliminat la prova d'aptitud per ser mestre

BarcelonaLa decisió de dues universitats privades catalanes de deixar de fer obligatòries les proves d'aptitud per poder entrar en un grau per ser mestre ja ha tingut les primeres conseqüències. Aquest ha estat el primer curs en què la Universitat Ramon Llull-Blanquerna (URL) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) s'han desmarcat del pacte assolit fa vuit anys entre totes les universitats del país per fer que tothom qui vulgui cursar un grau universitari que l'habiliti per ser mestre, a part de superar la nota de tall de la selectivitat, hagi de passar una prova d'aptitud personal (PAP).

Aquest curs 2023-2024 els aspirants a mestre podien triar entre anar a una universitat pública passant pel filtre de les PAP o, si les suspenien o directament preferien no fer-les, optar per fer el grau d'educació infantil o educació primària a la URL o la UIC. El resultat d'aquest canvi ha estat el següent: en només un any, el nombre d'estudiants que han començat un grau d'educació en una d'aquestes dues universitats s'ha duplicat.

Segons les dades del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) recollides per Unportal, el curs 2022-2023 (quan encara s'havien de passar les PAP a totes les universitats) fins a 189 estudiants van començar un grau d'educació en un d'aquests dos centres privats. En canvi, el curs actual la xifra s'ha enfilat fins als 366. Blanquerna ha estat la universitat que més ha notat aquest increment i ha passat de 141 estudiants que van iniciar un grau de formació de mestres el curs passat a 288 el curs vigent. La UIC també ha experimentat un augment de la matrícula, tot i que l’ascens és menys cridaner. Si el 2022 van ingressar 48 nous alumnes als títols d'infantil i primària, aquest any se n’han incorporat 78.

De fet, l'increment de matrícula era un dels objectius que buscava Blanquerna quan l'any 2022 va demanar a l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) que els deixés acceptar alumnes que haguessin suspès les proves d'aptitud a canvi d'exigir-la una mica més endavant, al final del primer curs del grau. En aquell moment, el centre va plantejar la proposta per intentar salvar la progressiva pèrdua de matriculacions a l'haver detectat que alumnes "amb una vocació forta" es decidien per matricular-se en universitats de fora de Catalunya que no exigeixen les PAP (només les universitats catalanes i les de les Balears les demanen). Les mateixes dades recollides per Unportal indicarien un canvi de tendència, perquè entre el curs 2021-2022 i el 2022-2023 Blanquerna "va perdre" una desena de nous aspirants a mestre, mentre que entre el curs passat i l'actual "n'ha guanyat" més d'un centenar.

El "càstig" de mantenir la prova

Per contra, sembla que el fet d'haver-se mantingut fidels al compromís de fer que els aspirants a mestre hagin d'aprovar les PAP per accedir a un grau d'educació pot haver perjudicat les altres dues universitats privades catalanes que ofereixen aquests estudis. Segons les mateixes dades, mentre aquest curs la URL i la UIC han vist com es disparaven els ingressos als graus d'educació, la Universitat Abat Oliba (UAO) ha viscut una davallada de nous alumnes que volen ser mestre i ha passat de 61 nous estudiants a 40 en només un any. En el mateix sentit, la Universitat de Vic (UVic-UCC) ha perdut la meitat de nous alumnes d'educació infantil al campus de Vic (ha passat de 36 a 18), però ha mantingut el nombre d'admesos del mateix grau al campus de Manresa.

En canvi, les universitats públiques no han notat una davallada de nous alumnes dels graus d'educació, però cal tenir en compte que les condicions per entrar-hi són diferents: les públiques demanen les PAP i, en la majoria de facultats, una nota superior al 7 a la selectivitat, però ofereixen un preu de matrícula més assequible. En canvi, a les universitats privades es pot accedir a la majoria de graus amb un 5 sobre 14 a les PAU, però el preu de les matrícules s'enfila molt més.

Les dades de l'increment d'aspirants a mestre que opten per anar a una universitat que no els demani haver superat les PAP arriben quan els mals resultats de Catalunya a les proves PISA han fet saltar les alarmes sobre si la formació inicial dels docents que després estan a l'aula és l'adequada. El canvi també arriba després que en l'última edició de les proves d'aptitud s'obtingués el percentatge de suspesos més alt de la història de les PAP, només superat pels resultats de l'edició celebrada just a la sortida de la pandèmia.

Tot i l'alt percentatge de suspesos, el coordinador de les PAP, Josep Maria Cornardó, ja va insistir a l'ARA que aquestes proves no eren "un obstacle per estroncar vocacions" i que l'estudiant que no les superava tenia "mancances importants en la seva trajectòria acadèmica". També va explicar que actualment s'està estudiant fer canvis en les proves per poder avaluar en els futurs mestres aspectes com el lideratge, l'empatia, els valors socials i la tolerància.