Els directors avalen l’acord sobre la llengua i demanen confiança

Lluny dels tribunals que emeten sentències que imposen un 25% de castellà a l'escola i dels despatxos de polítics que fan i desfan acords sobre la llengua, escoles i instituts intenten seguir amb el dia a dia i protegir-se del temporal judicial i polític que tenen a sobre, i que amenaça amb fer-se cada vegada més gran. Els directors dels centres educatius, resignats davant la trifulga política constant sobre el model lingüístic a l'escola, avisen que reclamar un percentatge concret és "antipedagògic", defensen la immersió com la millor metodologia i, en general, avalen el pacte a quatre bandes anunciat dijous. I, en un avís per a navegants, demanen a les administracions que no deixin sols els mestres i professors i que pensin més en els alumnes.

"Es proposa modificar una llei que pretén trampejar una sentència injusta", resumeix, ras i curt, Pau Canut, director de l'Escola Miquel Utrillo de Sitges, que lamenta que l'acord per refer la llei –que manté el català com a llengua vehicular i inclou que el castellà ha de ser "emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre"– "no sigui per millorar l'educació ni s'hagi fet pensant en els nens". Canut creu que el Govern ha buscat una "escletxa legal" per deixar clar que aprendre les llengües d'acord amb un percentatge "és retrògrad" i vol evidenciar-ho amb l'aplicació dels nous currículums, que empenyen cap a un aprenentatge més globalitzat deixant enrere les matèries. "Per nosaltres seria molt complicat aplicar el 25%. ¿Com impartim una matèria més en castellà, si treballem per projectes?", es planteja Canut. Posa exemples concrets de la ridiculesa de comptar els minuts d'aprenentatge d'una llengua o una altra: "Fent una recerca, els nens miren vídeos en català, en castellà i en anglès, llegeixen articles de l'ARA i d'El País indistintament, i si es tenen en compte les hores del pati, que a primària són lectives, ja faríem el 25% de castellà perquè és el que els nens parlen al pati".

A l'Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes s'han arribat a plantejar què faran si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no en té prou amb els arguments del departament d'Educació i obliga definitivament tots els centres a fer un quart de l'horari en castellà. "No podem fer una assignatura més en castellà perquè treballem amb totes les matèries interrelacionades, així que faríem un projecte sencer en aquesta llengua. Aplicar aquest 25% és molt pitjor que el que intenta fer l'anàlisi del Govern, que diu que els alumnes han de fer castellà però que la llengua vehicular és el català", explica la directora, Susanna Soler. Admet que d'entrada es va "espantar i preocupar" pels titulars i les reaccions que hi va haver després de l'acord anunciat al Parlament, però diu que amb els dies ho ha acabat veient com una "aposta estratègica" dels partits. "Crec que pot anar bé, que el departament està buscant cobertura jurídica perquè estava en fals", opina, i recorda que des de fa anys els currículums catalans s'han portat reiteradament a la justícia: "I això el Govern no s'ho pot permetre, perquè ha d'estar sempre defensant-se i no pot avançar".

Dotze anys amb el català a l'escola en fals

Demanen protecció a la conselleria

Soler, però, dubta que la modificació de la llei doni més protecció als directors. "Al contrari, ens dona més feina", diu, perquè, en virtut de l'autonomia de centres, cada escola haurà de decidir com organitza l'aprenentatge de les llengües en funció del seu context sociolingüístic. Al Montgròs ja han començat a fer un estudi, a partir dels resultats de les proves de competències bàsiques i dels exàmens de la selectivitat, i ja tenen una primera conclusió: "Hem de protegir molt el català i fer accions en pro de la nostra llengua". És per això que demana a la conselleria que no els deixi "desemparats": "El Govern ens ha de donar un marc d'actuació i una protecció, ens ha de deixar fer, i després avaluar".

És el mateix que demana Oriol Blancher, director de l'Escola Ipsi de Barcelona i president de l'Agrupació Escolar Catalana: "El Govern s'equivocaria si permet que els projectes lingüístics siguin molt oberts, perquè voldria dir que totes les matèries es podrien fer en castellà. S'ha de determinar quins són els límits de manera que les escoles quedin protegides", apunta. En aquesta línia, Blancher no veu gens malament l'acord anunciat dijous: "La llei, a la pràctica, no fa massa canvis perquè posa per escrit el que ja s'estava fent, i dona resposta per evitar aplicar el 25%, que és una barbaritat des del punt de vista lingüístic i pedagògic". "Hem de fer confiança als docents i als projectes educatius que faran", afirma.

Els directors admeten que la immersió, malgrat que és "la millor pedagogia per garantir la igualtat d'oportunitats", amb els anys s'ha deixat d'aplicar escrupolosament. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va ser el primer a admetre, en una entrevista a l'ARA, que "no tots els professors fan les classes en català". Hi ha molts factors que ho expliquen: preferències lingüístiques dels docents, facilitat per entendre's en una aula on hi ha orígens molt diversos, relaxament de l'administració per fer complir la immersió i, fonamentalment, que l'escola és permeable al que passa al seu entorn: si més enllà de les parets del centre baixa l'ús social del català, com està passant, és gairebé inevitable que també passi dins. Per això, els directors reclamen accions globals. "Independentment de les sentències del 25%, el català està fotut i l'escola sola no ho pot arreglar", avisa Canut.

L'Associació de Mestres Rosa Sensat també ha afirmat aquests dies que "l'escola no ho pot tot", però ha reclamat que el català sigui la llengua vehicular "en tots els contextos educatius". "Acord de desobediència ampli de la comunitat educativa i blindatge legal necessari per no aplicar el 25%", han piulat. Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han defensat l'autonomia de centres que permet "flexibilitzar" l'acció educativa i han demanat a centres educatius i docents que "segueixin construint el model d'escola catalana". Per sort o per desgràcia, tot i que la ingerència dels tribunals a l'escola és enorme, també ho és la distància pràctica que hi ha entre els dos mons. Així, de la mateixa manera que s'ha anat perdent el català com a llengua vehicular i ningú era allà per controlar-ho, tampoc ningú podrà impedir el que acabi passant a cada aula del país si s'acaba executant el 25% de castellà.

Dossier Quina escola tindrem el curs que ve?

Següent

Com aprendrà el teu fill a partir del curs que ve?

Vés a l’ÍNDEX