La despesa en classes particulars es triplica en deu anys: un de cada quatre alumnes va a repàs

BarcelonaS'anomena "educació a l'ombra". Són les classes no formals ni regulades que els alumnes fan en horari extraescolar, per les quals no reben cap diploma ni certificat i que es paguen i cobren en negre. Per primera vegada un estudi ha calculat el pes de les classes de repàs a Espanya: el 24% dels nens en fan i, esquivant els efectes de les crisis econòmiques, la inversió de les famílies s'ha triplicat en una dècada, dels 246 milions d'euros que s'hi van invertir el 2006 als 732 del 2017. "Ha passat de ser un bé de luxe a un bé de primera necessitat", afirma l'estudi, elaborat per l'analista del Centre de Polítiques Econòmiques (EsadeEcPol) Juan Manuel Moreno. Segons l'informe, cada família espanyola paga de mitjana 751 euros anuals per les classes particulars.

En el fons, encara existeix una enorme bretxa social: les famílies riques hi gasten cinc vegades més que les que són més pobres. Ara bé, també és cert que una de les conclusions que més ha sorprès l'autor és que, proporcionalment, on més creix la inversió és entre les famílies amb rendes mitjanes o mitjanes-baixes. Fins i tot durant la pandèmia, quan en general les famílies van estalviar força, la despesa de les llars més pobres en les classes de repàs "es va veure afectada mínimament". "Té sentit que la momentània reducció de l'oferta de l'educació a l'ombra tingui més impacte sobre qui més gasta, però segueix sorprenent que la inversió es resistís entre qui té menys poder adquisitiu", sosté l'informe.

Hi ha diversos motius que ho expliquen, com per exemple "la consciència cada vegada més generalitzada" en totes les classes socials que invertir en classes de repàs és una "condició per assegurar l'accés a les oportunitats de futur dels fills", la "percepció creixent" que la qualitat de les escoles "ha baixat i cal compensar-ho", la competència més gran per entrar a les universitats, el fet que les famílies tinguin cada vegada menys fills i, per tant, més diners per invertir en cadascun d'ells o el poc temps de les famílies per ajudar amb els deures escolars.

"Paràsits" de l'educació

L'estudi alerta dels riscos que el creixement excessiu d'aquest sector "parasiti" l'educació que es fa a l'escola i l'institut: les desigualtats educatives podrien accentuar-se, sobretot si es creen "incentius perversos" i es deixa de considerar imprescindible incrementar el finançament públic a l'educació formal. "Augmentar la confiança pública en les escoles serà la via per evitar que l'educació a l'ombra s'imposi com a norma social", diu l'autor, que proposa polítiques educatives de gran abast, sobretot en matèria d'avaluació, certificats, orientació i itineraris formatius variables per aconseguir-ho. És a dir, millorar l'oferta de l'educació formal per contenir la demanda de la informal.