La prohibició del mòbil ha marcat l'inici de curs: "Deixa-me'l una estona més!"

BarcelonaQuan encara faltaven més de 20 minuts perquè sonés el timbre que marca l'inici de les classes, la plaça davant de l'institut escola Arts de Barcelona ja era plena a vessar. Selfies, algun vídeo a un volum més alt de l'habitual i molts pares que volien immortalitzar el moment en què els més petits comencen –o tornen–  a l'escola. Aquesta mena de carta blanca amb els mòbils, però, no ha durat gaire: avui comença el primer curs en què l'ús dels mòbils per part dels estudiants estarà regulat. "Deixa-me'l una estona més!", reclamava la Maria a la seva mare. La dona explica que la seva filla farà 2n d'ESO i l'única manera d'aconseguir venir puntuals havia estat pactar que podria fer servir el mòbil fins que arribessin a l'institut, però que un cop fossin davant de la porta ella se l'emportaria.

Escenes similars s'han repetit en diferents racons de la plaça. “Escric això i ja està”, li implorava un adolescent al seu pare que s'ho mirava amb una mica més d'indiferència. "Sap que si avui hi ha problemes, demà el mòbil es quedarà a casa des del minut u", ha advertit contundent l'home. En canvi, altres han estat més pràctics. En Reihn i en Marc s'acabaven de retrobar després de les vacances amb una abraçada tímida i ràpida donant-se un parell de copets a l'esquena. Avui comencen 1r d'ESO, però ja es coneixien de primària. "A mi m'encantaria portar el mòbil nou, però directament l'he deixat a casa. No em serveix de res tenir-lo a la motxilla i així no se’m gasta la bateria", reconeixia amb franquesa.

A part del mòbil, la segona disputa d'aquest dilluns ha estat què fer amb el jersei. Després de les pluges d'aquest cap de setmana a primera hora del matí encara refrescava, però l'emoció i les corredisses per trobar els amics de punta a punta de la plaça de davant de l'escola ha fet que molts nens –i també alguns més grans– s'acaloressin amb rapidesa. "Tu l'hi deixes a la motxilla o te l'emportes?", preguntava una dona a una altra, amb una jaqueta de xandall a la mà. El seu fill, d'uns cinc anys, acabava de creuar mitja plaça cridant "és el Marc Gómez, és el Marc Gómez!", fent referència al company de classe que acabava de reconèixer de lluny.

Amb els més petits, el problema no ha estat ni el jersei ni el mòbil, sinó desenganxar-se dels pares. És el cas de la Marta, una nena de quatre anys que estava aferrada a la cama de sa mare mentre s'aguantava la respiració per no plorar. Anava amb una diadema d'unicorn i el seu pare li ha recordat: "hem quedat que podries portar la diadema si no ploràvem, oi?". Al costat, la mare reia comentant la jugada amb una altra dona. "Li he preguntat si volia veure els amics i directament m'ha dit que no... suposo que això vol dir que ha estat un bon estiu", explicava.

Inici sense vaga

Els més grans de l'institut escola Arts de Barcelona, els que no s'estrenen a primer de l'ESO i ja no els toca acompanyar els germans petits, no tenien tanta pressa per tornar. En ser el primer dia, en aquest centre de Sants han fet una entrada esglaonada per evitar aglomeracions i passades les nou del matí encara hi havia força adolescents saludant-se. La dinàmica es repetia: entre nois, un "tio" o "bro" des de lluny i algun xoc de mans; entre noies, abraçades i també algun crit d'emoció; i entre nois i noies, sobretot timidesa. Excepte el Marc, un adolescent més envalentit que no ha dubtat, decidit, a anar a saludar una companya.

La gran majoria d'adolescents d'aquest institut escola han vingut sols, però alguns pares, en ser el primer dia, han volgut acompanyar els seus fills. Un d'ells és el Marco. Ell i el seu pare s'han aturat a força metres de la porta d'entrada. L'adolescent li ha fet un petó fugaç i discretíssim abans de marxar corrent a retrobar-se amb els seus amics.

Tot i que aquests són els alumnes més grans, els professors els han rebut a la porta igual que als d'infantil i primària. A tres adolescents que anaven agafades de la mà ja els ha anat bé. Avui comencen 1r d'ESO i no sabien on havien d'anar, per això han demanat al seu professor del curs passat que els doni un cop de mà. Al costat, força docents han decidit aprofitar que el primer dia de curs es posa el focus a les escoles, per portar una samarreta groga on s'hi llegeix "SOS Educació". És l'únic record que queda dels anteriors inicis de curs que, a diferència d'aquest, van estar marcats per la convocatòria de vagues per part dels sindicats.

Col·laborar amb l'OCDE

Salvador Illa ha aprofitat l'inici del curs escolar per anunciar una de les novetats a llarg termini d'aquesta legislatura en matèria educativa: el Govern proposarà un acord de cooperació amb l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per millorar l'ensenyament a Catalunya. Una decisió que la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha aclarit en roda de premsa que és iniciativa del nou govern i no herència de l'anterior.

Tot i que encara es desconeixen els detalls d'aquesta col·laboració, fonts d'Educació confirmen a l'ARA que les converses amb l'OCDE –els creadors de les proves PISA– "ja estan en marxa" i que els tràmits per tancar l'acord de col·laboració es firmaran "properament". Mentrestant, Illa s'ha limitat a dir que la col·laboració servirà per "comptar amb els millors experts" i aconseguir millorar els resultats educatius amb l'objectiu d'assolir "l'excel·lència" i una educació "equitativa". "Volem que ens ajudin a identificar quines són les millors mesures i que ens acompanyin en el seu desplegament", ha afegit Niubó.

Qui ja ha criticat la intenció del Govern és el sindicat USTEC. En un acte per "dignificar la professió" dels docents, la portaveu del sindicat, Iolanda Segura, ha rebutjat el que ha qualificat d'"intromissió" de l'OCDE en l'àmbit educatiu. Segura ha insistit que, segons el sindicat, l'OCDE no treballa en clau pedagògica sinó "empresarial": "No considerem que hagi de ser el món empresarial qui dictamini quins han de ser els objectius de l'educació". La portaveu s'ha mostrat molt crítica amb el fet que es busqui consell en una organització com aquesta i no en la comunitat educativa, "que és qui coneix realment les necessitats a les aules". "Sortim del mercat, del neoliberalisme educatiu i fem educació des de la base", ha reclamat.