TarragonaDurant tot l'any 2020, només 40 funcionaris de la Generalitat van demanar que s'activés el protocol per assetjament psicològic a la feina, una xifra modesta si tenim en compte que a Catalunya hi ha 244.000 treballadors que depenen d'aquesta institució. Però, any rere any, la xifra ha anat creixent i aquest últim, que encara no ha acabat, a la Generalitat ja li han arribat 178 denúncies, fet que suposa un increment del 354%. D'entre tots els funcionaris de la Generalitat que consideren que estan patint assetjament a la feina destaquen especialment els professors, que han passat de tramitar 19 denúncies en tot el 2020 a 127 aquest 2024. És a dir, s’ha registrat un augment de denúncies del 568% per part d’aquest col·lectiu.
Sol·licituts presentades pel Protocol de prevenció de l'assetjament psicològic
Aquestes dades, a les quals ha tingut accés l’ARA, són de la mateixa Generalitat, en una resposta de la direcció general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques a una consulta feta pel sindicat CGT, que sospitava que l'increment de denúncies era alarmant. Aquest fort increment, però, gairebé no ha tingut incidència sobre els centres escolars: de les 441 peticions presentades des del 2020, només se n'han admès a tràmit 82, un cribratge que ha indignat els representants dels treballadors.
Crítiques sindicals
Des de la CGT consideren que la situació és "insostenible" i adverteixen que "els educadors no es poden centrar en educar bé si són assetjats", segons Pere Timoner, representant de la CGT - Educació a les Terres de l’Ebre. Timoner recorda els mals resultats dels alumnes catalans a l'informe PISA –Catalunya és la cinquena comunitat amb pitjor nota– i apunta que aquesta situació és per culpa de l'infrafinançament reconegut pel mateix Govern. De fet, el crit d'alerta dels docents davant l'augment de tensió als centres per la falta de mans ha estat constant en els últims anys en què la complexitat a les aules ha augmentat.
Estat de les sol·licituds
El representant sindical també assenyala, com un dels motius darrere l'augment de denúncies, el decret de plantilles, que atorga a les direccions dels centres "la facultat d’intervenir en la definició de la plantilla docent i en l’assignació de perfils singulars en determinats llocs de treball d’acord amb el projecte educatiu". Aquesta autonomia, que moltes direccions han celebrat perquè permet retenir alguns professionals per garantir una certa estabilitat als equips docents, així com apostar pels perfils que encaixen més en les necessitats concretes d'un centre, per Timoner, en canvi, provoca que, en alguns casos, "els directors no triïn els millors docents, sinó els més obedients, els que no protesten ni fan vagues". El portaveu sindical també lamenta que "abans era el claustre qui triava la direcció i ara és la direcció qui tria el claustre".
Segons els sindicats, aquesta nova realitat ha tensat encara més la feina dels mestres. "Hi ha una direcció a l’Ebre que té una desena de denúncies per assetjament, de persones diferents, i la Inspecció no fa res", denuncia Timoner. La conclusió de Pere Borrull, delegat de la Intersindical a les Terres de l'Ebre, és similar: "Hi ha direccions molt bones, però també és cert que cada cop n'hi ha més que no fan les coses bé i que estan blindades pel decret, i que tenen la seva cort". Malgrat tot, aquestes denúncies no tenen per què ser sempre contra els directors dels centres, ja que, en alguns casos, també es denuncia assetjament per part dels companys de feina.
Fonts del departament d'Educació desvinculen el decret de plantilles d'aquest increment exponencial de les denúncies que, diuen, no es poden valorar si no és cas per cas. Des de la conselleria asseguren que aquesta norma "no genera cap perjudici" als professors i que "en cap cas empara" cap mena d'assetjament. Pel que fa a les sol·licituds, apunten que pot ser que un únic professor hagi denunciat que pateix assetjament per part de diferents companys.
El decret que té els sindicats en peu de guerra es va aprovar l'any 2014, quan Irene Rigau (CiU) era la consellera del departament d'Ensenyament, i s'ha anat desplegant al llarg dels anys. L'objectiu d'aquesta norma –que sempre ha tingut els sindicats en contra– era donar més poder els directors per triar el seu equip docent i, així, incrementar la cohesió dels professionals dels centres.
Com funciona el protocol d'assatjament?
L’Àrea d’Inspecció General de Serveis de Personal, que depèn del departament de la Presidència, disposa d’una unitat tècnica formada per personal expert en temes d’assetjament laboral i sexual que rep les sol·licituds dels funcionaris i valora els fets denunciats. Mitjançant una entrevista personal amb el sol·licitant, es determina l’existència d’elements constitutius d’assetjament psicològic laboral.
Si en veuen indicis, un equip format per personal tècnic de la Inspecció General de Serveis de Personal i per personal del departament afectat inicia la investigació. En cas que es consideri que no hi ha indicis, no s'admet la sol·licitud i es redacta un informe que es trasllada al departament afectat i es fa un seguiment.
Els criteris que s’apliquen per decidir si hi ha indicis d’assetjament es van aprovar a la Comissió Paritària General de Prevenció, una comissió conformada pels sindicats i els departaments en què estan representats tots els col·lectius de la Generalitat, el 12 de juliol del 2023.
Fa poques setmanes, el sindicat USTEC-STEs (IAC) presentava els resultats d'una enquesta en la qual havien participat 14.000 docents en què s'advertia que el 36% dels professionals està disposat a deixar la professió i que més de la meitat d'aquests es plantegen abandonar-la en un termini d'entre 5 i 10 anys. Les noves dades sobre les denúncies per assetjament són una altra mostra del malestar que expressen els docents.
