Cursar el grau universitari més barat costa el doble a Catalunya que a Astúries

BarcelonaCatalunya és la comunitat autònoma amb el preu mínim per matricular-se a un grau universitari més elevat de tot l'Estat. Això vol dir que estudiar un grau de l'àmbit d'arts i humanitats –que generalment són els més assequibles– a Catalunya costa més del doble que fer-ho a Astúries, on hi ha les carreres més barates. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Preus públics de matrícula: ja està?, elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari, en què s'analitza l'evolució i la comparació dels preus dels estudis universitaris a tot Espanya.

Tot i que Catalunya és la comunitat que més ha reduït els preus dels graus universitaris –la mitjana és d'una rebaixa d'un 43% en els últims quatre anys–, aquest curs el preu mínim per cursar un grau és de 1.061 euros, 46 euros més que Madrid, que ocupa la segona posició del rànquing, i 543 euros més que Astúries, on el preu mínim és el més baix. De fet, Catalunya i Madrid són les úniques on no hi ha cap grau universitari que costi menys de 1.000 euros. Cal tenir en compte, però, que Catalunya té les tres universitats públiques més ben valorades de tot l'Estat als rànquings mundials (UPF, UAB i UB).

A l'altre plat de la balança, la Rioja és la comunitat amb un preu màxim de matrícula més alt –que normalment correspon a les de l'àmbit sanitari–, amb 1.361 euros, molt lluny d'Andalusia, que és l'única comunitat que estableix el mateix preu per a tots els graus universitaris (757 euros).

L'informe de l'OSU també alerta que més del 90% dels màsters han quedat fora dels acords de reducció de preus que en els últims anys la Conferència General de Política Universitària (CGPU) havia establert. El motiu és que els pactes regulaven els màsters habilitants –que són els que es requereixen obligatòriament per exercir una professió, com passa en els casos dels màsters de professorat, d'arquitectura o de psicologia sanitària–, que només representen el 7% de l'oferta. Més enllà d'aquesta falta d'acord, Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, el País Valencià i la Rioja sí que van optar per rebaixar les taxes dels màsters. De fet, Catalunya va ser la que més ho va fer –un 60%– i amb un preu de 1.108 euros per la matrícula d'un màster habilitant i de 1.660 euros per un màster no vinculat a l'exercici d'una professió regulada, es troba en una posició intermèdia en comparació amb la resta de comunitats. El preu de màster públic més car és a Múrcia, on la matrícula pot arribar a costar fins a 2.818 euros per curs, i en canvi a Andalusia hi ha els més econòmics, amb un preu fix de 757 euros per curs.

Els doctorats més cars, a Catalunya

A diferència del que ha passat de manera generalitzada amb els preus dels graus i dels màsters, en el cas dels doctorats el cost de les matrícules no s'ha reduït els últims anys. Aquest curs fer un doctorat a Catalunya val 401 euros anuals, un preu que –juntament amb el de Castellà i Lleó– és el més alt de l'Estat i que multiplica per sis el cost de fer-lo a Andalusia (60 euros l'any). En canvi, si ens centrem en el preu de la matrícula per defensar una tesi doctoral –que generalment només es paga una vegada–, les diferències entre comunitats són molt menys destacables, amb uns preus que oscil·len entre els 117 euros de Galícia i els 260 a Castella-la Manxa.

L'entitat també fa una crítica important a l'augment del preu de les segones matrícules –les que es paguen quan se suspèn alguna assignatura–, un càstig econòmic que no s'acostuma a aplicar al conjunt de l'Espai Europeu d'Educació Superior. L'informe conclou que aquest recàrrec a una segona matrícula s'aplica a totes les comunitats autònomes. A Madrid és on més diners costa fer una assignatura per segona vegada: es multiplica per 2,34 el preu de la primera matrícula.

El cas més extrem és el preu d'una quarta matrícula a les Balears, que costa gairebé set vegades més que el primer cop que es cursa l'assignatura, i el cas de Castella i Lleó, on repetir per quarta vegada una assignatura d'un màster pot fer que el preu es multipliqui per 11. Des de l'OSU alerten que aquests "càstigs econòmics per suspendre" poden fer que els estudiants vulnerables es trobin en situacions econòmiques complicades i recorden que són un condicionant dissuasiu a l'hora d'escollir quins estudis universitaris cursar.

La Losu pot fer augmentar les diferències

L'objectiu del document presentat per l'OSU és mostrar la situació actual, d'una banda, per veure els resultats dels acords que va establir la CGPU l'any 2020 per la reducció dels preus de les matrícules de graus i màsters públics, i, de l'altra, per fer una radiografia de la situació abans que entri en vigor la nova llei orgànica del sistema universitari (Losu), que s'ha d'aprovar al Senat els propers dies. En aquest sentit, l'OSU alerta que si no canvia el redactat, el projecte de la nova llei universitària que es va aprovar al Congrés preveu que la CGPU deixi de fixar un límit dels preus públics de les matrícules i només faci referència a un "marc general de contenció o reducció". L'associació avisa que aquest canvi pot fer que la diferència i la falta de coordinació de preus públics universitaris entre comunitats es consolidi o fins i tot augmenti.

Davant d'aquest escenari, la presidenta de l'OSU, Vera Sacristán, ha sigut contundent: "Un país ha de prendre les seves decisions sobre fins a quin punt considera que estudiar en una universitat és un bé per al conjunt de la societat i no només per als que hi estudien. Si ho creus, t'has de situar dintre del conjunt de països amb preus universitaris més baixos".