Les desigualtats entre l'alumnat s'eixamplen

BarcelonaL'informe PISA ha evidenciat un empitjorament generalitzat del rendiment dels alumnes catalans en competències matemàtiques, científiques i de comprensió lectora. Però la radiografia també mostra com des del 2019 s'ha eixamplat la bretxa entre els alumnes en funció de la seva procedència i de la renda de les seves famílies: els adolescents amb una renda alta obtenen millor rendiment que els de famílies vulnerables i entre un alumne nadiu i un immigrant hi pot haver una diferència de més de dos cursos, tant en matemàtiques i comprensió lectora (43 punts de diferència) com en competències científiques (46 punts).

Falla el model educatiu, el treball per projectes? "No", coincideixen el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miguel Ángel Alegre, i la directora de l'Institut-Escola El Til·ler de Barcelona, Domi Vinyas. "Quan el context no ajuda, les desigualtats tenen molt de pes", apunta el primer. En termes generals, Alegre considera que els resultats PISA exigeixen "una política en majúscules" a l'hora de potenciar "l'equitat en l'assignació de recursos" en tots els centres per revertir aquesta bretxa. No només injectant més diners en totes les escoles i instituts, sinó també "dotant-los d'un nombre més gran" de docents especialistes i tècnics de mediació i acompanyament, com ja es fa en els centres d'alta complexitat. El reforç de la plantilla de docents, afegeix, s'ha de fer sobretot en l'àmbit de les matemàtiques, per poder "reduir" la ràtio d'alumnes per cada professor.

El model dels centres d'alta complexitat el coneix molt bé Vinyas, que en dirigeix un. "Ja tenim grups més petits que mai, dotacions de més personal, tècnics d’integració emocional i de suport", apunta. Per a la directora, però, "la realitat actual demana encara més acompanyament" i la bretxa s'ha fet tan gran que els recursos no poden arribar de manera sostinguda, sinó que cal una injecció urgent: "L'escola requereix altres temps, mesures que impactin de manera més ràpida, perquè els temps dels infants són més ràpids", subratlla.

Més enllà dels recursos urgents, a l'hora d'encongir la desigualtat entre alumnes nadius i nouvinguts, Alegre també subratlla que "cal tornar a apostar" per recuperar les aules d'acollida. Si bé aquest curs el departament d'Educació ha posat en marxa un sistema d'aules d'acollida exprés, on els alumnes nouvinguts aprenen la llengua i s'integren abans d'inserir-se al centre on acabaran fent tot el curs, Alegre considera que en calen més als mateixos centres.

Pel que fa a la bretxa econòmica entre alumnes, el cap de projectes de la Bofill recorda que l'alumnat que prové de famílies amb més recursos, té tres vegades més possibilitats de fer extraescolars que un estudiant que no disposa d'aquest coixí al darrere. "En el cas de la secundària, aquesta diferència és encara més flagrant, perquè els horaris per gaudir d’aquestes activitats [fan jornada intensiva] encara són més llargs", subratlla.

Segregació

Una altra de les diferències que s'accentuen en l'últim informe PISA és la desigualtat de rendiment entre els alumnes de les escoles públiques i les escoles concertades o privades. En totes les matèries els centres privats treuen entre 36 i 37 punts més que els públics. "Tenim un dels nivells de segregació econòmica més elevats d'Espanya", constata el cap de projectes de la Fundació Bofill. Malgrat tot, també apunta que la bretxa s'encongeix si la comparativa no es fa en genèric sinó entre alumnes amb un mateix nivell econòmic. "Cal vetllar perquè les diferències entre públics i privats disminueixin de totes totes. I alhora, assignar més recursos als centres desafavorits", conclou Alegre, que demana "apostar per polítiques que lluitin" contra la segregació: "Que el departament acompanyi tots els centres educatius en la transformació curricular, que les avaluacions que es fan serveixin per a alguna cosa, cal potenciar la formació del professorat i comptar amb una inspecció més propera", conclou Alegre.

Per a Vinyas, el percentatge "elevadíssim" d'alumnat nouvingut que concentren alguns centres "fa més evident la manca d'equitat", no només entre centres concertats i públics, sinó també entre els mateixos centres públics. En aquest sentit, subratlla que el sistema educatiu "no es pot permetre projectes de diferents velocitats". Tot i insistir que el model pedagògic català és el correcte, també opina que les escoles de màxima complexitat com la seva necessiten la implicació de tots els actors que participen en l'educació d'infants i joves, des de les administracions a les famílies, passant pels mateixos docents. "Ha de ser un repte conjunt per a tothom", conclou.