Un "dany col·lateral" del nou calendari i el desgast docent: cau la formació de mestres a l'estiu

BarcelonaUnes 700 persones han acudit aquest divendres a un acte organitzat per la Xarxa de Competències Bàsiques, del departament d'Educació, sobre avaluació. Entre dilluns i dimarts, prop de 200 persones van acudir a unes xerrades sobre la identitat docent, i la setmana vinent també hi ha formacions –sobre mentors digitals o unes jornades d'Xnet sobre seguretat digital en l'entorn escolar– que tenen un bon ritme d'inscripcions. Són les bones notícies que destaquen enmig d'una preocupació que plana sobre el sector educatiu: la forta caiguda del nombre de docents que aquest juliol faran cursos de formació. Encara no hi ha dades definitives, però la sensació generalitzada entre les entitats que fa anys que convoquen aquestes formacions és que aquest any ha sigut especialment fluix.

S'hi acumulen molts factors. "Hi ha un cansament global i un tensionament de la nostra professió", apunta Núria Larroya, nova presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRPC), que recorda que els últims cursos han estat molt marcats per la pandèmia i els efectes educatius i emocionals en els alumnes. S'hi afegeix la qüestió del calendari escolar: com que al setembre hi haurà menys temps per preparar el curs, els docents han estat cridats a anar presencialment als centres aquesta setmana, que habitualment es dedicava a la formació.

I també hi ha causes més estructurals: "La caiguda de la formació no és només a l'estiu. Després de la pandèmia, hi ha una gran oferta de cursos ràpids i online que, malgrat que estan avalats pel departament, no sé quina qualitat tenen", afegeix Mar Hurtado, la presidenta en transició de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Si abans de la pandèmia l'entitat tenia uns 300 inscrits a les escoles d'estiu (fins a 400 o 500 si es tractava d'un bon any), aquest any han fet 78 inscripcions. "No arribar als 100 ha sabut molt de greu", admet. A Rosa Sensat volen seguir apostant per les formacions presencials –"som tossuts", diu– i per oferir més assessorament als claustres en conjunt, el que es coneix com a formació en centre.

Les escoles d'estiu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (que, malgrat aquest nom, exerceix com a Col·legi de Docents), que han combinat el format presencial, híbrid i virtual, tampoc han recuperat les xifres prepandèmiques. "Hem notat una certa davallada dels inscrits, però estem contents perquè ha sigut una grata sorpresa tenir-ne 850, és un èxit", assegura Àlex Rocas, degà del Col·legi, que ho atribueix a un "exercici de responsabilitat" dels docents. Tot i això, Rocas vol que les escoles d'estiu recuperin el ritme d'abans del covid i, per aconseguir-ho, reclama dues coses: que l'administració segueixi incrementant el pressupost per a la formació permanent del professorat i que "es normalitzin les relacions" entre la conselleria i els sindicats. "Un factor determinant per tenir un sistema educatiu de qualitat és una bona formació docent", argumenta, i insisteix que una bona manera d'assolir-ho també és evitar aquest desgast entre els professionals de l'educació.

Cansament i tensió

"Els docents que aquest any no s'han format no és perquè estiguin enfadats o rebotats amb el departament, sinó perquè no poden més i no tenen temps per fer-ho", indica Mariona Massip, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i formadora de docents. A parer seu, la caiguda del nombre d'interessats en els cursos de formació, que ha provocat anul·lacions de cursos que ella havia d'impartir, és un "dany col·lateral" dels canvis al calendari escolar. A Massip li preocupa que el que ha passat aquest estiu marqui tendència i s'arrossegui els pròxims anys, i per evitar-ho reclama que s'explorin facilitats perquè mestres i professors tinguin temps per formar-se. "Es podria valorar alliberar-los algunes hores durant el curs", planteja. El que sigui, diu, però no donar per perduda la formació del professorat: "És impensable un sistema educatiu de qualitat si els docents no es formen", afirma.

Al departament d'Educació asseguren que estan disposats a parlar de com promocionar més la formació. El director general d'Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, s'obre a "fixar" una mica més per llei com i quantes hores haurien de formar-se els mestres. La llei d'educació de Catalunya estableix que la formació permanent "és un dret i un deure" del professorat i també una "responsabilitat", però a la pràctica mai s'ha desenvolupat aquest article i, per tant, l'obligació de fer cursos no està regulada per cap normativa. Ara bé, en alguns casos sí que hi ha un condicionant econòmic al darrere, en el cas dels docents que volen aconseguir els estadis de docència (els triennis i sexennis) o dels interins substituts que només si fan 30 hores de formació cobren el juliol. L'ARA va publicar fa unes setmanes, amb dades extretes gràcies a una petició al portal de transparència de la Generalitat, que el 29,3% dels docents actius a Catalunya van fer alguna activitat l'estiu passat, el doble que fa deu anys. Sembla que, com temien els sindicats i les entitats, els canvis al calendari escolar han fet que aquest rècord se'n ressenti.